- Fitxa i mapes
- Recorregut
- Llocs d´interès
- Fotos
- Comentaris ()
- Rutes guiades properes
- Establiments propers
Mitjana
Caminades de distà ncia i desnivell moderats que no superen els 14 km de llargada ni els 600m de desnivell.150m
9,2 km
3:10h
510m
La Masieta
635m
Sant Esteve de la Sarga
Aquesta ruta ens permet descobrir el monumental congost de Mont-rebei tot accedint-hi des del seu costat pallarès. Comencem l'excursió a l'aparcament de la Masieta i l'Horta del Pinell i des d'aquest punt arribem al congost a través del pont penjant del barranc de Sant Jaume. Recorrem tot el congost de Mont-rebei per l'espectacular sender que hi ha excavat a la roca i, finalment, davallem pel petit congost del Seguer fins al pont de Montfalcó. Aquest pont torna a comunicar Catalunya amb Aragó seixanta anys després d'haver-se construït l'embassament de Canelles. Encara que és una ruta que es pot fer en un matÃ, recomanem anar-hi sense presses i gaudir amb calma i a poc a poc d'aquest paratge natural excepcional.
Caminant pel congost de Mont-rebei sentirem la mà gia d'aquest bast i apassionant territori prepirinenc fet, alhora, de mil i un contrastos: des del frondós alzinar muntanyenc de la cara nord fins al paisatge semi-à rid, mediterrani, que s'estén pel cantó sud, passant per les plantes que creixen i sobreviuen arrapades a les parets de roca, de la Terra Baixa a la Terra Alta, des del fons de la vall fins al capdamunt de les cingleres.
Track de la ruta
En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.
Més informació
: 3:10h en total: 1:35h des del punt d'inici fins al pont penjant de Montfalcó i 1:35h per tornar al punt d'inici pel mateix camÃ.
: Mitjana. El recorregut pel congost, tot i que tècnicament no presenta cap dificultat, pot ser perillós ja que progressa per un camà excavat a la roca que té una amplada que oscil·la entre 1m i 1,5m. Aquest camà està equipat amb passamans que hi ha instal·lats a la paret de roca, però no hi ha cap barana protectora pel costat de la caiguda, i la timba fins al riu varia de 40m a 60m.
: Tot l'any. A l'hivern, però, acostuma a fer molt de fred durant el recorregut per dins del congost, ja que no hi toca gaire el sol. A l'estiu, en canvi, hi fa molta calor, i per això es recomana sortir ben d'hora al matÃ.
: Recomanem portar uns binocles a la motxilla: hi ha moltes possibilitats d'observar grans i petits rapinyaires (voltor comú, aufrany, trencalòs, à liga daurada, milà negre i reial, falcó pelegrà i mostatxut,...) i altres aus com el roquerol o el colom roquer.
:
Congost de Mont-rebei. 1:20.000. Editorial Alpina.
: El recorregut pel congost pot ser perillós donat que progressa per un camà amb una caiguda vertical que varia entre els 40m i els 60m. Hi ha passamans instal·lats a la paret de la roca, però no hi ha cap barana protectora sobre el buit. Caldrà parar molta atenció i no apropar-nos a l'extrem del sender. Un cop arribem al pont penjant de Montfalcó, tenim l'opció de creuar-lo i passar al costat aragonès del Montsec. Si continuem durant uns 30 minuts seguint les indicacions del Camà Natural de Montfalcó, arribem al cim d'una cinglera inclinada. En aquest punt, l'any 2013, s'hi van construir unes passarel·les de fusta que baixen per la paret de roca des de dalt fins a baix en un recorregut de vertigen. Aquestes passarel·les sà que estan equipades amb baranes. Val a dir que aquest camà ha generat molta polèmica entre la comunitat d'escaladors. Segons ells, no té cap mèrit pujar una cinglera seguint un camà equipat que, a més a més, produeix un fort impacte visual a la zona.
