Cascada del Cinca i de Lalarri des de la vall de Pineta

Excursió molt bonica i completa que ens introduirà a la capçalera de la immensa vall de Pineta, descobrint-nos la gran cascada del riu Cinca i després l'esglaonada cascada de Lalarri, emplaçada enmig del bosc. Sortint des de l'aparcament on hi ha ubicat el centre d'interpretació del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut pujarem per la pista que remunta la vall per, després de creuar un torrent, desviar-nos pel sender que enceta el camí cap al Balcó de Pineta. Així arribem a l'espectacular salt d'aigua de 200 metres de caiguda vertical per on es precipiten les aigües del riu Cinca, que neix a la glacera de Marboré. De tornada, visitarem la poderosa cascada de Lalarri i davallarem seguint els diversos salts d'aigua que fa el riu Lalarri en el seu descens cap al fons de vall.

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut presenta a la vall de Pineta les seves estampes de caire més nòrdic: des dels profunds fons de vall a on creixen els frescals boscos de ribera (amb verns, freixes, pollancres i til·lers) fins als elevadíssims paratges rocallosos de més de 3.000 metres d'alçada. Prop del cel l'acció erosiva del gel ha esculpit bellíssims amfiteatres glacials, esquitxats de boscos de pi negre, ginebró, neret, faig, avets, bedolls, aurons,... Entre aquesta simfonia d'arbres l'aigua hi té un paper destacat, essent l'autèntica protagonista d'aquesta ruta.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Arribem a Bielsa per la A-138. Des d'aquí agafem la carretera A-2611 cap a la vall de Pineta en direcció al Parador Nacional de Pineta. La carretera guanya desnivell fent diverses llaçades i arribem al petit nucli de Javierre. El deixem enrere i seguim per la carretera, que s'endinsa a la vall de Pineta. Avancem en direcció O remuntant-la cap al Parador Nacional. Uns 300m abans d'arribar a aquest hotel prenem un desviament a l'esquerra i, després de creuar un pont sobre el riu Cinca, arribem a una gran esplanada. Ens trobem a l'aparcament del Centro de Información del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• Muntanyes d´Ordesa - slow (4 rutes)

  Allotjament i Rutes

  Informació
  
• Cola de Caballo per les grades de Soaso

  Clàssiques de dia complet

  Informació
  
• Ascensió al Mont Perdut (1 dia)

  Grans ascensions: tocant el cel

  Informació
  
• Ascensió al Mont Perdut (2 dies)

  Grans ascensions: tocant el cel

  Informació
  
• Ascensió al Taillón (2 dies)

  Grans ascensions: tocant el cel

  Informació
  
• Ascensió al Vignemale (3 dies)

  Grans ascensions: tocant el cel

  Informació
  
• Mont Perdut i faixes d´Ordesa (3 dies)

  Grans ascensions: tocant el cel

  Informació
  
• Alta Ruta de los Perdidos (6 etapes)

  Travesses de diversos dies

  Informació
  
• Tour del Vignemale (4 etapes)

  Travesses de diversos dies

  Informació
  

Què més podem visitar?

• 
  Ermita de Nuestra Señora de Pineta

  Al costat del Parador de Turismo del Monte Perdido s'hi troba l'ermita de la Virgen de Pineta, santuari d'origen romànic (probablement del segle XII però que ha sofert diverses remodelacions durant el decurs dels segles). Els veïns de la localitat de Bielsa hi pujaven en processó cada 12 d'octubre i davant de l'ermita feien una dansa religiosa de caràcter solemne mentre li cantaven els goigs. Aquesta dansa i la música que l'acompanya s'anomena chinchecle i és pròpia de Bielsa. Avui en dia es balla a San Juan de Plan (a la vall veïna de Plan) com a mostra d'exhibició.

