Ascensió al Puigsacalm i al Puig dels Llops pels Ganxos

Itinerari circular de 10,6 km de longitud que ens porta fins al cim del Puigsacalm des del petit poble de Joanetes, situat a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa. Pugem pel camí dels Ganxos Nous fins a Santa Magdalena del Mont, a continuació flanquegem a mitja cinglera pel vessant meridional del Puig dels Llops i del propi Puigsacalm i, tot seguit, assolim la carena O que ens condueix fins al cim del Puigsacalm. Des d'aquí carenegem cap l'aeri cim del Puig dels Llops i davallem per l'obaga fins al coll de Joanetes. Seguim baixant la cinglera pels Ganxos Vells cap al Barret i, finalment, arribem a Joanetes. L'itinerari no està exempt de dificultats -s'han de superar trams equipats amb graons- i hi ha alguns passos aeris i exposats. No és una ruta recomanable per persones que tenen por a les altures.

Aquest recorregut ens permet descobrir el massís del Puigsacalm, situat a la serralada Transversal, a ponent de la comarca de la Garrotxa i limítrofa amb Osona. Aquest massís és dins de l'Espai Protegit d'Interès Natural Puigsacalm-Bellmunt, que queda repartit en tres comarques: Osona, el Ripollès i la Garrotxa. L'itinerari proposat ens permet conèixer el vessant meridional del Puigsacalm, superant un desnivell de quasi 1.000m sobre la Vall d'en Bas i enfilant-nos per les espectaculars cingleres de Santa Magdalena pel camí dels Ganxos Nous -entre alzinars, fagedes i boscos de roure martinenc- fins que assolim els cims del Puigsacalm (1.514m) i del Puig dels Llops (1.486m).

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

En l'actualitat no és possible accedir a Joanetes en transport públic.

Per arribar a Joanetes des d'Olot, sortim per l'avinguda de Santa Coloma i seguim per la carretera C-152 en direcció a Santa Coloma de Farners. Al cap d'uns 4,4 km agafem un trencall a la dreta en direcció a Joanetes i seguim per la carretera GIV-5273. Avancem per aquesta via uns 2,5 km fins a un trencall a la dreta que ens indica "Joanetes 0,5 km". Deixem la carretera que continua cap al coll de Bracons i prenem aquest trencall a la dreta que ens condueix cap a Joanetes. Passats uns 500m des del trencall i després d'un doble revolt a dreta i esquerra, trobem un espai a mà dreta on podem estacionar el vehicle.

Si venim des de Vic, hem de d'agafar la carretera C-37 durant aproximadament 35 km fins a la rotonda amb la carretera C-152, via que agafem en direcció a Olot. Al cap d'uns 100m prenem el trencall a l'esquerra de la GIV-5273 en direcció a Joanetes i, a partir d'aquí, seguim les indicacions que hem referenciat unes línies més amunt (com si vinguéssim d'Olot).

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• La vall de Sant Aniol

  Clàssiques de dia complet

  • 28/09

  Més info / Reserves
  
• El Mirador dels Volcans

  Excursions amb família i nens

  • 16/11

  Més info / Reserves
  

Què més podem visitar?

• 
  Església de Sant Romà de Joanetes

  L'església de Joanetes fou consagrada a Sant Romà, és d'origen romànic i està documentada el segle XII. Durant els forts terratrèmols que van sacsejar la Garrotxa el 1426 i 1428, l'església va patir nombroses destrosses, fet que va comportar que només es conservin la façana, els arcs torals i la pica baptismal com a elements originals de l'edifici romànic.

  Coordenades GPS: 42.121594º 2.419979º

• 
  Casc antic de Sant Privat d'en Bas

  El nucli antic de Sant Privat d'en Bas es troba al costat del riu Gurn. Aquest bonic llogaret encara conserva l'antiga estructura medieval: un grup de cases i l'església encerclen la plaça, de manera que queda estratègicament tancada, i per accedir-hi s'ha de passar per sota una portalada amb volta que queda a sota d'una de les cases. L'església de Sant Privat data de principis del segle XI i fou àmpliament reformada en època barroca (segle XVIII).

