- Fitxa i mapes
- Recorregut
- Llocs d´interès
- Fotos
- Rutes guiades properes
- Establiments propers

Alta (F+)
Rutes d'alta muntanya amb grimpades fàcils i amb bones preses, la qual cosa fa necessari utilitzar les mans per progressar.
1.600m

15 km

10:10h

1.497m

Aparcament de Toirigo

3.029m

Boí
Recorregut lineal -amb possibilitat de fer algun bucle- de 15 km de longitud (anada i tornada) i uns 1.600m de desnivell positiu que ens descobreix la preciosa vall de Llubriqueto, els estanys de Gémena i els magnífics cims del Besiberri Sud (3.024m) i del Comaloforno (3.029m). Comencem la ruta des de l'aparcament de Toirigo del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Superem el barranc de Llubriqueto i ens situem a la bonica vall penjada de Llubriqueto. Continuem vers el NO superant el ressalt rocallós que ens separa de la capçalera septentrional de la vall. Un cop allà resseguim la riba oriental de l'estany Gémena de Baix i superem una cota que ens porta fins a l'estany Gémena de Dalt. Des d'aquí abordem un segon ressalt rocallós que ens ubica a un collet ben a prop dels estanys Gelats. Pugem fins a la collada d'Abellers (2.886m) i, des d'aquest punt, un sender carener ens situa al cim del Besiberri Sud. Seguim la cresta rocallosa -evitant el seu fil quan aquest sigui massa perillós- i assolim, fent un pas de grimpada obligada, el cim del Comaloforno. Seguint traces de sender i fites disseminades davallem per un terreny d'aventura fins a enllaçar amb el camí per on hem pujat i retornem a l'aparcament de Toirigo.
Situats a la capçalera de la vall de Boí, a la comarca lleidatana de l'Alta Ribagorça, els cims del Besiberri Sud (3.024m) i del Comaloforno (3.029m) són les dues màximes cotes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tot presidint una cresta granítica amb timbes i congestes que cauen al buit, aquests dos pics constitueixen tot un repte per a qualsevol excursionista que vulgui gaudir de la bellesa i les vistes inigualables que els seus cims ens deparen. Si amb l'ànim d'assolir-les escollim el camí de la vall de Llubriqueto, l'itinerari que en resulta és sensacional i els dos cims es converteixen en la cirereta d'un pastís que reuneix tots els ingredients del muntanyisme: un bosc mixt de faigs i avets, pinedes perfumades, prats alpins amb molleres, monumentals salts d'aigua, bellíssims estanys d'alta muntanya i, a dalt de tot, la duresa d'un món petri -desolat i abrasiu-, petites congestes de neu i gel, i un recorregut per cresta que exigeix tota la nostra atenció. L'esforç, doncs, és del tot necessari, però la felicitat i la intensíssima vivència que suposa el coronament d'aquests dos cims serà un tresor que guardarem tota la vida.
Track de la ruta
En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.
Més informació
: Besiberri Sud (3.024m) i Comaloforno (3.029m).
: 10:10h en total: 1:50h des de l'aparcament de Toirigo fins al pla de la Cabana, 3:20h des del pla de la Cabana fins a la collada d'Abellers, 0:20h des de la collada d'Abellers fins al cim del Besiberri Sud, 0:55h per fer el tram carener entre el Besiberri Sud i el Comaloforno, 2:00h per baixar des del cim de Comaloforno fins a l'estany Gémena de Baix, 0:35h des d'aquest punt fins al pla de la Cabana i 1:10h des del pla de la Cabana fins a l'aparcament de Toirigo.
: Alta (F+). En el tram entre el Besiberri Sud i el Comaloforno trobarem passos puntuals de I i II. La baixada proposada des del Comaloforno transcorre per un terreny descompost i d'aventura on també haurem de parar molta atenció a l'orientació.
: Estiu i inicis de tardor.
: Barret, crema, ulleres pel sol i 3l d'aigua per persona. Recomanable casc d'alpinisme. Si fem la ruta a principis d'estiu o entrada la tardor probablement necessitarem portar piolet i grampons.
:
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (secció Boí). 1:25.000. Editorial Alpina.
: La ruta descrita està adreçada a persones amb experiència en terrenys d'alta muntanya. Cal tenir un mínim d'experiència en progressió per tarteres, no patir vertigen (especialment a la cresta i a la baixada entre el Comaloforno i el sender de la collada d'Abellers) i tenir coneixements d'orientació en muntanya. La baixada des del cim de Comaloforno fins al fons del vessant es fa per un terreny molt abrupte i a l'aventura, amb molt poques fites que marquin el camí, que sovint transcorre per passos estrets i aeris, petits corredors i xemeneies o grans blocs de pedra. Si ho preferim, des del cim del Comaloforno també podem desfer el camí de pujada.
