Ascensió d´alta muntanya als cims de Besiberri Sud i Comaloforno pels estanys de Gémena

Recorregut lineal -amb possibilitat de fer algun bucle- de 15 km de longitud (anada i tornada) i uns 1.600m de desnivell positiu que ens descobreix la preciosa vall de Llubriqueto, els estanys de Gémena i els magnífics cims del Besiberri Sud (3.024m) i del Comaloforno (3.029m). Comencem la ruta des de l'aparcament de Toirigo del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Superem el barranc de Llubriqueto i ens situem a la bonica vall penjada de Llubriqueto. Continuem vers el NO superant el ressalt rocallós que ens separa de la capçalera septentrional de la vall. Un cop allà resseguim la riba oriental de l'estany Gémena de Baix i superem una cota que ens porta fins a l'estany Gémena de Dalt. Des d'aquí abordem un segon ressalt rocallós que ens ubica a un collet ben a prop dels estanys Gelats. Pugem fins a la collada d'Abellers (2.886m) i, des d'aquest punt, un sender carener ens situa al cim del Besiberri Sud. Seguim la cresta rocallosa -evitant el seu fil quan aquest sigui massa perillós- i assolim, fent un pas de grimpada obligada, el cim del Comaloforno. Seguint traces de sender i fites disseminades davallem per un terreny d'aventura fins a enllaçar amb el camí per on hem pujat i retornem a l'aparcament de Toirigo.

Situats a la capçalera de la vall de Boí, a la comarca lleidatana de l'Alta Ribagorça, els cims del Besiberri Sud (3.024m) i del Comaloforno (3.029m) són les dues màximes cotes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tot presidint una cresta granítica amb timbes i congestes que cauen al buit, aquests dos pics constitueixen tot un repte per a qualsevol excursionista que vulgui gaudir de la bellesa i les vistes inigualables que els seus cims ens deparen. Si amb l'ànim d'assolir-les escollim el camí de la vall de Llubriqueto, l'itinerari que en resulta és sensacional i els dos cims es converteixen en la cirereta d'un pastís que reuneix tots els ingredients del muntanyisme: un bosc mixt de faigs i avets, pinedes perfumades, prats alpins amb molleres, monumentals salts d'aigua, bellíssims estanys d'alta muntanya i, a dalt de tot, la duresa d'un món petri -desolat i abrasiu-, petites congestes de neu i gel, i un recorregut per cresta que exigeix tota la nostra atenció. L'esforç, doncs, és del tot necessari, però la felicitat i la intensíssima vivència que suposa el coronament d'aquests dos cims serà un tresor que guardarem tota la vida.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Des de Barruera, Boí, Taüll o Erill la Vall amb el servei de taxi de la Vall de Boí fins a l'aparcament de Toirigo. Tarifes i contacte: Taxis Vall de Boí.

Des del Pont de Suert seguim per la carretera L-500 en direcció a Barruera i Caldes de Boí. Passat Barruera aviat deixem enrere a l'esquerra un trencall que puja a Erill la Vall i després un altre trencall a la dreta que puja cap Boí i Taüll, nosaltres seguim recte. Passem per Caldes de Boí i tot seguit la carretera es fa més estreta. Deixem a la dreta la caseta del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i creuem un pont sobre el riu Noguera de Tor. Tot just a l'altra banda del pont i al costat d'un gran bloc de granit hi ha una petita esplanada on podem estacionar el vehicle.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• Carros de Foc (6 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 08-13/07
  • 22-27/07
  • 05-10/08
  • 12-17/08
  • 19-24/08
  • 26-31/08
  • 09-14/09
  • Dates

  Més info / Reserves
  
• Muntanyes de la Vall de Boí (4 rutes)

  Allotjament i Rutes

  • 08-12/07
  • 12-16/08

  Més info / Reserves
  
• Màgia d´Aigüestortes (4 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 25-28/07
  • 21-24/08