Podem arribar a l'aparcament de la Masieta des del Pallars Jussà (Catalunya) o des de la Ribagorça (Aragó). Al seu torn, si venim des del Pallars, tenim dues opcions que podem combinar per fer l'anada i la tornada en cotxe per camins diferents: 1) A Tremp agafem la carretera C-1311 en direcció a FÃgols i Pont de Montanyana. Just abans d'arribar a Pont de Montanyana, agafem una pista asfaltada a l'esquerra seguint les indicacions del Congost de Mont-rebei, Alsamora i Sant Esteve de la Sarga. Seguim per aquesta pista durant uns 4,5 km fins que ens trobem el trencall senyalitzat (dreta) de la pista de terra que ens porta fins a l'aparcament de la Masieta, punt d'inici de la nostra ruta. El preu de l'aparcament és de 6 €/vehicle i és recomanable reservar plaça anticipadament, especialment en caps de setmana i temporada alta (més informació de l'aparcament i reserves a la web de la Fundació Catalunya La Pedrera). 2) També des de Tremp podem continuar per la carretera C-13 en direcció a Balaguer. A l'altura de Guà rdia de Tremp deixem aquesta carretera i agafem la carretera LV-9124 en direcció a Sant Esteve de la Sarga i Alsamora. Deixem Alsamora enrere i continuem per una pista asfaltada fins que arribem a la pista de terra (trencall senyalitzat, ara a l'esquerra) que ens porta fins a l'aparcament de la Masieta. Si accedim des de la Ribagorça (Aragó), al poble de Benabarre, cruïlla històrica de camins, hem de continuar per la carretera N-230 fins a la localitat de Pont de Montanyana. Just abans d'arribar a aquesta població, agafem una desviació cap a la dreta en direcció a Tremp (senyalitzat). Creuem el riu Noguera Ribagorçana per un pont i immediatament ens desviem a la dreta per la carretera C-1311. Pocs metres després agafem un nou trencall a la dreta (pista asfaltada) seguint les indicacions del Congost de Mont-rebei. A partir d'aquest punt coincidim amb la informació ja ressenyada en la descripció de l'accés des del Pallars.
Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.
Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Consell Comarcal del Pallars Jussà , l'Epicentre i Idapa.
Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Aixà mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquà descrita. Tots els temps són efectius i prenen un carà cter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.
La nostra selecció d´establiments propers recomanats
-
C/ del Mig 5, 25632 Guà rdia de NogueraAl tranquil poble de Guà rdia de Noguera hi trobem Casa Perdiu, una casa de l'any 1840 rehabilitada que disposa de 6 habitacions. Casa Perdiu és una molt bona opció per descobrir el Pallars Jussà . Deixeu-vos aconsellar i gaudiu de la natura!
-
C/Major, 4, 25500 La Pobla de SegurLa fonda de tota la vida, al casc antic de La Pobla de Segur. Si La Pobla ja és una opció més que assenyada per gaudir dels Pirineus, Can Fasèrsia ho acaba de justificar: un tracte més amable, un ambient acollidor i uns preus immillorables!
-
C/ La Bedoga, 2, 25514 SenteradaEntre la Vall Fosca i la Vall de Manyanet, a Senterada, hi trobem la meravellosa Casa Leonardo. Una casa familiar convertida en allotjament rural que es caracteritza pels detalls, la calidesa i l'energia que se'n desprèn. Aquesta és la casa ideal, sense matisos. A més, un punt de partida perfecte per a fer rutes de senderisme i aprofitar el seu entorn, que ells coneixen molt bé!
-
Carretera de Gramuntill s/n, 25500 La Pobla de SegurA prop de l'impressionant Congost de Collegats hi trobem Gramuntill - El Mas de Collegats, una masia del segle XVIII que funciona com a allotjament rural al bell mig del Pallars. Cà lida, acollidora, arreglada amb bon gust,... és una molt bona opció per a conèixer el seu entorn. No només hi podreu dormir si no també conèixer el seu hort, els seus animals i, evidentment, el seu producte propi. A destacar-ne LA MEL!
-
Ctra. Balaguer - Tremp, C13, km 75, 25631 CellersL'Hotel Terradets i el seu restaurant, el Restaurant del Llac, són un clà ssic del Pallars Jussà . Aquest establiment històric està situat en un indret preciós, just a la riba de l'embassament de Terradets. Deixeu-vos aconsellar pel seu equip, amabilÃssim i professional, i no us perdeu la seva bona cuina!
-
Plaça Bisbe Badia, 25, 25650 IsonaCal Cuaresma és una casa situada a Isona amb una capacitat de fins a 12 persones. És una base ideal per gaudir de la tranquil·litat i l’ambient rural de la Conca Dellà i el Pallars Jussà . Des de Cual Cuaresma es poden fer diverses rutes de senderisme molt atractives, itineraris amb bicicleta, visitar el Parc Cretaci i admirar els fòssils de dinosaures o, per exemple, visitar els imponents Castells Frontera.
Què més podem visitar?
-
L'Epicentre - Centre de Visitants del Pallars JussÃ
L'Epicentre és el punt neurà lgic de la informació turÃstica del Pallars Jussà i l'espai on s'expliquen els valors del seu patrimoni cultural i natural. D'una manera amena i interactiva ens introduïm en la història de la comarca, la seva cultura, els grans paisatges, el cel i els sons de la nit, els dinosaures,... Més informació i horaris: www.pallarsjussa.net, 973 653 470).