  Coordenades GPS: 42.6781517º 0.0854954º

• 
  Embassament de Pineta

  Embassament situat a l'entrada de la vall de Pineta, fora dels límits del parc nacional i a 1.130 metres d'alçada. El poble més proper és Javierre. Construït el 1920 i pertanyent al municipi de Bielsa, té una superfície de 14 hectàrees i una capacitat de 0,23 hectòmetres cúbics. Recull les aigües provinents del Cinca, prèviament retingudes al represat Lago Helado de Marboré. Des d'aquí surt un canal de 14 quilòmetres de llargària que ressegueix la muntanya de Bachaco i acaba vessant les seves aigües a Lafortunada, on alimenta la seva central des de 1922. Actualment s'utilitza bàsicament per a la pesca esportiva, especialment per capturar truites amb canya de pescar i ham amb mosca o cullera. És un bon indret per observar-hi aus aquàtiques com la polla d'aigua, l'ànec coll-verd o el bernat pescaire.

  Coordenades GPS: 42.6351339º 0.1978477º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem la ruta a l'aparcament de la vall de Pineta (0:00h - 1.279m). Travessem l'esplanada fins a unes construccions que hi ha a l'extrem (lavabos i centre d'interpretació del parc nacional) i prenem la pista que surt des de la oficina del parc i que es dirigeix cap a l'O. 

L'aparcament de la vall de Pineta. Al fons es veu el circ de Pineta.

El centre d'informació del Parc Nacional. El nostre camí segueix a la dreta

El camí és ample i ben fresat i ens condueix pel fons de la vall. Més endavant ens trobem una bifurcació a la dreta. Nosaltres seguim recte amunt, direcció O. 

Cruïlla de camins. Deixem el sender que es desvia cap a la dreta i continuem recte amunt.

Uns 150m més amunt ens trobem amb una cadena que prohibeix la circulació als vehicles. Descartem un sender poc fresat que es desvia a la dreta i seguim amunt, per un camí agradable que ara transita enmig d'avellaners, faigs i bedolls. 

Seguim recte amunt i ens introduïm al bosc.

La pista avança per un bosc molt ombrívol, amb avellaners i faigs.

Poc després sortim del bosc i ja veiem davant nostre l'imponent circ de Pineta. Sentim el brogit de les aigües del Cinca, que baixen a la nostra dreta. El pendent es fa més pronunciat i el camí comença a fer marrada per tal de guanyar alçada. Som a la zona coneguda com el Felqueral. La vall es tanca i ja intuïm un barranc que haurem de vorejar. 

Tot sortint del bosc veiem el pic de Pineta i la Punta del Forcarral.

Per la banda esquerra divisem el circ de Pineta i els seus salts d'aigua.

Abans d'arribar-hi trobem, a la nostra esquerra, una font d'aigua molt fresca que ens serà molt útil si ens hem oblidat d'omplir la cantimplora. 

La pista va remuntant la vall i ara s'apropa al barranc de Los Churros.

Font d'aigua fresca situada abans del barranc.

Si girem el cap veurem la característica forma d'U de la vall de Pineta, excavada pel gel ara fa 15.000 anys.

Tot seguit creuem el barranc per un pont sobre el riu Cinca (0:45h - 1.430m). Val la pena aturar-se a contemplar com baixa el riu, el gran protagonista de la nostra excursió. En aquest punt, conegut com el barranc de Los Churros, el Cinca té ja un cabal important tot i no ser gaire lluny del seu aiguaneix, que es troba a la glacera de Marboré, 1.420m per sobre de nosaltres però tant sols a 3,5 km de distància en línea recta. 

Pont que creua l'espectacular barranc de Los Churros, per on baixen les aigües del Cinca.

El riu Cinca agafa embranzida al curs mig del barranc de Los Churros, vist aquí des del pont que el travessa.

Seguim caminant per l'ampla pista, deixant a l'esquerra un trencall que sembla remuntar el barranc per la seva riba esquerra (orogràfica) però que mor aviat. Uns 100m endavant el camí fa un gir marcat cap a l'esquerra resseguint el llom. Ens endinsem en una fageda ombrívola amb increïbles exemplars centenaris. De seguida ens trobem amb un creuament de camins on un senyal indicador ens marca clarament el camí a seguir. 