  Més info / Reserves
  
• Cresta de Besiberris

  Crestes del Pirineu

  Informació
  
• Curs d´escalada en gel

  Cursos

  Informació
  
• Aigüestortes i estany Llong

  Raquetes de neu

  Informació
  
• Ruta de la Llúdriga - Aigüestortes

  Raquetes de neu

  Informació
  

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Apartaments LA PEGUERA

  Carretera del Parc Nacional d´Aigüestortes, s/n, 25528 Boí

  Els apartaments La Peguera estan situats en dues ubicacions privilegiades de la vall de Boí: al poble de Barruera i a la carretera d'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per Sant Nicolau. La Peguera ens ofereix apartaments totalment equipats i de mides i característiques diferents. Destaquem especialment el bon tracte que ens ofereix la Isabel i us recomanem que us deixeu aconsellar per ella sobre les moltíssimes excursions que es poden realitzar des d'aquí!
• 
  Hotel i Hostal PEY

  Plaça Treio 4, 25528 Boí

  L'Hostal i Hotel Pey de Boí està situat just al centre de Boí, al cor de la Vall de Boí. Ofereix diversos tipus d'habitacions, totes elles molt acollidores i còmodes i el seu restaurant ofereix bona cuina tradicional de muntanya amb els millors productes locals. El Pey és la base ideal per descobrir la vall i el Parc Nacional!
• 
  Hotel FARRÉ D'AVALL

  Carrer Major s/n Barruera

  L'hotel Farré d'Avall està situat en una antiga casa pairal de pedra al bonic poble de Barruera, a la Vall de Boí. També disposa de restaurant i és una base ideal per descobrir els tresors naturals i històrics de l'entorn, com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les esglésies romàniques de la vall.
• 
  Hostal Restaurant LA PLAÇA**

  Plaça de l´Església, 1, 25528 Erill la Vall

  A Erill la Vall, al cor de la vall de Boí, hi trobem l'Hostal La Plaça, absolutament encantador! Aquest hotel de caràcter familiar ens ofereix habitacions renovades però alhora gratament acollidores, perfectes per descansar després de recórrer Aigüestortes o de fer la ruta pel conjunt d'esglésies romàniques de la vall. El tracte dels seus farà que, a més a més, us hi sentiu com a casa!

Què més podem visitar?

• 
  Centre del Romànic de la Vall de Boí

  A la Vall de Boí hi trobem un conjunt de nou esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Al bell mig d'una de les valls més boniques del Pirineu hi trobem joies com Sant Climent, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí o Santa Eulàlia d'Erill la Vall amb el seu magnífic campanar. Més informació i horaris aquí.

  Coordenades GPS: 42.5244231º 0.8258553º

• 
  Estació d'esquí de Boí-Taüll

  Pels amants de l'esquí, la Vall de Boí disposa de Boí-Taüll. Es tracta de l'estació d'esquí amb la cota esquiable més alta de Catalunya, a més de 2.750m. S'hi accedeix pujant per la carretera que va del poble de Boí al poble de Taüll i seguint-la fins al final.

  Coordenades GPS: 42.4778358º 0.8693729º

• 
  Balneari de Caldes de Boí

  El complex termal de Caldes de Boí es troba a la capçalera de la Vall de Boí, enmig d'un marc natural incomparable. És un lloc ideal per passar uns dies de descans i de relax. Les seves aigües termals, provinents de fonts naturals, tenen propietats curatives. S'hi accedeix per la carretera LV-5000 des de Barruera.

  Coordenades GPS: 42.5615373º 0.8410066º

• 
  Sant Nicolau. Entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes

  El sender que puja per la vall del riu Sant Nicolau i passa per l'estany de la Llebreta és la porta d'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des de Boí. S'hi accedeix pujant per la carretera LV-5000, deixant primer a mà esquerra Erill la Vall i després a mà dreta el desviament cap a Boí. Aproximadament 1 km més tard, ens desviem a la dreta per una estreta carretera fins a la barrera que ens impedeix continuar.

  Coordenades GPS: 42.5426952º 0.8387321º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Iniciem el nostre recorregut a l'aparcament de Toirigo (0:00h - 1.497m), al costat de la caseta dels guardes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del campament de Toirigo. Envoltem un gran bloc de granit i agafem un sender a l'esquerra (SE) que es dirigeix cap al proper balneari de Caldes de Boí. 

Bloc de granit característic a l'inici de la ruta.

Senyalització al punt d'inici.