  Coordenades GPS: 42.149495º 2.407793º

• 
  Museu comarcal de la Garrotxa

  El museu i l'arxiu comarcals es troben al centre d'Olot des del 1987, en un edifici sobri del segle XVIII conegut com l'Hospici. Allà hi trobem el quadre "La càrrega" de Ramon Casas i una exposició d'obres originals per als cartells modernistes de la casa de tabac Cigarrillos París. L'escultor Miquel Blay és un altre dels artistes modernistes que podreu trobar a les sales del Museu.

  Coordenades GPS: 42.181372º 2.489344º

• 
  Àrea d'esbarjo de Xenacs - mirador natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

  L'àrea d'esbarjo de Xenacs està situada a la serra del Corb. S'hi pot accedir des de Les Preses i és un dels indrets amb millors vistes de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Podrem gaudir d'àmplies vistes de l'Alta Garrotxa, la ciutat d'Olot, els volcans del Croscat i Santa Margarida, la vall d'en Bas,...

  Coordenades GPS: 42.1398759º 2.4758121º

• 
  Museu dels Volcans

  El Museu dels Volcans és la secció de Ciències Naturals del Museu de la Garrotxa i es troba situat a l'interior del Parc Nou a la Torre Castanys. Allà descobrim per què a la Garrotxa hi ha volcans i de quin tipus són, a més de reviure els terratrèmols que van enderrocar la vila d'Olot al segle XV amb el simulador de terratrèmols.

  Coordenades GPS: 42.171240º 2.480097º

• 
  Parc de la Pedra Tosca

  El Parc de Pedra Tosca, també anomenat bosc de Tosca, és una zona de paisatge excepcional situada entre el nucli de Les Preses i Olot, a dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. Al bosc de Tosca podem observar una gran quantitat de roques volcàniques de diverses mides, formes i graus de porositat, que estan apilades formant un sistema laberíntic de murs de pedra seca adaptats al relleu de la colada de lava que va expulsar fa 17.000 anys el volcà Croscat.

  Coordenades GPS: 42.1610023º 2.4667999º

• 
  Estudi d'arquitectura RCR - Pista d'atletisme d'Olot

  RCR Arquitectes -dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta- és un estudi d'arquitectura reconegut mundialment i guanyador del premi Pritzer l'any 2017. Té la seu a Olot, on ha executat diverses obres, com la reforma del restaurant Les Cols o el camp d'atletisme Tussols-Basil, on s'integra la pista i la natura de forma excepcional, i del que indiquem les coordenades geogràfiques.

  Coordenades GPS: 42.172144º 2.466290º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem la ruta a prop de l'església de Sant Romà de Joanetes (0:00h - 604m). Ens trobem en el petit nucli de Joanetes, situat al vessant meridional de les cingleres del Puigsacalm, a la Vall d'en Bas, dins de la comarca de la Garrotxa. Aquest petit poble encara manté el seu encant i en destaquen els edificis de la rectoria i l'església de Sant Romà, d'origen romànic, tot i que, actualment, en queden pocs vestigis d'aquella època degut a les destrosses que va patir durant els terratrèmols del segle XV, que van afectar greument aquest i molts d'altres edificis de la zona. 

Església i campanar de Sant Romà de Joanetes.

Passem per davant de l'església i prenem el carrer que enllaça amb la carretera i puja lleugerament en direcció O tot deixant algunes cases a mà esquerra i un bosc a mà dreta. 

La primera cruïlla que trobem la deixem a mà dreta.

Deixem enrere a la dreta un camí senyalitzat i continuem per la pista asfaltada deixant uns camps a banda i banda. Arribem a una altra cruïlla amb un pal indicador (0:10h - 624m) on agafem el trencall de la dreta i continuem per aquest camí, ara pavimentat, que ens porta fins a una casa de pagès. 

Prenem la segona cruïlla a la dreta.

Just davant de l'entrada de la casa el camí es bifurca i trobem un altre pal indicador i un senyal que ens indica el camí cap a Santa Magdalena i les Olletes (0:15h - 635m). 

Senyal indicatiu del camí a Santa Magdalena i les Olletes.

Prenem aquest camí a la dreta (N) que s'enfila per entremig d'una roureda de roure martinenc tot seguint unes marques de pintura grogues. 

El camí s'enfila per entremig d'una roureda seca seguint les marques grogues.

