Ruta del Trencapinyes i mirador dels Orris

Passeig circular de 2,5 km de longitud al Parc Natural del Cadí-Moixeró. L'itinerari segueix la Ruta del Trencapinyes: ens endinsarem en els boscos de pi negre d'aquesta zona del Cadí, coneixerem el mirador dels Orris, amb les seves espectaculars vistes del Prepirineu català, i tancarem la circular travessant diversos prats alpins.

La Ruta del Trencapinyes, que completem en la seva totalitat, és un itinerari senyalitzat que ens permet conèixer l'hàbitat natural d'aquest petit ocell, escoltar el seu cant i, si tenim sort, veure'l voleiar per entre els arbres. En aquesta ruta també gaudirem de molt bones vistes i, si volem, podrem jeure, descansar o jugar en els diversos prats que creuarem. Esdevé, doncs, una ruta idònia per fer amb els més menuts de la família.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Arribem a Bagà per la carretera C-16. A Bagà seguim les indicacions de Gréixer i coll de Pal: agafem la carretera BV-4024 en direcció al coll de Pal. Primer la carretera avança en direcció N i després s'enfila muntanya amunt, en direcció E. Després de recórrer 14,2 km (des de Bagà) per la carretera, en un revolt pronunciat cap a la dreta, veiem a mà esquerra el petit pàrquing de terra on comença la Ruta del Trencapinyes. Hi ha espai per estacionar-hi diversos vehicles.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• Ascensió al Pedraforca

  Muntanyes mítiques de Catalunya

  • 21/09
  • 05/10

  Més info / Reserves
  
• Trekking i ascensió al Toubkal (6 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 06-11/10

  Més info / Reserves
  
• Ascensió a la Gallina Pelada

  Muntanyes mítiques de Catalunya

  • 26/10

  Més info / Reserves
  
• Volta al Catllaràs (2 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 06-07/12

  Més info / Reserves
  
• Cavalls del Vent (5 dies)

  Travesses de diversos dies

  Informació
  

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Càmping REPÒS DEL PEDRAFORCA

  Ctra. B-400 Km 13,5, 08697 Saldes

  El Càmping Repòs del Pedraforca, als peus del mateix Pedraforca i presidit per la seva ja mítica silueta, és la base ideal per a practicar senderisme i aprofitar aquest seu entorn natural privilegiat. Ells mateixos disposen d'una guia amb 40 itineraris i us podran aconsellar molt bé. Una gran descoberta per a gaudir tota la família!
• 
  Hostal CAL FRANCISCÓ

  Carretera de Berga s/n., 25716 Gósol

  L'hostal i restaurant Cal Franciscó està situat a l'entrada de Gósol i és el punt de trobada ideal per fer tot tipus de rutes al massís del Pedraforca o a la serra del Verd. L'allotjament disposa de 24 habitacions acollidores i el seu bar i restaurant de cuina casolana està obert a tothom.

Què més podem visitar?

• 
  Mirador de la Devesa

  A 11,2 km de Bagà, pujant per la carretera BV-4024 en direcció al coll de Pal, trobem a mà dreta el mirador de la Devesa. Aquest espai disposa de boniques vistes panoràmiques del massís del Pedraforca, en direcció O, i dels pobles de Bagà i de Guardiola de Berguedà, al fons de la vall. Hi ha un monument metàl·lic amb textos explicatius de la vall del Llobregat i del mirador de la Devesa.

  Coordenades GPS: 42.2792278º 1.8766106º

• 
  Jardins Artigas

  Els Jardins Artigas, a la Pobla de Lillet, van ser projectats per Antoni Gaudí l'any 1905. Foren concebuts com a regal per a la família Artigas que allotjà l'arquitecte a casa seva. L'obra fon fonts, bancs, baranes i ponts amb la frondosa vegetació de l'entorn. Un bon racó per a passejar!

  Coordenades GPS: 42.253312º 1.976088º

• 
  Font de la Doble Ona

  A 9,1 km de Bagà, pujant per la carretera BV-4024 en direcció al coll de Pal, en un revolt pronunciat cap a la dreta, hi ha la font de la Doble Ona. Les aigües d'aquesta font, fredes durant tot l'any per la seva ubicació en una zona ben ombrívola, desemboquen més avall al torrent de les Rovires.

