- Fitxa i mapes
- Recorregut
- Llocs d´interès
- Fotos
- Comentaris ()
- Rutes guiades properes
- Establiments propers
Alta (F)
Rutes d'alta muntanya en terreny poc abrupte en el qual no hi ha grans dificultats. És necessari certa experiència i entrenament suficient per a aquest tipus de terrenys. Pot ser necessari utilitzar les mans per guardar l'equilibri en algun moment puntual. Es tracta d'itineraris força fà cils amb pendents suaus (mà xim 30-35°). F (Fà cil) és ja un grau de dificultat, no és dificultat 0.
Desnivell acumulat1.338m
Distà ncia total20,4 km
Temps total efectiu10:15h
Altitud mÃnima1.805m
Punt de sortida / arribadaLa Molinassa
Altitud mà xima3.143m
Població més properaÀreu
Ascensió a la Pica d'Estats per la seva ruta més clà ssica a la cara sud dels Pirineus. L'itinerari comença a l'aparcament de la Molinassa, passa pel proper refugi de Vallferrera, puja pel barranc de Sotllo, els estanys de Sotllo i d'Estats i el port de Sotllo, i passa al costat francès de la muntanya per guanyar el coll de Riufred, des d'on s'assoleix el sostre de Catalunya. Recomanem arribar a la Molinassa la nit abans i pernoctar al refugi de Vallferrera per sortir l'endemà a trenc d'alba i aixà aprofitar bé el dia. O bé, per aquells que prefereixin dormir en un lloc més comfortable i amb tots els serveis, recomanem fer nit a l'Hotel Vallferrera d'Àreu, que és el nucli de població més proper al punt d'inici de la ruta.
Amb els seus 3.143m la Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya. També és la mà xima elevació del massÃs del Montcalm i té com a veïns més propers el pic Verdaguer (3.133m) i la Punta Gabarró (3.114m), amb els quals dibuixa la caracterÃstica forma de pica. El cim de la Pica d'Estats esdevé una magnÃfica talaia natural que ens ofereix vistes meravelloses de tot el Pirineu català , aixà com de l'Arieja, una de les zones més salvatges del Pirineu francès. Des d'aquest mirador veurem muntanyes imponents com el Montcalm (3.077m), el pic de Sotllo (3.073m) i la bonica pirà mide del Monteixo (2.905m). Però pujar a la Pica és molt més que fer un cim: mentre caminem tindrem l'oportunitat de refrescar-nos en els salts d'aigua del barranc de Sotllo, podrem contemplar el reflex de les altes muntanyes a les aigües cristal·lines dels preciosos estanys de Sotllo i d'Estats i perfumar-nos amb el flaire dels pins de les Pales d'Areste; és una experiència única!
Track de la ruta
En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.
Més informació
: Pica d'Estats (3.143m), Pic Verdaguer (3.133m) i Montcalm (3.077m)
: 10:15h en total: 5:15h des del punt d'inici fins al cim de la Pica d'Estats i 5:00h de tornada pel mateix itinerari però assolint els pics Verdaguer i Montcalm. Sense assolir els pics Verdaguer i Montcalm, 9:40h en total.
: Alta (F). Ruta d'alta muntanya sense dificultats tècniques especÃfiques remarcables. Ruta molt exigent fÃsicament: el desnivell a superar és elevat i el recorregut és molt llarg. El recorregut per darrere de la paret N de la Pica d'Estats pot requerir de l'ús eventual de grampons fins i tot durant la temporada estival, especialment a principis d'estiu o, si ha nevat, també a principis de tardor. Cal parar atenció si fem el tram de flanqueig de les Pales d'Areste amb poca llum, és un terreny molt pedregós i abrupte, i cal ajudar-se amb les mans per superar alguns punts amb seguretat.
: La ruta es pot realitzar durant tot l'any. A l'hivern, però, cal anar ben equipats (grampons i piolet). Poden caure allaus en tot el tram del barranc de Sotllo, especialment al Pla de la Socauba i als Plans de Sotllo. Per aquest motiu, és molt important informar-se, abans de fer la ruta, sobre la previsió meteorològica i les condicions del mantell nival.
: Grampons i piolet, segons l'època de l'any.