Anem guanyant altura pel fil de la carena, on ràpidament la roureda seca amb boix dona pas a un alzinar esclarissat. Ens endinsem en el verd fosc i monòton del bosc d'alzines. L'alzinar és la comunitat forestal que predomina en aquest vessant sec i assolellat de Joanetes on no és estrany, durant la tardor, trobar-hi algun cep. Durant la pujada podem observar les diferents capes de roques sedimentàries que formen la cinglera. Al principi, a prop de Joanetes, hi predominen els conglomerats, els gresos, les argiles i les margues de colors vermellosos, però més amunt, comencen a aparèixer margues gris-blavenques i calcàries amb nummulits.

LES MARGUES

Les margues són roques sedimentàries toves, que es trenquen amb facilitat i que determinen unes formes característiques del terreny anomenades xaragalls (o badlands, en anglès). Els xaragalls són reguerons que es formen al circular l'aigua de la pluja per terrenys més o menys inclinats i que, amb el temps, es van erosionant i aprofundint. Aquesta morfologia és la típica dels turons de la plana de Vic, que s'estén a l'altre costat de la collada de Bracons, ja a la comarca d'Osona.

 

Pugem pel fil de la carena amb la cinglera de Santa Magdalena i les antenes enfront.

Pugem per uns turons formats per margues i arribem al Puig del Soi (1:15h - 1.018m), una petita elevació al mig de la carena. Des del Puig del Soi gaudim d'una bella panoràmica de tota la cinglera des de Santa Magdalena, passant pel Puig dels Llops, el Puigsacalm, el Tosell Gros i el Tosell Xic. La major part de la cinglera està formada per gresos compactes que li donen aquesta morfologia escarpada i vertical. Continuem avançant pel mateix camí i finalment arribem al peu de la cinglera, estem just a sota de les antenes de comunicació de Sant Corneli i des d'aquí tenim unes boniques vistes sobre la Vall d'en Bas i el sector S de la comarca garrotxina. 

Arribem fins al peu de la cinglera, just a sota de les antenes.

Vistes de la cubeta olotina.

Vistes de la Vall d'en Bas.

Ens acostem una mica més al peu de la cinglera seguint el corriol i trobem el Barret (1:40h - 1.121m), una característica forma rocosa de gres gris-blavós amb franges de conglomerat intercalat i amb el nom pintat amb unes enormes lletres blanques visibles des de lluny. A sobre s'alça la cinglera imponent, formada fa desenes de milers d'anys pels fenòmens geològics que van aixecar el Pirineu i la falla que va trencar la continuïtat del terreny provocant l'enlairament del Puigsacalm al mateix temps que s'enfonsava la Vall d'en Bas. A la dreta de la cinglera de Santa Magdalena ens queden els cingles escarpats dels Castellets. 

El Barret.

Agafem el corriol de la dreta que puja per la canal Fosca o dels Ganxos Nous (2:00h - 1.215m), entre la cinglera de Santa Magdalena i la dels Castellets. La canal és estreta i exposada a la caiguda de pedres. Està equipada amb passamans i esglaons metàl·lics que, en el moment de documentació d'aquesta guia (2017), es troben en bon estat. 

Camí a la canal Fosca o dels Ganxos Nous.

Pujant per la canal dels Ganxos Nous.

El camí està equipat amb esgraons metàl·lics i passamans.

Ens ajudem de l'equipament per pujar ja que en alguns trams és força dreta.

Esgraons metàl·lics a la canal dels Ganxos Nous.

En d'altres trams de la canal els boixos que hi ha a banda i banda són els que ens ajuden a pujar.

Arribem a un petit mirador a la dreta, a mitja canal, on hi ha un pal metàl·lic amb un barret i una campana. Des d'aquest punt gaudim d'unes vistes impressionants sobre la Vall d'en Bas i la cubeta olotina, amb la ciutat d'Olot envoltada del paisatge agroforestal de tons vermellosos, marrons i verds característic de la zona volcànica de la Garrotxa. 

Mirador del Barret.

Vistes d'Olot, les Preses i la Mallol, amb el paisatge volcànic que envolta la cubeta olotina.

A l'E, les vistes a la Vall d'en Bas amb les serres del Corb i de Finestres.