Coordenades GPS: 42.165946º 0.894991º
-
Torre d'Alsamora
Al bell mig del llogaret d'Alsamora s'hi alça una torre defensiva d'origen medieval (segle XI). Està construïda amb carreus petits disposats en filades regulars, té una alçada de 3m, un dià metre exterior de 10m i 3,25m de gruix de mur. Dues finestres i una sagetera s'obren a la seva banda oriental i a ponent hi ha una porta enrunada.
Coordenades GPS: 42.0815217º 0.7279535º
-
Ermita de la Mare de Déu de Fabregada
Temple romà nic dels segles XII-XIII que està situat prop del coll de Fabregada (950m), entre els nuclis d'Alsamora i de Sant Esteve de la Sarga. Si hi accedim des de Sant Esteve, la trobarem uns 400m abans d'arribar al coll a mà esquerra. Tot i que ara és una ermita aïllada, fou l'església parroquial més important de l'actual terme de Sant Esteve de Sarga.
Coordenades GPS: 42.0773763º 0.7483703º
-
Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa
Està situada a la cara sud del congost de Mont-rebei. Hi podem arribar des d'Àger i Corçà (uns 20 minuts en cotxe). Fou la capella de l'antic castell de Sant Llorenç, que estava ubicat al Montsec d'Ares i que actualment només conserva una torre. La seva funció era de vigilà ncia i de control del pas entre el congost de Mont-rebei i la vall d'Àger. L'ermita està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses. La porta d'accés la trobem al costat nord (al sud hi ha el penya-segat).
Coordenades GPS: 42.0441683º 0.6726623º
Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.
Recorregut
Aparcament i punt d'informació de la Masieta, punt d'inici del nostre recorregut.
Tot just sortint de l'aparcament seguim les marques blanques i vermelles del GR 1.
El camà és ample i planer i progressa per la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana.
A davant nostre, cap al S-SO, hi veiem l'ombrÃvola cara nord del Montsec, amb el colossal tall que el riu Noguera Ribagorçana ha excavat a la roca i amb els extensos boscos d'alzinar muntanyenc que davallen des dels cims del Montsec d'Estall (costat occidental i aragonès del riu) i del Montsec d'Ares (costat oriental i català ). Si mirem cap a la nostra dreta, a l'altra banda del riu i per sobre d'un precipici, veurem que hi despunten dues construccions del segle XI que vigilen l'entrada septentrional del congost: una és religiosa i l'altra militar. La primera és l'ermita romà nica de la Mare de Déu del Congost i la segona és el castell de Girbeta, també conegut com a castell dels Moros (durant l'Edat Mitjana aquest territori de frontera, porta d'entrada a la Ribagorça, fou molt disputat per à rabs i francs).Ja es veuen les faldes septentrionals del Montsec d'Ares i el Montsec d'Estall, dividits pel congost de Mont-rebei.
A mesura que anem avançant, la vall es va fent més estreta.
El camà ressegueix un llom rocallós i puja uns metres fins al pont del barranc de Sant Jaume (0:15h - 496m).El pont penjant del barranc de Sant Jaume.
Travessem aquest pont penjant metà l·lic. Si som un grup de diverses persones, hem de vigilar de no passar tots alhora, és recomanable deixar un espai de seguretat de mÃnim 5m. Si l'embassament està ple, a vegades s'hi veuen peixos com la perca americana ("black bass", introduït per a la pesca durant els anys seixanta), el lluç de riu, el lluç perca, el barb, la carpa o grans exemplars de truita de riu.El pont penjant de Sant Jaume.
Després d'un tram boscós, el camà es fa més estret i s'arrapa a la paret: hem arribat al congost!
Ja des del primer instant, el congost ens deixa estupefactes: les parets de roca ens engoleixen mentre anem seguint el camÃ, que cada cop és més estret. Després d'un gir pronunciat cap a l'esquerra, flanquejant un esperó rocallós, ens endinsem en les profunditats del congost. Les altÃssimes parets de roca calcà ria del Terciari donen recer a algunes plantes de gran bellesa: la corona de rei , l'orella d'ós, diverses varietats de crespinell i d'altres plantes rupÃcoles.Arrapats a la paret, admirem la bellesa salvatge que ens envolta.
Caminem sota parets rocalloses de més de 500m d'alçada.
Si el pantà té poca aigua, podem albirar el camà vell del congost, que passa per sota del nou, per on avancem nosaltres.
En algun punt la distà ncia entre les dues parets del congost és de només 20m.