Des de Barruera, Boí, Taüll o Erill la Vall amb el servei de taxi de la Vall de Boí fins a l'aparcament de Toirigo. Tarifes i contacte: Taxis Vall de Boí.
Des del Pont de Suert seguim per la carretera L-500 en direcció a Barruera i Caldes de Boí. Passat Barruera aviat deixem enrere a l'esquerra un trencall que puja a Erill la Vall i després un altre trencall a la dreta que puja cap Boí i Taüll, nosaltres seguim recte. Passem per Caldes de Boí i tot seguit la carretera es fa més estreta. Deixem a la dreta la caseta del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i creuem un pont sobre el riu Noguera de Tor. Tot just a l'altra banda del pont i al costat d'un gran bloc de granit hi ha una petita esplanada on podem estacionar el vehicle.
Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.
La nostra selecció d´establiments propers recomanats
-
Carretera del Parc Nacional d´Aigüestortes, s/n, 25528 BoíEls apartaments La Peguera estan situats en dues ubicacions privilegiades de la vall de Boí: al poble de Barruera i a la carretera d'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per Sant Nicolau. La Peguera ens ofereix apartaments totalment equipats i de mides i característiques diferents. Destaquem especialment el bon tracte que ens ofereix la Isabel i us recomanem que us deixeu aconsellar per ella sobre les moltíssimes excursions que es poden realitzar des d'aquí!
-
Plaça Treio 4, 25528 BoíL'Hostal i Hotel Pey de Boí està situat just al centre de Boí, al cor de la Vall de Boí. Ofereix diversos tipus d'habitacions, totes elles molt acollidores i còmodes i el seu restaurant ofereix bona cuina tradicional de muntanya amb els millors productes locals. El Pey és la base ideal per descobrir la vall i el Parc Nacional!
-
Carrer Major s/n BarrueraL'hotel Farré d'Avall està situat en una antiga casa pairal de pedra al bonic poble de Barruera, a la Vall de Boí. També disposa de restaurant i és una base ideal per descobrir els tresors naturals i històrics de l'entorn, com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les esglésies romàniques de la vall.
-
Plaça de l´Església, 1, 25528 Erill la VallA Erill la Vall, al cor de la vall de Boí, hi trobem l'Hostal La Plaça, absolutament encantador! Aquest hotel de caràcter familiar ens ofereix habitacions renovades però alhora gratament acollidores, perfectes per descansar després de recórrer Aigüestortes o de fer la ruta pel conjunt d'esglésies romàniques de la vall. El tracte dels seus farà que, a més a més, us hi sentiu com a casa!
Què més podem visitar?
-
Centre del Romànic de la Vall de Boí
A la Vall de Boí hi trobem un conjunt de nou esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Al bell mig d'una de les valls més boniques del Pirineu hi trobem joies com Sant Climent, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí o Santa Eulàlia d'Erill la Vall amb el seu magnífic campanar. Més informació i horaris aquí.
Coordenades GPS: 42.5244231º 0.8258553º
-
Estació d'esquí de Boí-Taüll
Pels amants de l'esquí, la Vall de Boí disposa de Boí-Taüll. Es tracta de l'estació d'esquí amb la cota esquiable més alta de Catalunya, a més de 2.750m. S'hi accedeix pujant per la carretera que va del poble de Boí al poble de Taüll i seguint-la fins al final.
Coordenades GPS: 42.4778358º 0.8693729º
-
Balneari de Caldes de Boí
El complex termal de Caldes de Boí es troba a la capçalera de la Vall de Boí, enmig d'un marc natural incomparable. És un lloc ideal per passar uns dies de descans i de relax. Les seves aigües termals, provinents de fonts naturals, tenen propietats curatives. S'hi accedeix per la carretera LV-5000 des de Barruera.
Coordenades GPS: 42.5615373º 0.8410066º
-
Sant Nicolau. Entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes
El sender que puja per la vall del riu Sant Nicolau i passa per l'estany de la Llebreta és la porta d'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des de Boí. S'hi accedeix pujant per la carretera LV-5000, deixant primer a mà esquerra Erill la Vall i després a mà dreta el desviament cap a Boí. Aproximadament 1 km més tard, ens desviem a la dreta per una estreta carretera fins a la barrera que ens impedeix continuar.
Coordenades GPS: 42.5426952º 0.8387321º
Recorregut



Bloc de granit característic a l'inici de la ruta.