:
Pica d'Estats Mont-roig. Vall Ferrera-Vall de Cardós. 1:25.000. Editorial Alpina.
: Un cop assolit el cim de la Pica d'Estats, podem pujar al proper pic Verdaguer (3.133m) i a la Punta Gabarró (3.114m), però cal tenir en compte que la Punta Gabarró presenta passos aeris i exposats. De baixada, si anem bé de temps, podem invertir 30 minuts addicionals per pujar al pic de Montcalm (3.077m) des del coll de Riufred. Recomanem fer nit al refugi de Vallferrera i sortir molt aviat de matinada perquè el recorregut és llarg i exigent. Si preferim fer nit a la població d'Àreu, hem de planificar 1h addicional de temps per recórrer els 12 km de pista que hi ha entre Àreu i la Molinassa. Si sortim abans que surti el sol amb el frontal posat, cal parar atenció als dos senyals indicadors que hi ha a les Pales d'Areste: nosaltres hem d'anar cap a l'esquerra, cap al barranc de Sotllo, descartant el primer camà que surt cap a la dreta i puja pel barranc i estany d'Areste i el segon camà que també surt cap a la dreta i puja cap al pic d'Areste. Els excursionistes més experimentats i sense vertigen, també tenen l'opció de pujar al cim de la Pica d'Estats des del port de Sotllo per la seva via més directa: la cresta oest; es tracta d'una grimpada fà cil per trams de cresta força aeris i descompostos, el terreny és exposat i amb certa dificultat, però les fites que hi trobarem ens ajudaran a superar els passos clau.
Des del poble de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà , hem de seguir la carretera C-13 fins a la localitat de LlavorsÃ. A Llavorsà deixem enrere la C-13 i prenem la carretera local L-510 en direcció a Ainet de Besan i Alins, i descartant la carretera que es desvia a l'esquerra i puja cap a Ribera de Cardós i Tavascan. Anem seguint la carretera L-510 fins al final, als pobles d'Àreu i la Força d'Àreu. Un cop aquÃ, l'asfalt s'acaba i la carretera dóna pas a una pista de terra. Anem seguint la pista durant 12 km. Després d'una darrera rampa molt empinada (atenció si dueu cotxes baixos!) arribem a l'aparcament de la Molinassa, on estacionem el vehicle. Es tracta d'una pista de muntanya que pot trobar-se en mal estat segons la temporada i per tant caldrà informar-se prèviament sobre les seves condicions, especialment si es porta un cotxe baix (telèfon de l'Ajuntament d'Alins: 973 624 405). Si no es pot pujar en cotxe, caldrà invertir unes 3:00h per pujar a peu des d'Àreu fins al refugi de Vallferrera.
Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.
Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Aixà mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquà descrita. Tots els temps són efectius i prenen un carà cter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.
La nostra selecció d´establiments propers recomanats
-
Carrer de MartÃ, 1, 25575 ÀreuAl nucli d'Àreu, al cor de la pintoresca i solità ria vall Ferrera, hi trobem l'acollidor hotel Vallferrera. L'hotel es troba en un edifici de muntanya tÃpic de l'arquitectura tradicional pallaresa i ens ofereix 17 habitacions molt agradables i amb tots els serveis. Al seu torn, al restaurant gaudim d'una cuina tradicional amb productes autòctons i de proximitat. -
Refugi Vall de Siarb, 25566 LlagunesEl refugi Vall de Siarb, situat a Llagunes i gestionat per la Laia i en Marc, és una base ideal per gaudir d'una de les zones més poc conegudes del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Descobriu-lo! -
Diputació, 3, 25560 SortL'Hotel Pessets, Restaurant&Spa, és l'hotel de tota la vida de Sort. Està situat al centre de la vila i ofereix una enorme quantitat de serveis i, per a nosaltres més important, un tracte absolutament professional però alhora proper i afable. -
c/ Major, 1, 25587 València d´ÀneuLo Paller és un hotel de muntanya situat al poble de València d'Àneu. Lo Paller és sinònim de tracte familiar, calidesa i professionalitat enmig d'una de les valls més pintoresques del Pirineu. Un establiment 100% recomanable! -