També és possible visitar el congost amb caiac.
Grup de persones amb caiac.
Al mig del congost ens trobarem un túnel i una petita terrassa amb un banc, que probablement trobarem ple d'excursionistes que contemplen el grandiós espectacle que la natura ens ofereix.Túnel.
Sortim del túnel i continuem el recorregut pel congost.
Una petita terrassa amb bancs que faciliten el descans i la contemplació d'aquest gran espectacle natural.
Després d'un revolt tancat a l'esquerra arribem a un torrent. Si el remuntem amunt, podem visitar la cova Colomera.
El torrent està equipat amb esglaons metà l·lics i cadenes per tal de facilitar la progressió.
Ajudant-nos amb les mans i seguint les fites de pedra, en 10 minuts arribem a la cova Colomera (0:55h - 635m), una cavitat molt alta i profunda.Si bé el congost de Mont-rebei en si mateix és un gran tresor, la cova Colomera és una de les seves joies més preuades. També es coneix com a cova Palomera o cova de les Gralles. Si entrem una mica a la cova, aviat veurem sots profunds plens de taques blanques, són els excrements d'una colònia de roquerols que fan els seus nius als forats, molt nombrosos i amagats, que hi ha a la paret de la cova. Si observem el sostre de la cova, veurem moltes franges tacades de negre: són restes de fum d'antigues fogueres. Una mica més endins també hi veurem una reixa metà l·lica que protegeix la part més profunda i fosca de la caverna. Convé no saltar-nos aquesta reixa perquè darrera hi ha un jaciment arqueològic de gran valor on s'han trobat restes del NeolÃtic Antic, NeolÃtic Final i Edat de Bronze. El refugi natural que proporciona aquesta cova ha estat utilitzat pels humans des de l'antiguitat: la cova Colomera es va convertir en un punt de pas fonamental per a les rutes de transhumà ncia i per a la comunicació entre el nord i el sud, entre la zona dels Pirineus i el Pla de Lleida. Des de dins la cova estant, si mirem cap enfora, el clarobscur que se'ns presenta és fascinant: emmarcades per les negres parets de roca que tenim a contrallum, es veuen, salvatges, els precipicis de més de 500m de la banda aragonesa del congost amb centenars d'alzines que s'arrapen al poc espai que els hi ofereixen les cornises. Tot ens evoca un món primitiu i feréstec.
Entrada de la cova Colomera.
De seguida quedem empetitits al costat d'aquesta gran cavitat.
De dins estant, gaudim d'unes vistes que recordarem tota la vida.
Retornem al camà principal del congost de Mont-rebei i continuem recorrent-lo cap al S.Seguim caminant pel congost, ara ja en el seu darrer tram.
Podem observar els plecs i encavalcaments de la paret d'Aragó.
Vistes del congost des de la seva boca sud.
Sortint del congost, seguim el curs del riu Noguera Ribagorçana.
A mesura que ens allunyem del congost copsem la grandiositat de les seves parets meridionals.
Hem sortit del congost i aviat arribem al trencall de la Pertusa / Montfalcó (1:20h - 595m), on hi trobem un panell explicatiu de l'Espai Natural del Congost de Mont-rebei i del Camà Natural de Montfalcó. Nosaltres ens desviem cap a la dreta en direcció a Montfalcó, deixant enrere el GR 1, que continua cap al Mas Carlets i la Pertusa. Si mirem cap avall (SO), podem veure un congost minúscul, en comparació amb el de Mont-rebei; és el congost del Seguer, que des de fa uns anys ha agafat importà ncia perquè s'hi ha construït un pont penjant metà l·lic que comunica, a peu, el Montsec d'Ares (català ) amb el Montsec d'Estall (aragonès) i el poble de Montfalcó. Podem veure les vertiginoses passarel·les de fusta que remunten la cinglera aragonesa. Aquest camà s'ha convertit, juntament amb els caiacs, en l'atracció més popular del congost de Mont-rebei.Fruïts del cirerer d'arboç.
Panell interpretatiu del camà de Montfalcó.
Passarel·les del camà de Montfalcó.
El pont penjant de Montfalcó al congost de Seguer.
Davallem fins al congost de Seguer i arribem a l'impressionant pont penjant de Montfalcó (1:35h - 510m). Caminar fins a la meitat del pont és molt recomanable: les vistes que tenim de la boca sud del congost de Mont-rebei des d'aquest punt ens quedaran gravades a la retina per sempre. Si tenim temps i ganes, també podem caminar fins a les passarel·les, però llavors haurem de calcular 1:00h més per fer l'anada i la tornada.El pont penjant cap a Montfalcó torna a unir els dos vessants, separats fa 60 anys per l'embassament de Canelles.