Senyalització al punt d'inici.

Agafem el camí en direcció al balneari de Caldes de Boí.

Panell informatiu amb mapa de situació de la zona.

El sender és ben clar i trobem estaques amb pintura groga.

Els avellaners són els protagonistes com a elements de vegetació en aquest inici de ruta.
Abans d'arribar al balneari prenem un corriol que surt a la dreta i remunta el barranc de Llubriqueto. Comencem aquí una forta pujada amorosida per l'ombra de faigs i avets que denoten el clima atlàntic de la Ribera de Caldes.
Prenem el sender que surt cap a la nostra dreta.
Les ziga-zagues ens eleven i des del SE ens arriba la remor de la Sallent, cascada per on es precipita l'aigua del barranc. Aviat els faigs donen pas als pins i entrem a l'estatge subalpí. A la cota 1.835m ens trobem amb el pla de Sallent, petita clariana que anticipa un pont per on passem a l'altre vessant del barranc.
Pujada dura però per un bosc ombrívol.

El bosc deixa pas a una zona oberta.

Creuem el barranc de Llubriqueto gràcies a un petit pont de fusta.
El pendent es fa menys feixuc i amb una llaçada oberta ens allunyem momentàniament una mica del riu. El retrobem més amunt, quan el bosc s'obre i el pendent se suavitza del tot. Hem arribat al bellíssim paratge del

Els pins cada cop se separen més, mostra de l'altitud que anem guanyant.

Arribem al Planell de Llubriqueto.
Passem al costat d'un pal indicador, creuem novament el riu per un segon pont i un cop a l'altra riba deixem a la dreta un senderó que ens portaria a la cabana de Llubriqueto, construcció reservada als guardes del Parc Nacional però que en cas de necessitat podem fer servir com a refugi lliure.
Senyalització vertical, seguim en direcció als estanys de Gémena.

Infraestructura i pont per creuar el riu de Llubriqueto, al fons la cabana.

Cabana de Llubriqueto.

Agradable zona per descansar i gaudir de l'entorn.

Ramat de vaques descansant.


Tram rocós que cal superar per arribar als estanys de Gémena.

Vistes enrere cap al formós Planell de Llubriqueto.

Últims metres abans del primer dels estanys.

Estany de Gémena de Baix.

Voregem l'estany per la seva dreta.

Petites illes sobresurten tímidament sobre la superfície de l'estany.

Mirada al S.
Descansem un moment tot admirant la bellesa d'aquest estany d'origen glacial, envoltat d'herba, pins i tarteres. Un cop recuperats continuem la pujada, remuntant un primer collet que deixa a l'esquerra un turonet que domina l'estany de Gémena de Dalt. Tot seguit remuntem una segona muralla de roca que flanquegem de SE a NO.
Deixem l'estany de Gémena de Baix enrere, pugem cap un primer collet.

Seguim amunt.

Estany de Gémena de Dalt.

La senyalització ens indica que entrem en zona del Parc Nacional.
Continuem per un barranc dret que desemboca a un segon collet a les envistes dels cims que coronen la vall. Veiem a la nostra esquerra els dos estanys inferiors del conjunt dels tres estanys Gelats, també d'origen glacial.
Davant nostre el pic dels Abellers (centre) i el pic de Besiberri Sud (dreta).

Vistes als estanys Gelats i al Tossal dels Soldats.

Un mar de roca envolta els estanys Gelats.
El terreny es torna cada cop més rocallós, amb blocs i tarteres que agafen tot el protagonisme. Allà on no hi ha roques l'herba creix com pot, adaptant-se al dur estatge alpí. El sender segueix cap al N-NE i, després d'una discreta vista al tercer estany Gelat (el més alt de tota la vall de Llubriqueto), s'endinsa en una canal força dreta que ens exigeix un gran esforç abans de situar-nos a la

El darrer dels estanys Gelats treu el cap tímidament.

Pugem per un terreny molt pedregós abans d'assolir la collada d'Abellers.

Collada d'Abellers, al límit del Parc Nacional, divisòria d'aigües entre la vall de Besiberri i la vall de Llubriqueto.

Panoràmica cap a la cresta de Besiberris, amb el Besiberri Nord i el Besiberri del Mig.


Vista del con cimer del pic d'Abellers.

Ascendint per un caos de blocs arribem al cim del Besiberri Sud.

Vistes des del cim cap a la vall dels estanys Gelats, Gémena i Llubriqueto.

Vistes al massís de l'Aneto-Maladeta, amb la glacera que penja de la seva cara nord.