Carretera de Tavascan, Km 9.5, 25570 Ribera de CardósEl cà mping La Borda del Pubill es troba al Pallars Sobirà . La Borda del Pubill compta amb unes instal·lacions excel·lents, punt de partida i retorn ideals mentre descobrim la preciosa i encara desconeguda i solità ria vall de Cardós. -
Avinguda Generalitat, 27, 25560 SortLes Brases de Sort és un hotel i restaurant situat al mateix poble de Sort, al cor del Pallars Sobirà , en un entorn privilegiat per a la prà ctica del senderisme, l'alta muntanya o els esports d'aventura com el rà fting, el barranquisme o l'escalada. Tant l'hotel com el restaurant Les Brases ens ofereixen un tracte professional i cà lid, i una excel·lent relació qualitat preu! -
Hug Roger III, s/n, 25570 Ribera de CardósL'Hotel Cardós és un establiment familiar amb més de 80 anys d'història que es troba enmig de la Vall de Cardós, un dels paratges naturals més idÃl·lics de l'Alt Pirineu. També disposa d'un restaurant de cuina tradicional amb excel·lents productes de proximitat. L'hotel és el destà ideal per gaudir de la natura, fer llargues passejades, abordar grans excursions o gaudir dels esports d'aventura. -
Carrer de Peguera, 3, 25597 EspotL'Hostal Casa Palmira va ser un dels primers allotjaments que van obrir les seves portes a Espot. Casa Palmira és un establiment familiar, agradable i senzill que disposa de 7 habitacions amb bany privat completament reformades. -
Plaça Sant MartÃ, 2, 25597 EspotL'Hotel Saurat d'Espot és un establiment familiar que està situat just al centre d'aquest bonic poblet d'alta muntanya, a les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'hotel disposa de 39 habitacions, totes exteriors, completament equipades i amb totes les comoditats. -
C. Major, 54, 25580 Esterri d´ÀneuUn complex turÃstic d'ambient familiar que ens ofereix hostal, apartaments i apart-hotel a Esterri d'Àneu al cor de les Valls d'Àneu i entre el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. -
Casa 11, 25568 PujaltCasa Forn és una casa rural situada al pintoresc nucli de Pujalt (municipi de Sort) amb tres habitacions i un ampli menjador amb xemeneia. Està completament equipada amb roba de llit, tovalloles, sabons i utensilis de cuina. És perfecte per a desconnectar uns dies i gaudir de tranquil·litat i pau en plena natura!
Què més podem visitar?
-
El Molà Fariner i la Serradora d'ÀreuEl Molà Fariner i la Serradora estan ubicats en dos edificis a la part alta del poble d'Àreu. La serradora, construïda al segle XIX, és una mà quina que aprofita la força de l'aigua per serrar els troncs de la mateixa manera que el molà ho fa per moldre el gra. El conjunt forma part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya i disposa d'un espai habilitat com a museu que es pot visitar d'abril a novembre.
Coordenades GPS: 42.5933544º 1.3262747º
-
Museu de les Papallones de CatalunyaEl Museu de les Papallones de Catalunya, situat al poble de Ribera de Cardós, és un centre d'interpretació, investigació i divulgació dedicat a les papallones i a les seves relacions amb el medi i els processos en què intervenen. (Més informació i horaris de visita: www.papallones.net)
Coordenades GPS: 42.563102º 1.226368º
-
La Milla Vertical d'ÀreuLa Milla Vertical, que en les seves primeres edicions es va anomenar "Cuita el Sol", és una cursa realment singular que es realitza cada mes de juny al poble d'Àreu des de 2004. La cursa es basa en córrer contra el Sol. La sortida es produeix a la Plaça Major d'Àreu just quan el Sol es pon i consisteix en córrer cap al cim del Monteixo per poder-hi arribar abans que l'ombra el cobreixi. Es tracta d'un esdeveniment molt recomanable que va més enllà de la pròpia cursa, en paral·lel s'organitzen diverses activitats culturals i festives.
Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.
Recorregut
l'aparcament de la Molinassa (0:00h - 1.805m). Des de l'altra costat de la vall ens arriba la remor de l'aigua que baixa pel barranc de Sotllo, i que en aquest punt forma un salt d'aigua espectacular. 
