Ruta circular des de Cadaqués fins a la Muntanya Negra

Recorregut circular de 10 km de longitud pels voltants de la vila marinera de Cadaqués, a la península del Cap de Creus. Des de Cadaqués sortim pel camí Vell del Port de la Selva i pugem a la Muntanya Negra, mirador privilegiat de Cadaqués i de tot el Cap de Creus. Baixem cap al coll de Sa Perafita, on ens trobem el mas de Sa Perafita, recentment restaurat i dedicat al cultiu de la vinya ecològica. Des d'aquest punt tornem a Cadaqués davallant de cara al mar pel camí de l'Aigua. L'itinerari, tot i seguir diferents tipus de camins, no presenta cap dificultat tècnica.

Aquest recorregut ens permet descobrir una part molt rellevant del passat de Cadaqués: els cultius d'olivera i vinya que antigament cobrien bona part del terme de Cadaqués i del massís del Cap de Creus. La Muntanya Negra, anomenada així pel color fosc de la roca metamòrfica que la forma, s'alça just al darrere de Cadaqués. Durant l'ascensió a aquesta muntanya, gaudim d'un paisatge antròpic on les brolles mediterrànies entapissen les feixes antigament cultivades. Durant l'itinerari visitem el mas Sa Perafita, antiga masia restaurada on la família Martín Faixó està recuperant el cultiu tradicional de la vinya.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Arribem a Cadaqués des de Roses, fent 17 km per la carretera GI-614, o des de Port de la Selva, fent 13 km per les carreteres GI-613 i GI-614. Un cop a l'entrada de Cadaqués seguim les indicacions de "Centre Vila" fins arribar a la línia de mar, a mà esquerra hi ha el passeig i a mà dreta veiem l'edifici del Casino. Ens trobem ja al punt d'inici de la ruta. Hi ha diversos carrers i zones on podem estacionar el vehicle, tant gratuïtament com de pagament.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Hotel PLAYASOL**** de Cadaqués

  Riba es Pianc, 3, 17488 Cadaqués

  L'Hotel Playasol està situat a la badia de Cadaqués, en un indret privilegiat des d'on podem gaudir d'una de les millors panoràmiques del poble. Les seves instal·lacions han estat renovades fa poc i són fantàstiques i el seu personal ens ofereix un tracte acollidor i molt professional. Una experiència inoblidable!

Què més podem visitar?

• 
  Casc antic de Cadaqués

  Cadaqués és un poble de pescadors preciós, un indret que ha captivat artistes i viatjants al llarg del temps. Passejar pel casc antic de Cadaqués i deixar-se perdre pels seus carreronets és una experiència imprescindible: les cases blanques, els carrerons, l'església, el passeig, els xiringuitus de tota la vida, el Casino, el mar, la boira i la muntanya,... un indret màgic!

  Coordenades GPS: 42.2887571º 3.2779723º

• 
  Església de Santa Maria de Cadaqués

  L'actual església de Santa Maria de Cadaqués es va començar a construir a partir de mitjans del segle XVI gràcies a les donacions dels pescadors; el pirata turc Barba-rossa havia destruït completament l'antic temple l'any 1543. L'església està situada just en el punt més elevat del nucli antic de Cadaqués i ens ofereix unes vistes fantàstiques de tota la badia de Cadaqués.

  Coordenades GPS: 42.288066594º 3.275842626º

• 
  Casa-Museu Salvador Dalí a Portlligat

  La Casa-Museu de Portlligat, és on Salvador Dalí va viure i treballar de forma estable des de l'any 1930 i fins a la mort de Gala l'any 1982, quan va fixar la seva residència al castell de Púbol. Actualment la casa està habilitada com a museu. Per a visitar-la és necessari reservar prèviament (Més informació: www.salvador-dali.org / 972 251 015).

  Coordenades GPS: 42.2933575º 3.28596185º

• 
  Far del Cap de Creus

  La punta del Cap de Creus és el punt més oriental de la península Ibèrica. I en una elevació del terreny propera a la punta hi trobem el far del Cap de Creus. L'actual edifici data de l'any 1853, encara que s'han trobat vestigis d'una antiga torre de senyals romana i d'una torre de guaita medieval. Al costat del far hi ha un bar i un restaurant.

  Coordenades GPS: 42.318956º 3.3158955º

• 
  Monestir de Sant Pere de Rodes

  El monestir de Sant Pere de Rodes és una construcció romànica excepcional. Encara que tot el conjunt és fabulós, cal destacar especialment l'edifici de l'església: la seva gran riquesa decorativa, l'estretor de les naus laterals i l'alçada monumental de la seva nau central. El monestir es pot visitar (preu de l'entrada: 4,5€/persona; més informació: 972 387 559).