  Coordenades GPS: 42.2854826º 1.8806661º

• 
  Centre històric de Bagà i mercat medieval

  Bagà és una poble de 2.300 habitants ubicat a la zona de l'Alt Berguedà, al vessant S de la serra del Cadí. Bagà és un poble preciós. En destaquem especialment el seu casc antic, amb l'encantadora plaça porxada Galceran de Pinós, i la seva intensa activitat cultural. No us perdeu el mercat medieval que s'hi celebra cada mes de juliol (més informació al web: www.baga.cat).

  Coordenades GPS: 42.2526200º 1.8617110º

• 
  Museu del Ciment ASLAND

  A Castellar de n'Hug (al Berguedà) hi trobem la fàbrica de ciment Asland, tancada l'any 1975; avui un museu. El Museu del Ciment posa de relleu l'espectacularitat d'un dels conjunts fabrils més importants de la industrialització catalana, ubicat en un edifici modernista impressionant i al bell mig d'un entorn natural. Podreu visitar les ruïnes de la fàbrica i fer un recorregut pel seu centre d'interpretació.

  Coordenades GPS: 42.260407724º 1.9781841280º

• 
  Àrea de lleure de Riugréixer

  L'àrea de lleure de Riugréixer està ubicada a 2km de Bagà, pujant per la carretera BV-4024 en direcció al coll de Pal. Aquesta zona de descans a la riba del riu Gréixer disposa de taules de pedra i barbacoes. També hi trobem una petita font. A l'estiu és un lloc força concorregut.

  Coordenades GPS: 42.2691874º 1.8501238º

• 
  Monestir de Sant Llorenç

  El monestir de Sant Llorenç, situat a Guardiola de Berguedà, és una de les construccions romàniques més rellevants del Berguedà. L'estructura de l'església és complexa i té la particularitat de comptar amb una tribuna a la nau central. L'església, que fou consagrada l'any 983, ha sofert moltes modificacions al llarg del temps i va quedar greument afectada per un terratrèmol l'any 1428. El monestir ha estat restaurat i es pot visitar. (Informació sobre els dies i horaris d'obertura: tel. 938 226 005).

  Coordenades GPS: 42.2348002º 1.8752452º

• 
  Mina de petroli de Riutort

  La mina de petroli de Riutort està situada al km 4 de la carretera B-402 que va de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet. Va estar en explotació des de l'any 1906 fins a l'any 1916. La mina té una longitud total de 340m de galeries i, si la visitem, encara podem observar com hi regalima el petroli per la roca. (Informació sobre els dies i horaris d'obertura: tel. 938 226 005).

  Coordenades GPS: 42.2385600º 1.9189991º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

L'itinerari comença al pàrquing de la Ruta del Trencapinyes (0:00h - 1.797m). Hi ha un panell amb la descripció de la ruta que seguirem i explicacions sobre les característiques i peculiaritats del trencapinyes. 

Pàrquing i punt d'inici de la Ruta del Trencapinyes.

Comencem a avançar per la pista forestal que surt en direcció NE. Tot l'itinerari està marcat amb diferents senyals de fusta que ens indiquen la Ruta del Trencapinyes. Els distingim fàcilment perquè hi ha dibuixada la característica silueta d'aquest ocell. 

Senyal indicadora de la Ruta del Trencapinyes.

Placa explicativa del trencapinyes.

Pal indicador de la Ruta del Trencapinyes.

Avancem per la pista, que fa una lleugera pujada. Caminem per entre boscos de pi negre, l'arbre característic d'aquesta zona. 

Avancem per una pista forestal entre boscos de pi negre.

Primer pla d'una pinya.

Veiem a la nostra esquerra, per entre els pins, les parets monumentals de la cara sud del Cadí. 

Veiem les parets del Cadí entre els arbres.

Arribem a l'inici de la passarel·la adaptada (0:15h - 1.882m) per a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha una plaça de pàrquing adaptada que enllaça directament amb la passarel·la. 

Arribem a l'àrea de lleure dels Orris.

Aquesta passarel·la, que arriba fins al mirador dels Orris, té una amplada mínima de 90cm, 100m de longitud, un sobreample a mig recorregut i un pendent màxim del 12%. Seguim la passarel·la i creuem un petit bosc de pi negre, estem en un bon punt per observar el trencapinyes per entre les branques. 