Aparcament de la Molinassa, indret on podem estacionar els vehicles.
Dirigim les nostres passes cap a un cobert amb un sostre de pissarra i un mur de pedra de mig metre d'alçada. Penjat a la paret hi ha un panell interpretatiu amb el mapa de la zona. Just darrere del cobert surt un corriol marcat amb els senyals blancs i vermells de l'itinerari Transfronterer (TRF), que seguirem durant gran part del nostre recorregut.
Cobert de pissarra amb panell explicatiu. El corriol que nosaltres seguim s'enfila per darrere.
Senyal indicador de l'Itinerari Transfronterer (TRF), un sender de llarg recorregut.
Avancem per aquest corriol que puja per un llom fins arribar a una pista, que seguim durant uns 300m fins a un desviament que baixa al riu. La pista continua fins al pla de Boet. Nosaltres baixem cap al riu Noguera de Vallferrera (esquerra) i el travessem pel pont de Boet. Un cop estem a l'altra banda del riu, deixem enrere un corriol a la dreta i seguim un camà recte endavant. Al cap de 5 minuts arribem al
refugi de Vallferrera (0:15h - 1.905m). Davant mateix del refugi hi ha una font on podem omplir les cantimplores. 
Refugi de Vallferrera.
Primer senyal metà l·lic.
Segon senyal, just en el punt on iniciem el flanqueig de les Pales d'Areste.
Flanquegem les Pales d'Areste mantenint la mateixa cota fins arribar a l'altre vessant de la muntanya. Iniciem aquà un descens força abrupte que ens porta fins al fons de la vall de Sotllo. Seguim sempre les marques del TRF. Avancem per un terreny irregular, ajudant-nos en més d'una ocasió amb les mans per tal de superar algun ressalt. Poc abans d'arribar al fons de la vall, deixem a l'esquerra el trencall de la cabana de Bassello i els estanys de Baborte. Nosaltres seguim recte, passem per sota d'un llom i remuntem un tram de barranc que ens deixa a la riba esquerra (en sentit orogrà fic) del Pla de la Socauba. En aquest punt travessem el riu per un pont de fusta i anem pujant per l'altra riba. Continuem guanyant altura i després d'un segon tram de barranc arribem als Plans de Sotllo, preciosa torbera amb aiguamolls, testimoni de l'antiga presència d'un estany d'origen glacial en aquest mateix indret.Seguim per la riba occidental (O) del riu i arribem a la base d'un gran balcó rocallós per on el riu cau formant espectaculars salts d'aigua. Encarem, aixÃ, la primera pujada veritablement forta de la jornada. Ascendim per un barranc secundari i arribem a una terrassa herbada. Avancem cap a la dreta d'aquest prat, vorejant un promontori pel seu costat dret i apropant-nos novament al barranc. Aviat se'ns obre la perspectiva d'un paisatge bellÃssim:
l'estany de Sotllo (2:15h - 2.350m) en primer terme i la majestuosa Pica d'Estats al fons, amb els seus esquists metamòrfics oxidats que creen bells contrastos cromà tics. 
L'estany de Sotllo i, al fons, la silueta de la Pica d'Estats amb el pic Verdaguer i la Punta Gabarró.
El camà esquiva les grans roques que cauen en picat per l'esquerra de l'estany. A continuació baixem fins gairebé a tocar de l'estany, progressant sempre per la seva riba dreta orogrà fica (O). Abans d'arribar al final de l'estany, deixem enrere un camà que surt cap a l'esquerra i que ens portaria fins al coll de Baborte. Nosaltres seguim les marques del sender TRF. Travessem un torrent que recull les aigües de la Coma de Sotllo i arribem a la cabana de Sotllo, un refugi de pedra amb sostre i porta que pot ser molt útil en cas de mal temps.
La cabana de Sotllo es troba entre l'estany homònim i l'estany d'Estats.
Perspectiva de l'estany de Sotllo des del seu extrem superior.
estany d'Estats (3:00h - 2.465m). 
Bonic salt d'aigua que hi ha entre l'estany de Sotllo i el d'Estats.
En primer terme, l'estany d'Estats i, al fons, la Pica d'Estats.