Diferents senyals indicadors. Ens enfilem cap a la cascada del Cinca.

Agafem el trencall cap a la cascada del Cinca (0:50h - 1.420m). El corriol puja amb decisió entre els faigs. Aquest tram es fa molt agradable ja que, si bé el pendent és fort, estem protegits del sol i la pluja gràcies a les capçades dels arbres. 

El joc de llum i colors ens parla de la màgia d'aquest indret.

Aviat sortim a uns prats sense arbres i després tornem a entrar al bosc. En aquests prats podem trobar-hi vegetació pròpia de l'estatge subalpí com l'epilobi o el lliri pirinenc. Al sortir del bosc per segon cop, cap a la cota 1.600m, ens trobem amb un abeurador per a ús del bestiar i la fauna salvatge. Hi ha un gatsaule solitari que ens ofereix un bocí d'ombra. De l'abeurador estant ja veiem al nostre davant el fabulós salt d'aigua del Cinca, cada vegada més imponent. A la dreta s'alcen les muralles que culminen amb el panoràmic Balcó de Pineta, gran terrassa fruit de la morrena d'una antiga glacera penjada que recollia els gels del Soum de Ramond, el Mont Perdut, el Cilindre, els Astazou, el Tucarroya i el pic de Pineta. 

Tot sortint del bosc ens sobta la proximitat i la magnificència de les parets que formen el circ de Pineta.

A l'O ja veiem l'espectacular cascada del Cinca, cap a on dirigim les nostres passes.

Tot just sortint del bosc ens trobem aquest abeurador.

Continuem amunt i el pendent se suavitza. Sortim del bosc definitivament i caminem entre roques, seguint sempre les diferents fites que ens van indicant els passos més segurs. Uns metres més amunt ens trobem amb un creuament de camins (1:30h - 1.628m). 

Cruïlla de camins amb aquests senyals.

Gaudim de vistes privilegiades de la vall de Pineta. Avui tan verd, costa d'imaginar que ara fa 15.000 anys aquí hi havia una glacera immensa.

Deixem enrere a la dreta el corriol que marxa cap al barranc de Montaspro i el camí que puja cap al Balcó de Pineta, i nosaltres girem cap a l'esquerra per tal de flanquejar la tartera en direcció SO. 

En clara direcció SO, ens apropem cada cop més a la cascada del Cinca.

Som a la base d'un llom que s'apropa al curs superior del barranc de Los Churros. Ja sentim el brogit de la cascada. Anem fent llaçades per tal de guanyar altitud i, un cop dalt, ja tenim davant la impressionant cascada del Cinca (1:50h - 1.690m). L'espectacle és meravellós!. Cal quedar-s'hi una estona a contemplar aquesta joia de l'erosió. Si no hi ha crescudes i la roca no està mullada podem davallar fins a la llera del riu, sempre amb precaució, ja que el terreny és força descompost. Un cop a tocar de l'aigua, l'escenari encara és més grandiós. Ens fonem amb la cascada. Un pont metàl·lic permet creuar a l'altra banda del riu i accedir a un camí que progressa per una lleixa que cau al buit, en direcció E, seguint el contrafort meridional de la vall de Pineta. Aquest camí és un dels més atractius de la zona i rep el nom de faixa de la Tormosa. No es recomana accedir-hi a no ser que es tingui experiència en alta muntanya. 

Des del cim del llom que acabem de pujar.

Vistes del pont i del segon nivell de la cascada del Cinca.

Des de sota la cascada veiem com cau el doll d'aigua.

Refem les nostres passes fins a l'abeurador, la fageda i l'encreuament de la pista. Des d'aquest punt, continuem el nostre itinerari en direcció NE. 

Al fons es veuen les profunditats de l'antiga vall glaciar de Pineta i un curs d'aigua platejat, que és el mateix riu Cinca.