Pasarel·la de fusta adaptada per a persones amb mobilitat reduïda.

Arribem al mirador dels Orris (0:18h - 1.887m), també conegut com a mirador del President. 

Últim tram de la passarel·la.

A sota nostre, al fons de la vall, hi tenim el riu de l'Hospitalet, que desemboca les seves aigües al riu Gréixer, que, al seu torn, les aboca al Bastareny. Finalment, aquest últim riu acaba desembocant al Llobregat a l'altura de Guardiola de Berguedà. Des d'aquest punt les vistes són espectaculars. Dos panells orientatius ens faciliten la identificació dels cims que ens envolten. D'esquerra a dreta, és a dir d'O a E, podem observar: la serra d'Ensija, amb el pic de la Gallina Pelada (2.320m), el Pedraforca (2.497m), el puig dels Terrers (2.467m), el coll de Pendís (1.786m), el Moixeró (2.078m), les Penyes Altes (2.276m), el coll de Jou (2.021m), el puig de la canal Freda (2.336m), la canal de les Gralles, la Tosa (2.536m) i el Cap del Serrat Gran (2.386m). 

Panell orientatiu que facilita la identificació dels cims propers.

La serra d'Ensija, amb el pic de la Gallina Pelada (2.320m), i el Pedraforca (2.497m).

El puig dels Terrers (2.467m), el coll de Pendís (1.786m), el Moixeró (2.078m) i les Penyes Altes (2.276m).

Vistes panoràmiques des del mirador.

Desfem la passarel·la fins al seu començament on hi ha l'àrea de lleure dels Orris. En aquest prat hi ha una font i una construcció de pedra preparada per a fer-hi barbacoes. 

Petita font a l'àrea de lleure dels Orris.

Espai habilitat per fer-hi barbacoes.

Tornem a agafar la pista per la que veníem abans d'agafar la passarel·la, avançant en direcció NO. Rodegem l'àrea de lleure deixant-la a la nostra dreta i, a poc a poc, anem girant cap a la dreta, agafant finalment una direcció S. 

Vista de l'area dels Orris des de la seva part més elevada.

Seguim caminant per la pista, tot guanyant altura, fins que ens trobem un corriol que surt a mà dreta (0:25h – 1.915m) i que baixa pel vessant de la muntanya. Un indicador de fusta de la Ruta del Trencapinyes ens assenyala aquest trencall. Ens trobem, ara, en el punt més alt de tot l'itinerari. 

Deixem la pista i continuem pel carriol de la Ruta del Trencapinyes.

Agafem aquest trencall i avancem, ja de baixada, pel vessant de la muntanya (en direcció SO). Travessem primer una zona més boscosa i després arribem a un gran prat alpí. 

El corriol avança pel vessant de la muntanya.

Veiem en tot moment les senyals de la Ruta del Trencapinyes que ens indiquen el camí. Les vistes des d'aquest prat són precioses: a davant, al fons, veiem el Pedraforca, amb la seva característica enforcadura. 

Prat alpí amb el Pedraforca (2.497m) al fons.

Després de travessar el prat, tornem a entrar a un bosc de pi negre. Avancem uns 100m per l’interior d’aquest bosc i arribem al pàrquing de la Ruta del Trencapinyes (0:40h - 1.797m). Tanquem, així, aquest divertit itinerari circular al Parc Natural del Cadí-Moixeró. 

Bosc de pi negre.

EL TRENCAPINYES

Els boscos de pi negre que trobem en aquesta zona, que fan pinyes durant tot l'any, han permès que s'hagi establert una població abundant i estable de trencapinyes. El trencapinyes (Loxia curvirostra) és un ocell de la família dels fringíl·lids. Té un bec molt fort i amb les parts encreuades que li permet trencar les pinyes i extreure'n els pinyons fàcilment. Presenta dimorfisme sexual pel que fa a la coloració: les femelles són de tonalitats grises i verdoses mentre que els mascles presenten tonalitats vermelloses. Si prestem atenció, podrem veure volar el trencapinyes per entre les branques dels pins o escoltar el seu cant, que se sent fluixet però és ben agradable.

 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.