Besiberri Sud, Comaloforno i Punta Passet.

Agulla Nord de Malavesina, Agulla Sud de Malavesina i Comaloforno.

Vistes des del cim cap a la cresta de Besiberris.

Vistes cap a l'E: estany Negre, refugi Ventosa i Calvell, Agulles i estany de Travessani...

Vistes des del cim cap a la vall dels estanys Gelats, Gémena i Llubriqueto. Amb el Turbón al fons.

Pic dels Abellers i massís Aneto-Maladeta al fons.

Vistes a la carena que uneix el Besiberri Sud i el Comaloforno.


Comencem el tram de recorregut que ens ha de portar fins al Comaloforno.

Una de les agulles que trobem enmig de la cresta.

El recorregut es fa principalment pel vessant occidental de la cresta que uneix el Besiberri Sud i el Comaloforno.

En alguns trams haurem de grimpar i ajudar-nos amb les mans per progressar amb seguretat.

Visió del que ens falta per arribar al cim del Comaloforno.

És un recorregut en cresta entretingut i de poca dificultat tècnica.

A punt d'assolir el darrer pic de la jornada.

Pic del Comaloforno (3.029m), amb una creu i una placa.
Hem assolit el segon objectiu del dia! Hi ha una creu de ferro i una placa que ens recorda la seva alçada i el fet de ser el sostre comarcal de l'Alta Ribagorça i del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Novament les vistes panoràmiques que tenim en totes direccions fan que, si anem bé de temps i la meteorologia ens acompanya, valgui la pena destinar una estona a gaudir-les, així com també a descansar i assaborir el plaer de l'esforç realitzat. Destaca la visió del Besiberri Sud, del proper cim d'Abellers i de la cresta dels Besiberris que culmina al magnètic Besiberri Nord (3.009m). Podem observar com aquesta estreta serra es bifurca a partir del cim on estem: un contrafort se'n va cap a l'E, d'on es bifurca novament cap al NE i cap al SE, amb el cim de Comalestorres (2.808m) com a darrera elevació i un altre contrafort es desplega cap al S, amb dos últims cims molt apreciats pels muntanyencs amants dels pics aeris: la Punta Passet (2.998m) i la Punta Lequeutre (2.968m) o Tossal des Capceres. El buit que els dos contraforts descrits deixen entremig conforma un petit circ perfecte on hi descansa l'estanyet de Comaloforno.
Mirada enrere des del cim cap al Besiberri Sud.

Tram d'aresta que ens separa de la Punta Passet (2.998m).

Els estanys Gelats.

Comencem a baixar en clara direcció O per un tram força dret i rocós.
Seguim baixant per la canal principal fins que aquesta queda dividida per un aparent esperó de roca. Aquest punt és clau i no podem badar: nosaltres hem d'anar per la canal de la dreta, si agaféssim la canal de l'esquerra estaríem obligats a rapelar amb cordes. Tot i així la canal de la dreta tampoc és fàcil i ens obliga a desgrimpar uns quants cops. Finalment arribem a un punt on el relleu se suavitza una mica i, progressant per una tartera, anem a parar al camí fitat que hem fet servir a la pujada i que ara reprenem en sentit descendent.
La referència en tot moment és l'esperó de roca que tenim a davant nostre. Al fons, els estanys Gelats.

Detall de l'esperó rocós.

Baixem per la canal de la dreta de l'esperó, molt encaixonada i on cal desgrimpar amb molta atenció.

Vista de la canal per on hem baixat amb la roca característica arrodonida al bell mig de la canal.

Continuem canal avall per retrobar el camí de pujada utilitzat en l'anada.

Finalment enllacem amb el camí principal.

Seguim camí avall.



Si has realitzat aquesta ruta, dóna´ns la teva opinió!! Si tens dubtes de la ruta, escriu-nos un comentari!
Coneixes alternatives per aquest itinerari? Has fet aquesta ruta d´alguna altra manera? Opina!
Volem que la web de RUTES PIRINEUS sigui una web participativa, per això t´animem a que deixis els teus comentaris sobre les nostres rutes. No es toleraran insults, llenguatge abusiu, faltes de respecte, ni comentaris ofensius en contra de les més elementals normes d´educació. Tampoc s´acceptaran missatges comercials, o que incloguin números de telèfon o adreces personals i també s´eliminaran els missatges que anunciïn algun producte.
Tots els comentaris són revisats per garantir que compleixin les normes anteriors. RUTES PIRINEUS, en cap cas, es farà responsable del contingut de les opinions publicades pels internautes a la nostra web.