Novament a l'ampla pista, descartem un corriol que surt a la dreta.

Aviat voregem el barranc de la Vispeta, que més amunt rep el nom de barranco de Montaspro. Seguim pujant per la pista mentre gaudim del joc de llum i colors del fullam dels faigs, que ens fan ombra i ens arreceren de la pluja. 

Barranc de la Vispeta, que més amunt rep el nom de barranc de Montaspro.

A mesura que avancem anem sentint una remor d'aigua que ve d'un nou barranc que tenim a uns 500m. Superada aquesta distància, descartem un corriol que es desvia cap a la dreta, amb un senyal on hi indica Cascadas de Lalarri i Pradera de Pineta (és per on després tornarem al punt d'inici de la ruta) i de seguida arribem a la cascada de Lalarri (3:20h - 1.480m). Aquest segon salt d'aigua, si bé no és tant alt com el del Cinca, cau de forma esglaonada fins al fons de la vall. Sorprèn la coloració vermellosa que presenten les roques metamòrfiques, sens dubte molt riques en òxid de ferro. Hi ha un pont que travessa el barranc i ens hi podem quedar una estona, fruint de l'espectacle aquàtic i de les vistes a la feréstega vall de Pineta, amb les seves vertiginoses parets de roca. 

Pont sobre la cascada de Lalarri.

Retornem per on hem vingut fins al trencall senyalitzat que acabem de passar, que ara tenim a la nostra esquerra. Deixem la pista i iniciem el descens pel corriol que va seguint les màgiques cascades de Lalarri. 

Prenem el corriol que davalla tot seguint els diferents salts d'aigua que forma el riu Lalarri.

El sender és estret i costerut.

Corriol.

Petit salt d'aigua.

En aquest corriol haurem d'anar amb molta cura ja que la bellesa de l'entorn sovint farà que ens despistem i no parem atenció al terreny, que aquí és sempre humit i abrupte. Compte, ja que hem d'esquivar moltes arrels de faig i de pi roig. Mentre anem baixant ens trobem petits miradors per contemplar les diverses cascades. Més avall ja no hi ha miradors i si volem veure el riu haurem d'apropar-nos-hi amb precaució, ja que les roques sempre estan mullades. Passada una petita resclosa el relleu es suavitza i sortim del bosc. Hem arribat al fons de vall i aviat arribem al pont Barranco de los Churros (3:50h - 1.296m), que es troba a tocar de l'aiguabarreig del riu Lalarri (que hem anat seguint mentre baixàvem) amb el riu Cinca.  

Transitem per un areny ple de còdols, sediments i vegetació de ribera.

Pont sobre el barranc de Los Churros i el riu Cinca (terreny perillós si hi ha crescudes de rius).

Anem resseguint el riu Cinca per la seva riba dreta en un tram ben planer i bonic, gaudint de la vegetació de ribera que creix en aquest areny ple de còdols i sediments. Mig quilòmetre més avall ens tornem a trobar amb la cruïlla de camins per on ja hem passat a l'inici de la nostra excursió. 

Passat l'areny retrobem els prats desarbrats del principi.

Des d'aquí tant sols ens queda caminar 5 minuts més i arribem a l'aparcament de la vall de Pineta (4:10h - 1.279m), punt i final del recorregut. 

A l'altra banda hi destaca un bosc frondós i l'edifici del Parador del Monte Perdido.

Arribem a l'aparcament de la vall de Pineta, punt final de la nostra excursió.

LA LLEGENDA DE PINETA

Conta la llegenda que els àngels van portar la imatge de la Verge des de la vall veïna de Barèges, a França, i la van dipositar a la capçada d'un pi que havia crescut al bell mig de la vall de Pineta. Allà dalt la va trobar un pastor de Bielsa. Els veïns de Barèges van voler recuperar-la, però diversos miracles van acabar justificant la seva permanència al fons de la vall de Pineta. Això sí, la van col·locar de tal manera que la seva mirada es dirigís cap a la vall francesa.

 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.