Agafem el camí en direcció al balneari de Caldes de Boí.

Panell informatiu amb mapa de situació de la zona.

El sender és ben clar i trobem estaques amb pintura groga.

Els avellaners són els protagonistes com a elements de vegetació en aquest inici de ruta.

Abans d'arribar al balneari prenem un corriol que surt a la dreta i remunta el barranc de Llubriqueto. Comencem aquí una forta pujada amorosida per l'ombra de faigs i avets que denoten el clima atlàntic de la Ribera de Caldes. 

Prenem el sender que surt cap a la nostra dreta.

Les ziga-zagues ens eleven i des del SE ens arriba la remor de la Sallent, cascada per on es precipita l'aigua del barranc. Aviat els faigs donen pas als pins i entrem a l'estatge subalpí. A la cota 1.835m ens trobem amb el pla de Sallent, petita clariana que anticipa un pont per on passem a l'altre vessant del barranc. 

Pujada dura però per un bosc ombrívol.

El bosc deixa pas a una zona oberta.

Creuem el barranc de Llubriqueto gràcies a un petit pont de fusta.

El pendent es fa menys feixuc i amb una llaçada oberta ens allunyem momentàniament una mica del riu. El retrobem més amunt, quan el bosc s'obre i el pendent se suavitza del tot. Hem arribat al bellíssim paratge del pla de la Cabana (1:50h - 1.992m), conegut també com Planell de Llubriqueto, fons d'una vall penjada d'origen glacial que haurem de remuntar del tot. 

Els pins cada cop se separen més, mostra de l'altitud que anem guanyant.

Arribem al Planell de Llubriqueto.

Passem al costat d'un pal indicador, creuem novament el riu per un segon pont i un cop a l'altra riba deixem a la dreta un senderó que ens portaria a la cabana de Llubriqueto, construcció reservada als guardes del Parc Nacional però que en cas de necessitat podem fer servir com a refugi lliure. 

Senyalització vertical, seguim en direcció als estanys de Gémena.

Infraestructura i pont per creuar el riu de Llubriqueto, al fons la cabana.

Cabana de Llubriqueto.

Agradable zona per descansar i gaudir de l'entorn.

Ramat de vaques descansant.

El sender que seguim, marcat amb fites, passa ben a prop de la font de Llubriqueto i encara un ressalt rocallós aparentment inexpugnable que superem fent un llarg flanqueig inclinat de SE a NO. Superat aquest obstacle i havent fruït amb la potent remor del salt de Llubriqueto, ens plantem a tocar de la riba E de l'estany de Gémena de Baix (2:45h - 2.235m). 

Tram rocós que cal superar per arribar als estanys de Gémena.

Vistes enrere cap al formós Planell de Llubriqueto.

Últims metres abans del primer dels estanys.

Estany de Gémena de Baix.

Voregem l'estany per la seva dreta.

Petites illes sobresurten tímidament sobre la superfície de l'estany.

Mirada al S.

Descansem un moment tot admirant la bellesa d'aquest estany d'origen glacial, envoltat d'herba, pins i tarteres. Un cop recuperats continuem la pujada, remuntant un primer collet que deixa a l'esquerra un turonet que domina l'estany de Gémena de Dalt. Tot seguit remuntem una segona muralla de roca que flanquegem de SE a NO. 

Deixem l'estany de Gémena de Baix enrere, pugem cap un primer collet.

Seguim amunt.

Estany de Gémena de Dalt.

La senyalització ens indica que entrem en zona del Parc Nacional.

Continuem per un barranc dret que desemboca a un segon collet a les envistes dels cims que coronen la vall. Veiem a la nostra esquerra els dos estanys inferiors del conjunt dels tres estanys Gelats, també d'origen glacial. 

Davant nostre el pic dels Abellers (centre) i el pic de Besiberri Sud (dreta).

Vistes als estanys Gelats i al Tossal dels Soldats.

Un mar de roca envolta els estanys Gelats.