Des d'aquà el paisatge és corprenedor. Estem enmig d'un amfiteatre immens, amb cims que gairebé arriben als 3.000m -el pic de l'Estany Fondo (2.815m), al SE, o el pic de Canalbona (2.966m), a l'E- i molts d'altres que superen aquesta cota -a davant nostre, al N, l'estètic pic de Sotllo (3.073m) i, separada pel port de Sotllo, s'alça majestuosa la Pica d'Estats (3.143m), acompanyada del pic Verdaguer (3.133m) i la Punta Gabarró (3.114m)-. Descartem unes fites que se'n van cap a l'est en direcció al port de Riufred i nosaltres voregem l'estany d'Estats per la seva riba dreta orogrà fica (costat O) fins que arribem a una gran roca. Per tal d'evitar-la, remuntem un fort pendent que hi ha a la nostra esquerra i sortim a un replà . A la nostra dreta tenim el cim d'un turó que cau en picat pel seu costat meridional i que és fà cil d'identificar perquè hi té instal·lat un parallamps al capdamunt. Aquest parallamps protegeix els eventuals campaments que a vegades es fan en aquesta zona.
El parallamps sobre el promontori que hi ha per sobre de l'estany d'Estats.
Zona oberta abans d'arribar a la base de la Coma d'Estats.
El corriol s'apropa a la base de la Coma d'Estats. Per sobre, la Pica domina tota la regió.
Comencem a pujar per la tartera de la Coma d'Estats tot fent marrades. Si bé la roca és descomposta, el pas dels excursionistes ha afermat el camÃ, i és prou fà cil de seguir. Al principi el pendent puja suaument, després, cap a la meitat, la pujada es fa més feixuga, finalment, els darrers metres tornen a ser més còmodes. Un cop superada la pala, arribem al
port de Sotllo (3:45h - 2.874m). 
Inici del tram més dret de la pala.
Tram final de la pala. Al fons ja hi distingim el port de Sotllo.
Els darrers metres abans del port de Sotllo es fan més agradables.
Els aficionats a la geologia gaudiran amb la contemplació de les llicorelles (pissarres que aquà han adoptat un color vermellós per l'oxidació del ferro que contenen i que li confereix a l'indret l'aparença cromà tica de la serralada marroquina de l'Atlas). Les vistes des d'aquest punt són à mplies i podem fer-nos una idea de l'itinerari que hem seguit. El port de Sotllo, com tants d'altres colls pirinencs transfronterers, ha estat un pas utilitzat per pastors, contrabandistes, desertors, perseguits per la justÃcia i fugitius durant les guerres.
Vistes des del port de Sotllo cap al vessant francès (N) i la vall de la Cometa d'Estats.
Inici de la cresta (E) que puja directe cap al pic Verdaguer i la Pica d'Estats, itinerari que nosaltres descartem.
Anem seguint les marques del TRF. De sobte, el corriol abandona el barranc que baixa cap a la Cometa d'Estats i s'enfila per un ressalt rocallós que apareix a la nostra dreta. El superem fà cilment ajudant-nos amb les mans si és necessari (no hi ha sensació de buit).
Vistes del pic de Sotllo que s'alça a l'O del port homònim.
El ressalt rocallós amb xemeneia que cal superar.
Un cop a dalt del mur, veiem dos corriols: un baixa molt a prop de la paret vertical del pic Verdaguer (normalment hi ha una congesta de neu que pot estar glaçada i que pot aguantar fins a finals d'agost); l'altre corriol baixa cap al llit d'un barranc secundari. Optem per aquesta segona opció i aviat arribem al fons del barranc.
El corriol que agafem davalla pel llom descompost i arriba al fons del barranc secundari, deixant a la dreta les parets de roca del pic Verdaguer.
Baixant pel llom gaudim de vistes fantà stiques dels estanys de la Cometa d'Estats.
Un cop arribem al fons del barranc, comencem a remuntar-lo en clara direcció E, avançant per entre lloses de pissarra. Continuem progressant i deixem a la nostra esquerra el coll de la Cometa (2.905m), punt de pas dels excursionistes que pugen a la Pica d'Estats des del vessant francès.
La progressió pel barranc secundari no es fa gens feixuga.