Des del pont penjant tenim una perspectiva espectacular de la boca sud del congost de Mont-rebei.
La construcció del pantà de Canelles va tallar les comunicacions de pobles com Finestres i Fet amb els seus veïns de Corçà i Tartareu, a l'altra riba del riu; aquest aïllament fou una raó més per al seu abandonament durant el despoblament rural dels anys seixanta i setanta. Un dels últims habitants de la zona, a la banda de la Franja, fou en Santiago, de la casa Domingo d'Estall, que vivia a l'única casa que encara hi queda dempeus. Quan a la darreria dels anys setanta van arribar els primers escaladors amb la intenció d'enfilar-se per les parets verges de Mont-rebei, en Santiago va mostrar-se com un personatge proper que, lluny de foragitar-los, els va fer entrar a casa seva. La primera via d'escalada que van obrir a l'anomenada paret d'Aragó, l'any 1981, es batejà amb el nom de Santiago Domingo en homenatge a l'home que, sense prejudicis, els va acollir.
Font: Extracte del reportatge de Jaume Barrull i Jordi Bas per a la revista Descobrir Catalunya (número 203, gener 2015).
Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.
Si has realitzat aquesta ruta, dóna´ns la teva opinió!! Si tens dubtes de la ruta, escriu-nos un comentari!
Coneixes alternatives per aquest itinerari? Has fet aquesta ruta d´alguna altra manera? Opina!
Hola, voldria fer aquesta experiència amb els meus dos fills de 10 i 13 anys. És recomanable?
Hola Eli, pots fer la reserva de l'aparcament de la Masieta al següent enllaç
Hola, tinc pensat fer la ruta aquest dissabte 10/03 però he estat llegint i pel que veig cal reservar amb antel·lació per poder deixar el cotxe al pà rquing de la Masieta. Com puc reservar? Són 5 euros? tot el dia?
(Comentari introduït originà riament en castellà )
Hola Edu, a partir del cap de setmana 24-25 de febrer l'aparcament de la Masieta és de pagament i cal reservar plaça amb antelació. Salutacions.
El parking de la Masieta durant el més de febrer i març els caps de setmana és pagant? i cal reservar amb antel·lació? Merci!
Hola Diego, respecte al quÈ ens preguntes comentar-te que durant tot el mes de gener (entre setmana i també els caps de setmana) l'accés a l'aparcament de la Masieta és lliure i gratuït. Que vagi molt bé!
Hola! Volem anar aquest mes gener a fer la ruta i no entenc molt bé l'horari. Entenc que la caseta d'informació està tancada des de Nadal fins a Febrer. Però es pot anar igualment i fer-ho per lliure? Moltes grà cies!
(Comentari introduït originà riament en castellà )
Buenas tardes somos dos asturianos que viajamos en camper,nos desviamos 200km de nuestra ruta prevista para visitar el sitio,nuestra sorpresa fue que cuando llegamos vemos q en el aparcamiento señalizado para empezar la ruta pone q no pueden entrar vehiculos de mas de 2,30m,(autocaravanas,camper,etc)lo peor no es que no se pieda pernoctar(que lo entiendo)sino que en la pagina de la ruta no indica nada sobre esto.br/La unica opcion que noa dieron fue aparcar en el pueblo,como a 12km y coger un taxi de ida y otro de vuelta.br/No somos los unicos ya que todo el mundo que noa encontramos era camper y estaba en la misma situacion.br/Una vergüenza ya que todos deberiamos disfrutar de la montaña independientemente del vehiculo en el que viajes.
El Congost de Mont-rebei et deixarà amb la boca oberta, és espectacular. Ja l'he fet per diferents llocs, des de l'Ermita de La Pertusa fins el pont de Sant Jaume, Des de La Masieta fins el refugi de Montfalcó i a l'agost el faré en kayak des de La Masieta. Una recomanació, cal evitar dies de molta calor.
fantà stic, però, massa gent
Volem que la web de RUTES PIRINEUS sigui una web participativa, per això t´animem a que deixis els teus comentaris sobre les nostres rutes. No es toleraran insults, llenguatge abusiu, faltes de respecte, ni comentaris ofensius en contra de les més elementals normes d´educació. Tampoc s´acceptaran missatges comercials, o que incloguin números de telèfon o adreces personals i també s´eliminaran els missatges que anunciïn algun producte.
Tots els comentaris són revisats per garantir que compleixin les normes anteriors. RUTES PIRINEUS, en cap cas, es farà responsable del contingut de les opinions publicades pels internautes a la nostra web.