El terreny es torna cada cop més rocallós, amb blocs i tarteres que agafen tot el protagonisme. Allà on no hi ha roques l'herba creix com pot, adaptant-se al dur estatge alpí. El sender segueix cap al N-NE i, després d'una discreta vista al tercer estany Gelat (el més alt de tota la vall de Llubriqueto), s'endinsa en una canal força dreta que ens exigeix un gran esforç abans de situar-nos a la collada d'Abellers (5:10h - 2.886m) -també indicada en alguns mapes com a collada d'Avellaners-. 

El darrer dels estanys Gelats treu el cap tímidament.

Pugem per un terreny molt pedregós abans d'assolir la collada d'Abellers.

Collada d'Abellers, al límit del Parc Nacional, divisòria d'aigües entre la vall de Besiberri i la vall de Llubriqueto.

Panoràmica cap a la cresta de Besiberris, amb el Besiberri Nord i el Besiberri del Mig.

Deixant a l'esquerra la carena que opcionalment i en uns 15-20 minuts ens portaria fins al pic d'Abellers (2.982m) nosaltres ens desviem cap a la dreta (SE-E) i escalem l'esmicolada aresta fent marrades minúscules. Finalment assolim la meravellosa talaia del Besiberri Sud (5:30h - 3.024m). Ja hem fet el primer dels dos cims! Si el dia acompanya val la pena gaudir de les vistes panoràmiques que tenim en totes direccions, destacant el massís de l'Aneto i els cims del Montardo, la Punta Alta de Comalesbienes, el Peguera, el Mont Roig, el Certascan, la Pica d'Estats o fins i tot el Turbón. I, just al costat nostre, la temible cresta dels tres Besiberris es desplega cap al N. 

Vista del con cimer del pic d'Abellers.

Ascendint per un caos de blocs arribem al cim del Besiberri Sud.

Vistes des del cim cap a la vall dels estanys Gelats, Gémena i Llubriqueto.

Vistes al massís de l'Aneto-Maladeta, amb la glacera que penja de la seva cara nord.

Besiberri Sud, Comaloforno i Punta Passet.

Agulla Nord de Malavesina, Agulla Sud de Malavesina i Comaloforno.

Vistes des del cim cap a la cresta de Besiberris.

Vistes cap a l'E: estany Negre, refugi Ventosa i Calvell, Agulles i estany de Travessani...

Vistes des del cim cap a la vall dels estanys Gelats, Gémena i Llubriqueto. Amb el Turbón al fons.

Pic dels Abellers i massís Aneto-Maladeta al fons.

Al seu torn, si mirem cap al S-SE veiem com la cresta dels Besiberris continua unint el cim de Besiberri Sud amb el Comaloforno, el segon pic que ens proposem assolir en aquest recorregut i que reconeixerem com una prominència amb forma trapezoidal que corona una paret vertical que al seu torn cau a plom fins a una tartera on solen perdurar les congestes de neu fins ben entrat l'estiu. A partir d'aquest moment haurem de triar per on volem caminar: o bé pel fil de la cresta (recorregut reservat només a aquelles persones que tinguin experiència en progressió per crestes) o bé flanquejant la cresta uns metres per sota pel vessant occidental. Cal remarcar que ambdós traçats estan marcats amb fites. La segona opció és la més recomanable per a la majoria, tot i que també reclamarà tota la nostra atenció, la pedra està descomposta i es belluga molt fàcilment. 

Vistes a la carena que uneix el Besiberri Sud i el Comaloforno.

Durant aquest entretingut recorregut pel vessant occidental de la cresta percebem vàries elevacions o puntes que sobrepassen els 3.000m. De totes elles en destaquen dues, l'Agulla Nord de Malavesina i l'Agulla Sud de Malavesina, de les quals només l'Agulla Nord compleix amb els requisits de prominència per ser catalogada com a "cim" d'acord amb les convencions majoritàriament acceptades al Pirineu (prominència superior a 10m), fet que interessarà sens dubte als col·leccionistes de tresmils. Avancem per un terreny irregular i ondulat que en algun moment ens obliga a utilitzar les mans i finalment ens situem al cim del Comaloforno (6:25h - 3.029m). 

Comencem el tram de recorregut que ens ha de portar fins al Comaloforno.

Una de les agulles que trobem enmig de la cresta.

El recorregut es fa principalment pel vessant occidental de la cresta que uneix el Besiberri Sud i el Comaloforno.