Però la canal encara no s'ha acabat, ens queda un últim tram força dret entre parets verticals de gres que ens porta fins a la sortida. 

L'últim tram de la canal Fosca.

Sortida de la canal Fosca o dels Ganxos Nous.

Sortim de la canal i girem a l'esquerra, aquí trobem encara un curt tram equipat per on continuem enfilant-nos entre boixedes i, finalment, arribem a una ampla plana de prats on hi ha les antenes de Sant Corneli. 

Les dificultats s'acaben, arribem a la fi de la canal.

Finalment apareixen les antenes de Sant Corneli.

Just en el punt on sortim a la planícia trobem un altre senyal indicatiu i, a la dreta, veiem ja l'ermita de Santa Magdalena del Mont, envoltada d'una extensa zona de prats i amb la serra de Milany i els Pirineus com a teló de fons. 

Senyal indicador sortint de la canal dels Ganxos.

Davallem pels prats en direcció a l'ermita (N), que ens queda en tot moment ben visible al davant. La bonica ermita de Santa Magdalena del Mont (2:40h - 1.258m) està envoltada de prats on sovint pasturen ramats de vaques. Des d'aquest indret gaudim d'unes privilegiades vistes sobre la plana olotina, la Vall d'en Bas i la zona volcànica de la Garrotxa. Al costat de la petita església hi ha la casa de l'ermità, que antigament havia estat una masia i un hostal, i on actualment hi ha el refugi guardat Emili Triadú i un petit refugi lliure al costat. La capella de Santa Magdalena del Mont fou fundada pels monjos de Santa Maria de Besalú a finals del segle X. Malauradament, els terratrèmols del 1427 i 1428 van afectar greument gran part de l'ermita i de les masies properes, però posteriorment va ser reconstruïda. 

Ermita de Santa Magdalena del Mont.

Continuem cap a l'O seguint una pista que travessa el prat fins que, entrant ja a la fageda, trobem un senyal. Aquí se'ns indica el camí cap a Sant Privat passant per les Olletes, cap al salt de Sallent pel camí dels Matxos i cap al Puig dels Llops i el Puigsacalm pel coll de Joanetes, que és el que nosaltres agafem. 

Cartell indicatiu d'Itinerànnia i Turisme de Catalunya.

Seguim el camí en direcció SO i al cap de pocs minuts arribem al coll de Joanetes (3:00h - 1.295m), on hi ha una altra cruïlla amb un altre pal indicador. Nosaltres seguim el camí del Pas dels Burros que surt entremig dels boixos en direcció SO i que està marcat amb pintura groga. Tot just a uns 500m del coll, trobem un pas aeri equipat amb una corda, és el Pas dels Burros, que superem sense cap dificultat. A partir d'aquí el camí continua sense més entrebancs, planejant i resseguint el vessant meridional del Puig dels Llops i del Puigsacalm. 

Cartell indicatiu al Puigsacalm pel Pas dels Burros o pel Puig dels Llops.

Entrem ara en el domini de la fageda, atractiva i canviant durant tot l'any: a la tardor amb la varietat cromàtica de tons marrons, a l'hivern amb el terra cobert per una catifa de fulles, a la primavera amb l'esclat de vida i la verdor de les seves fulles tendres i a l'estiu amb la seva frescor. 

La fageda del camí del Pas dels Burros.

El camí voreja la cinglera que s'alça sobre nostre. Aquest imponent espadat està format per gresos amb alguna intercalació de margues, conformant unes altes i imponents parets que corresponen al Puig dels Llops. Anem girant cap a la solella del Puig dels Llops i cap al vessant meridional del Puigsacalm on, entre boixos esclarissats, ja ens apareix la carena que uneix la collada de Bracons amb el Puigsacalm. 

Enfront ens apareix la carena que uneix la collada de Bracons amb el Puigsacalm.

La cinglera del Puig dels Llops s'alça sobre el camí.

Just en acabar de vorejar un sortint i abans que el sender comenci a enfilar-se, trobem una cruïlla on s'ajunta un corriol que ve de la canal de Clivillers i uns rètols que ens indiquen el camí al Puigsacalm. Deixem aquest corriol enrere a l'esquerra i nosaltres continuem en direcció NO. Al cap de pocs metres comencem a pujar entremig de la fageda tot seguint les marques de pintura grogues que ens porten fins a un collet. 