  Coordenades GPS: 42.32325040º 3.16561819º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem l'itinerari al costat de l'edifici del Casino de Cadaqués (0:00h - 3m), just al davant de la platja Gran. 

L'edifici del Casino, just davant de la platja Gran de Cadaqués.

Emprenem la marxa en direcció NE i resseguim el carrer principal d'accés a Cadaqués, que s'allunya del mar. Trobem un cartell d'Itinerannia que ens indica el temps estimat per arribar a Roses, al Port de la Selva i a la Selva de Mar. Nosaltres seguim les indicacions de Port de la Selva i la Selva de Mar pel Mas dels Bufadors. 

Cartell que ens indica la direcció cap al Port de la Selva.

Caminem per l'avinguda Caritat Serinyana seguint unes marques grogues en direcció NO fins que arribem a la rotonda d'entrada a Cadaqués. Travessem la rotonda amb precaució i ens situem als peus d'unes escales. Just en aquest punt trobem un senyal vertical amb marques de pintura grogues i marques blanques i vermelles del GR 92 - sortida de Cadaqués (0:07h - 11m). 

Rotonda a l'entrada de Cadaqués.

Escales.

Pugem les escales i anem guanyant altitud entre marges de pedra seca i envoltats de cases i camps d'oliveres. També observem alguns ametllers escampats i algun pi pinyoner que ha escapat dels incendis periòdics que afecten aquesta zona. A banda i banda del camí se succeeixen les parets de pedra cobertes amb figueres de moro, una espècie invasiva que ha colonitzat aquests paratges, i amb d'altres espècies mediterrànies pròpies de la zona. 

Camps d'oliveres i bosquets de pins sortint del poble. Al fons, la muntanya del Pení.

Anem pujant a poc a poc per un camí ample, sempre en direcció NO i seguint els senyals blancs i vermells del GR 92. Si mirem enrere, les vistes que tenim de Cadaqués i del mar són cada cop més boniques. El blanc de les cases contrasta amb el blau intens del Mediterrani, i comencem a distingir els illots, les puntes i les cales tan característics d'aquesta zona de la Costa Brava. 

Cadaqués amb el rerefons del mar Mediterrani.

Enfront hi tenim, durant tota la pujada, el nostre objectiu: la Muntanya Negra. 

Pugem sempre amb la Muntanya Negra i la seva antena a l'horitzó.

Remuntem el llom de la Muntanya Negra envoltats per la brolla típicament mediterrània que entapissa aquest paratge: estepes, caps d'ase, brucs, gatoses i arítjols configuren una vegetació arbustiva baixa i pròpia dels indrets àrids i ventats del Cap de Creus. 

Els caps d'ase, una espècie típica del clima mediterrani.

Les feixes d'oliveres, algunes molt ben cuidades i d'altres abandonades i envaïdes per les brolles, s'estenen per tot arreu i donen fe de la presència de l'home en aquestes terres des de fa centenars d'anys. 

Camps d'oliveres amb algun ametller.

Lleterassa del gènere euphorbia.

Al cap de poc més de mitja hora arribem al corral de Ses Closes (0:35h - 166m). Ens trobem una porta que barra l'entrada a una finca amb feixes d'oliveres molt ben arreglades i una cruïlla amb tres camins. Un pal indicador ens informa que cap a la dreta marxa el camí Vell del Port de la Selva. Cap a l'esquerra surt una pista ampla. Nosaltres, però, descartem aquestes dues opcions i continuem pel camí que segueix recte muntanya amunt. 

Entrada a la finca del corral de Ses Closes.

Passem pel costat d'unes ruïnes, la borda de Ses Closes, de la qual només en queden dempeus dos arcs de grans dimensions. 

Ruïnes de l'antic corral de Ses Closes.

Ara el camí s'enfila una mica més, però sempre per entremig de murs de pedra seca. 

Alzina surera enmig del camí.

El paisatge cada cop és més aspre, les brolles ho envolten tot i els cultius cada cop són més escassos. Tot i que ara la majoria de conreus estan abandonats, tota la muntanya es veu plena de feixes. La feina d'innumerables generacions que han poblat aquestes terres persisteix en aquest ric patrimoni arquitectònic de la pedra seca: quilòmetres i quilòmetres de murs i parets, travesseres i cabanyes amagades entre la vegetació. Al seu torn, les roques metamòrfiques, principalment esquists i llicorelles de tonalitats fosques, adquireixen estranyes formes esculpides per la tramuntana i l'ambient salabrós d'aquest indret proper al mar. 

Estranyes formes de les roques erosionades pel vent i la sal.