En alguns trams haurem de grimpar i ajudar-nos amb les mans per progressar amb seguretat.

Visió del que ens falta per arribar al cim del Comaloforno.

És un recorregut en cresta entretingut i de poca dificultat tècnica.

A punt d'assolir el darrer pic de la jornada.

Pic del Comaloforno (3.029m), amb una creu i una placa.

Hem assolit el segon objectiu del dia! Hi ha una creu de ferro i una placa que ens recorda la seva alçada i el fet de ser el sostre comarcal de l'Alta Ribagorça i del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Novament les vistes panoràmiques que tenim en totes direccions fan que, si anem bé de temps i la meteorologia ens acompanya, valgui la pena destinar una estona a gaudir-les, així com també a descansar i assaborir el plaer de l'esforç realitzat. Destaca la visió del Besiberri Sud, del proper cim d'Abellers i de la cresta dels Besiberris que culmina al magnètic Besiberri Nord (3.009m). Podem observar com aquesta estreta serra es bifurca a partir del cim on estem: un contrafort se'n va cap a l'E, d'on es bifurca novament cap al NE i cap al SE, amb el cim de Comalestorres (2.808m) com a darrera elevació i un altre contrafort es desplega cap al S, amb dos últims cims molt apreciats pels muntanyencs amants dels pics aeris: la Punta Passet (2.998m) i la Punta Lequeutre (2.968m) o Tossal des Capceres. El buit que els dos contraforts descrits deixen entremig conforma un petit circ perfecte on hi descansa l'estanyet de Comaloforno. 

Mirada enrere des del cim cap al Besiberri Sud.

Tram d'aresta que ens separa de la Punta Passet (2.998m).

Els estanys Gelats.

Tot acomiadant-nos del Comaloforno continuarem el nostre recorregut descendint per un itinerari poc ortodox que baixa pels barrancs del vessant O del Comaloforno fins a la canal i sender d'accés a la collada d'Abellers, fent així un bucle que ens estalviarà desfer la cresta fins al Besiberri Sud. Aquesta alternativa, però, reclamarà novament tota la nostra atenció, tant per la seva dificultat tècnica com, especialment, per trobar el camí correcte. Comencem a baixar seguint fites disperses cap a l'O. Deixem a l'esquerra (S) la Punta Passet i anem a buscar la canal principal i més evident, progressant per terreny inestable i molt dret. 

Comencem a baixar en clara direcció O per un tram força dret i rocós.

Seguim baixant per la canal principal fins que aquesta queda dividida per un aparent esperó de roca. Aquest punt és clau i no podem badar: nosaltres hem d'anar per la canal de la dreta, si agaféssim la canal de l'esquerra estaríem obligats a rapelar amb cordes. Tot i així la canal de la dreta tampoc és fàcil i ens obliga a desgrimpar uns quants cops. Finalment arribem a un punt on el relleu se suavitza una mica i, progressant per una tartera, anem a parar al camí fitat que hem fet servir a la pujada i que ara reprenem en sentit descendent. 

La referència en tot moment és l'esperó de roca que tenim a davant nostre. Al fons, els estanys Gelats.

Detall de l'esperó rocós.

Baixem per la canal de la dreta de l'esperó, molt encaixonada i on cal desgrimpar amb molta atenció.

Vista de la canal per on hem baixat amb la roca característica arrodonida al bell mig de la canal.

Continuem canal avall per retrobar el camí de pujada utilitzat en l'anada.

Finalment enllacem amb el camí principal.

Seguim camí avall.

Desfem el camí que hem fet durant l'ascensió, acomiadant-nos dels tres estanys Gelats i desfent el ressalt rocallós que ens situa al costat de l'estany de Gémena de Dalt. Seguim baixant cap a l'estany de Gémena de Baix (8:25h), passem pel pla de la Cabana (9:00h) i el pont sobre el riu. Des d'aquest punt davallem tot el barranc de Llubriqueto fins al fons de la Ribera de Caldes, deixant a la dreta el camí que baixa fins al balneari de Caldes i arribant finalment a l'aparcament de Toirigo (10:10h - 1.497m), on donem per acabat aquest fascinant recorregut. 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.