També deixem enrere, a la dreta, les traces d'un corriol marcat amb fites que s'enfila directament cap al cim. Nosaltres seguim pujant pel barranc, ara en fort pendent i tot fent llaçades, fins al
coll de Riufred (4:45h - 2.983m) -no confondre amb el proper port de Riufred-. 
Les darreres llaçades abans d'arribar al coll de Riufred.
Cap al SO albirem ja el cim de la Pica (arrodonit) i al seu costat dret el pic Verdaguer (piramidal). Entre ells hi distingim una canaleta coberta amb una mica de neu.
Des del coll de Riufred, agafem el corriol carener (SO).
Superem un parell de ressalts de roca d'uns 2m ajudant-nos amb les mans i grimpant sense gaire dificultats. Anem seguint el camà carener, amb el precipici a la nostra esquerra. Una canaleta ampla ens apropa al collet que separa la Pica d'Estats del pic Verdaguer. Des d'aquest collet tan sols ens resta remuntar la darrera pujada (SE), buscant sempre els millors passos per entre les roques. Assolim aixà el cim de la
Pica d'Estats (5:15h - 3.143m). 
El preciós i enlairat cim de la Pica d'Estats, amb la seva caracterÃstica creu de ferro forjat i una munió d'excursionistes.
Si el dia és nÃtid, no fa fred i anem bé de temps, recomanem passar una bona estona en aquest meravellós mirador natural, intentant identificar els centenars de cims, massissos i valls que s'albiren en totes direccions. De ben segur que la imatge dels dos estanys brillants que tenim just a sota nostre (Estats i Sotllo) quedarà gravada a la nostra retina. I, si ens hi fixem, a la cara S del cim, veurem una petita estació meteorològica. Emet dades cada 60 segons a Meteo Valls d'Àneu i permet saber quines són les condicions meteorològiques al cim en temps real.
Observats des del cim de la Pica d'Estats, i com va dir el pioner del pirineïsme Henry Russell, els estanys d'Estats i Sotllo recorden dos preciosos ulls blaus. Més al S, també podem distingir-hi clarament la pirà mide del Monteixo.
Cap a l'O, passem dels esquists metamòrfics al món del granit. Es veu clar el contrast entre els tons marronosos i el gris. En aquest cas, veiem el massÃs de Certascan, juntament amb l'estany de Certascan, que és l'estany natural més gran de tota la serralada pirinenca.
pic Verdaguer (5:30h - 3.133m), al NO de la Pica. 
Vistes cap al proper pic Verdaguer, company nord-occidental de la Pica d'Estats.
Les vistes que ens ofereix el pic Verdaguer recompensen plenament l'esforç de pujar-hi.
Novament al collet, desfem el camà per la canaleta i la carena fins al coll de Riufred. Des d'aquest punt, podem pujar sense cap dificultat fins al
pic del Montcalm (6:10h - 3.077m), tot ell ubicat al vessant francès del massÃs. El Montcalm, encara que és més baix que la Pica i els seus acompanyants, dóna nom al massÃs. La panorà mica des d'aquest cim ens ofereix perspectives diferents, especialment cap al N. 
Tornem al coll de Riufred. Al fons, s'alça majestuós el pic del Montcalm.
El cim del pic del Montcalm és totalment planer.
Des del cim del Montcalm gaudim de vistes precioses de la Punta Gabarró, la Pica d'Estats i el pic Verdaguer.
Cim del Montcalm.
Descens per la carena del Montcalm cap al coll de Riufred.
Un dels regals que ens ofereix la pujada al Montcalm, si el dia és clar, és la contemplació del rei dels Pirineus, l'Aneto, amb tota la seva glacera i la carena de granit que el caracteritza.
Cap al nord, la vista se'ns perd fins a les profunditats de la vall francesa de Vicdessos.
Retornem al coll de Riufred i fem el descens seguint el mateix itinerari que hem fet de pujada. Hem de parar molta atenció quan abandonem el camà del barranc; és fà cil despistar-se enmig de tantes fites.
El camà cap a la Cometa d'Estats amb el pic de Sotllo al fons.