Passem per la font de Maideu, un racó humit amb un petit toll d'aigua. Continuem carenejant, amb la muntanya del Pení a la nostra esquerra, on s'alça una enorme cúpula que ens recorda que allà dalt hi ha una base militar. 

Joncs a la font de Maideu.

Cúpula de la base militar instal·lada des de fa anys al cim del Pení.

Poc després de passar la font i just abans d'arribar al coll que forma la Muntanya Negra i la carena que marxa cap a l'E, ens trobem un collet (1:25h - 356m) amb un pal de ferro amb marques de pintura gastades i un corriol que surt cap a la nostra esquerra en direcció SO. Prenem aquest corriol i pugem amunt. Travessem el filat d'un tancat i arribem al cim de la Muntanya Negra (1:30h - 433m). 

Últim tram de camí que ens porta fins al cim de la Muntanya Negra.

Antenes de telecomunicació instal·lades al cim de la Muntanya Negra.

Just al costat de les antenes hi ha una cabana de pedra seca.

La panoràmica des del cim és immillorable. Durant els dies clars les vistes des d'aquest cim ens deixen bocabadats. L'escassa protecció a l'embat de les ventades d'aquest cim fa que la vegetació hi sigui escassa i, per tant, no hi ha res que ens impedeixi la visió panoràmica en totes direccions. La Muntanya Negra s'aixeca com una talaia privilegiada sobre el Cap de Creus i el mar xarbotat pel vent violent! 

Vistes al N de la costa del Cap de Creus i el mar Mediterrani, amb l'entrant de Tavallera en primer pla.

Mirant cap al SE observem la mar d'Avall, la badia de Cadaqués i el nucli de Portlligat. 

Vistes de la badia de Cadaqués des de la Muntanya Negra.

Si mirem cap al NO veurem la badia del Port de la Selva i el contrast dels edificis blancs amb el blau intens del mar. I, més al fons, la serra de l'Albera. 

Vistes del Port de la Selva i del massís de l'Albera, emblanquinat per les nevades de l'hivern.

Cap a l'O hi tenim el verd intens de la Muntanya de Verdera amb el massís del Canigó ben nevat. 

Vistes de la Muntanya de Verdera i el Canigó.

Comencem el descens de la Muntanya Negra per la pista que surt des del cim i que ressegueix la carena en direcció NO, amb la badia del Port de la Selva i la serra de Verdera a davant nostre. 

Pista que surt des del cim en direcció NO.

Brolles d'estepa blanca.

La pista fa un revolt marcat cap a l'esquerra i deixa la carena. Una mica més avall comença a estar cimentada. Ara descendim amb la muntanya del Pení just al davant. 

Vistes del Mas Sa Perafita i les vinyes del celler Martín Faixó.

Fem un altre revolt, ara cap a la dreta, i al cap de poc arribem a un trencall (1:45h - 354m). En aquest punt nosaltres agafem la pista de l'esquerra que continua baixant en direcció SO. 

Trencall a mà esquerra amb el Pení al fons.

Continuem davallant la Muntanya Negra pel seu vessant meridional. Passem pel costat d'alguns clopers -amuntegaments de pedres en forma cilíndrica- que les mans dels treballadors d'aquestes terres van apilar fa anys quan netejaven les parcel·les per tal de poder-hi cultivar la vinya. 

Cloper a la Muntanya Negra.

La vinya, juntament amb l'olivera, va ser un cultiu molt important en aquesta zona del Cap de Creus fins que la fil·loxera, durant el segle XIX, va matar els ceps i, posteriorment, les gelades de l'any 1956 van afectar notablement les oliveres. 

Cabana a prop del coll de Sa Perafita.

Continuem baixant pels carrers mig urbanitzats del veïnat de Sa Perafita. Passem per un parell de cruïlles, nosaltres hem d'agafar sempre el camí que ens porta fins a la rotonda del coll de Sa Perafita (2:00h - 243m). 

El mas Sa Perafita just al davant de la primera cruïlla.

Rotonda al coll de Sa Perafita.

En aquest punt travessem la carretera amb precaució i agafem el caminet que ens porta directament fins al mas Sa Perafita - celler Martín Faixó (2:05h - 264m). Recomanem gaudir de les bones vistes de les vinyes des de l'entorn del mas i visitar la petita botiga que hi ha al mateix edifici. També es poden concertar visites per conèixer de primera mà el celler i les vinyes (972 258 954, www.cellermartinfaixo.com).

EL CELLER MARTÍN FAIXÓ I LA RECUPERACIÓ DE LA VINYA AL CAP DE CREUS

El mas Sa Perafita data del segle XIV i va ser restaurat l'any 2004 per la família Martín Faixó, que està recuperant la pròpia tradició vinícola de la família en aquest indret de l'Alt Empordà. El mas allotja algunes dependències del celler Martín Faixó i, alhora, és un fantàstic allotjament rural. El celler Martín Faixó forma part de la recent creada associació Ceps de Cap de Creus, formada per la unió dels productors de vi del Cap de Creus amb l'objectiu de donar a conèixer el paisatge i la biodiversitat del territori on cultiven la vinya i promocionar els vins que s'hi produeixen. Els trets distintius d'aquests vins són la producció ecològica, la mediterraneïtat i la tramuntana. En aquestes vinyes de muntanya s'hi planta, sobretot, raïm de la varietat garnatxa, que és el que millor s'adapta a aquest territori tan castigat pels vents del nord. L'associació compta amb el recolzament del Parc Natural de Cap de Creus.

 

Mas Sa Perafita.

Recuperació de l'olivera al mas Sa Perafita.

Deixem el mas enrere i desfem el camí fins a la cruïlla de la carretera Gi-614. Just abans d'arribar a la via asfaltada comença, a mà dreta, una pista amb una cadena que barra el pas als vehicles motoritzats, és l'anomenat camí de l'Aigua (2:10h - 248m). Agafem aquesta pista forestal que ens portarà fins a Cadaqués. Només començar a baixar ja ens trobem amb un altre bon exemple de l'arquitectura popular de la pedra seca: una cabana rodona s'amaga entre la brolla. 

Camí de l'Aigua.

Cabana rodona de pedra seca.

Descendim de cara al mar en paral·lel a la riera de Sant Vicenç, que recull les aigües que baixen de la muntanya del Pení. La vegetació, en aquest indret, és més espessa i hi trobem algun exemplar d'alzina surera formant algun petit bosquet. La falda de la muntanya del Pení, a la nostra dreta, està poblada per brucs, esparregueres, estepes, gatoses, llentiscles, aladerns i d'altres espècies mediterrànies, i a l'altre costat de la riera, al vessant meridional de la Muntanya Negra, hi ha nombroses terrasses i bancals d'olivera, alguns encara cultivats i d'altres abandonats. Als marges de la riera hi abunda el canyissar i s'hi refugien de la tramuntana diverses espècies d'ocells, entre ells grans estols d'estornells. 

Bancals d'oliveres al vessant meridional de la Muntanya Negra.

Per tot arreu es veuen rengleres de pedres ben posades, testimoni de segles de feina dels habitants d'aquesta contrada, lluitant contra l'erosió del terreny i la forta tramuntana, i subsistint dels fruits que els hi oferia aquesta terra: l'oli i el vi. Com va escriure Josep Pla: "El paisatge seria horrible si la gent, generacions i generacions d'homes obscurs, no haguessin ordenat el país en un immens jardí de pedra". 

Davallant de cara al mar pel camí de l'Aigua.

Ens acostem al mar i la sal ja s'olora. Al fons, a davant nostre, ja s'albira el poble de Cadaqués, a recer del vent i aïllat durant molts segles de la resta de l'Empordà. De fet, es diu que alguns cadaquesencs que anaren a les Amèriques no van estar mai a Figueres. 

Vistes sobre Cadaqués baixant per la vall de Sant Vicenç.

Arribem a les primeres cases de Cadaqués. La pista forestal que hem seguit baixa fins al fons del llit de Sa Riera just en el punt on hi ha la depuradora (3:05h - 9m). Continuem pel llit de la riera, on habitualment hi aparquen els cotxes, i que ens porta directament cap al centre de la vila i la platja. 

Vistes de l'església de Santa Maria de Cadaqués.

Llit de Sa Riera al costat de la depuradora d'aigües residuals de Cadaqués.

No triguem en arribar al passeig de Cadaqués i a l'edifici del Casino de Cadaqués (3:15h - 3m), punt d'inici i final del nostre recorregut. 

Platja Gran de Cadaqués.

EL PARLAR SALAT

El parlar salat és un tret dialectal del català que es caracteritza per l'ús de l'article salat. Actualment només es parla de manera generalitzada a les Illes Balears i de manera isolada en algun indret de la Costa Brava i a Cadaqués. La utilització de l'article salat procedeix dels demostratius llatins. En comptes d'utilitzar "el, la, l', els, les" del català estàndard s'utilitza "es, sa, s', sos, ses". Durant l'Edat Mitjana el parlar salat fou molt utilitzat a Catalunya i s'estengué cap a d'altres territoris conquerits durant aquella època. Diversos topònims salats han perdurat fins als nostres dies com per exemple: Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç Savall, Solivella i molts d'altres.

 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.