El recorregut que passa a tocar de la paret del pic Verdaguer segueix les marques del TRF, però pot estar cobert de neu glaçada durant gairebé tot l'any.
Descens per la Coma d'Estats.
Novament, arribem a la zona oberta que hi ha entre la Coma d'Estats i l'estany d'Estats. Al fons, sobre el promontori, hi veiem el parallamps i, a l'esquerra, el pic de l'Estany Fondo (2.815m).
El pic de l'Estany Fondo (2.815m) impressiona des de la sortida d'aigües de l'estany d'Estats.
En primer terme, la cabana de Sotllo; en segon terme, l'estany que rep el mateix nom; al fons, la bella pirà mide del Monteixo.
Durant el descens la perspectiva canvia. Al fons de l'estany de Sotllo hi veiem les roques que haurem d'esquivar.
La balconada herbada que hi ha entre l'estany de Sotllo i els Plans de Sotllo presenta també unes interessants torberes, preludi del que ens trobarem quan ens apropem al lÃmit del balcó.
Tornem a passar per l'estany d'Estats, la cabana de Sotllo, l'estany de Sotllo, els Plans de Sotllo i el Pla de la Socauba. Fem el flanqueig per les Pales d'Areste i baixem fins al refugi de Vallferrera. Fem un últim esforç i, després de creuar el pont de Boet sobre la Noguera de Vallferrera, arribem a l'aparcament de la Molinassa (10:15h - 1.805m), punt i final del nostre recorregut.
Quan estudiem un mapa, sovint ens trobem curiosos topònims que designen trets distintius del relleu (un riu, una cinglera, un avenc, un congost, un cim,...). Normalment fan referència a la seva morfologia, a algun detall de la seva forma que els fa únics i irrepetibles. A vegades, però, els topònims també fan referència als usos tradicionals que la gent de la contrada ha fet de determinats espais que apareixen marcats als mapes. El topònim "Vallferrera" ens dóna moltes pistes sobre el tipus d'indret que és, sobre la seva morfologia i també sobre els seus usos. Forma i ús, doncs, coincideixen. Forma, perquè tota la vall adquireix el color vermellós del ferro, des de les roques oxidades de la seva capçalera al circ de Baiau (la Pica d'Estats és la capçalera de la vall de Sotllo, que tributa a la Vall Ferrera, quan aquesta ja fa quilòmetres que ha començat) fins als boscos que abracen la desembocadura de la vall al nucli de la Bana, quan les seves aigües s'ajunten amb el riu de Cardós i formen la Ribera de Cardós; i ús, perquè des de l'època romana, els jaciments de ferro de tota la Vall Ferrera (especialment a l'immens Bosc de Virós) han estat explotats, fins al punt que, ja en època moderna, s'hi van construir tres fargues que forjaven ferro de la millor qualitat i que era distribuït per tot Catalunya. Aquestes fargues van estar en actiu fins a les darreries del segle XIX, i produïen eines, ferradures pel bestiar, reixes i panys de gran qualitat i durabilitat. Fins i tot, segons consta als documents històrics, bona part d'aquest ferro era transportat des d'aquestes muntanyes llunyanes -i molt més llunyanes eren fa 200 anys!- fins al port de Tarragona, on era carregat als vaixells de mercaderies per a la seva exportació a països estrangers.
Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.
Si has realitzat aquesta ruta, dóna´ns la teva opinió!! Si tens dubtes de la ruta, escriu-nos un comentari!
Coneixes alternatives per aquest itinerari? Has fet aquesta ruta d´alguna altra manera? Opina!
molt recomanable aquesta ruta per a gent que li apassiona l'esport
Volem que la web de RUTES PIRINEUS sigui una web participativa, per això t´animem a que deixis els teus comentaris sobre les nostres rutes. No es toleraran insults, llenguatge abusiu, faltes de respecte, ni comentaris ofensius en contra de les més elementals normes d´educació. Tampoc s´acceptaran missatges comercials, o que incloguin números de telèfon o adreces personals i també s´eliminaran els missatges que anunciïn algun producte.
Tots els comentaris són revisats per garantir que compleixin les normes anteriors. RUTES PIRINEUS, en cap cas, es farà responsable del contingut de les opinions publicades pels internautes a la nostra web.