Cruïlla on s'ajunta el corriol que ve de la canal de Clivillers.

Pujant per la fageda.

Arribant al coll que uneix la collada de Bracons amb el Puigsacalm.

Arribem a un coll (4:20h - 1.427m), enmig de la carena que uneix la collada de Bracons amb el cim del Puigsacalm, on trobem un pal indicador. Aquí el nostre camí s'uneix amb el que puja de la collada de Bracons passant pels Rasos de Manter i la font Tornadissa. A ponent ens queden els Rasos de Clivillers i el Puig del Tosell, que enllacen amb la collada de Bracons, i a l'E, cap a on anem, el Puigsacalm Xic i el Puigsacalm. 

Pal indicador al collet que uneix la collada de Bracons amb el Puigsacalm.

Des de la carena se'ns obre ja una esplèndida vista cap al Pirineu, amb el Pedraforca i la serra del Cadí i el Moixeró al NO. 

Vistes cap al Pedraforca i la serra del Cadí i el Moixeró.

Continuem ara en direcció E tot seguint el camí ample i fressat per entremig de la fageda i, al cap de pocs minuts, arribem a un altre collet amb un pal indicador i una farmaciola metàl·lica. Ens trobem als peus del Puigsacalm. 

Pal indicador just al coll de sota el cim del Puigsacalm.

Farmaciola sota el cim del Puigsacalm.

Deixem el camí que va cap a Santa Magdalena i que voreja el pic pel vessant obac, i enfilem pel fil de la carena per un camí molt erosionat que ens porta directament fins al cim del Puigsacalm (4:45h - 1.514m). Al cim, a més d'una senyera onejant al vent, també s'alça un vèrtex geodèsic enfilat sobre un pedró de ciment. 

Cim del Puigsacalm.

El Puigsacalm és un mirador privilegiat que s'alça sobre la Garrotxa, al límit amb Osona i molt proper al Ripollès i des d'on es gaudeix d'unes vistes extenses cap a tots els punts cardinals. Les muntanyes que es veuen en un dia clar són inacabables: al N, com a teló de fons, hi tenim el Pirineu oriental, amb el Puigmal, el Bastiments, el Costabona i el Canigó; enfront seu s'estén d'O a E el Prepirineu, amb la serra del Cadí i Moixeró, la serra d'Ensija, el Pedraforca, els Rasos de Peguera, la serra de Montgrony, la serra Cavallera amb el Taga i l'Alta Garrotxa amb l'emblemàtic Bassegoda; ja més a la vora i cap a l'E, hi tenim tota la Garrotxa amb la zona volcànica i la ciutat d'Olot, la serra del Corb i Finestres, i al S, s'estenen les cingleres del Collsacabra amb la serra de Llancers i el Cabrerès; més al S s'albira el Montseny, amb les Agudes i el Matagalls, i girant ja cap al SO s'estén la plana de Vic, amb el massís de Montserrat al fons. Ens passaríem hores contemplant l'ampla panoràmica que s'obre des d'aquesta talaia privilegiada!, però encara ens queda força camí per fer, així que continuem la ruta. 

Vista des del cim sobre la Vall d'en Bas.

Després d'un merescut descans reprenem el camí, ara ja de baixada. Davallem per la carena estreta però sense perill, resseguint un tancat de vaques que limita amb la cinglera, i arribem al collet del Puig dels Llops. 

Collet del Puig dels Llops.

El camí fins aquest cim és força estret i molt aeri, amb caiguda a banda i banda, fet que fa que més d'un es quedi al collet sense ascendir-hi. Però atents i sense grans dificultats arribem al Puig dels Llops (5:05h - 1.486m). Aquest aeri i rocallós cim és una alternativa més tranquil·la al freqüentat Puigsacalm i el paisatge des d'aquí és molt semblant al del cim anterior amb l'afegit de proporcionar-nos vistes damunt de l'ermita de Santa Magdalena del Mont. Malgrat el nom d'aquest cim en aquests paratges ja no hi queden llops, es van extingir a mitjans del segle XX, gràcies a -o més aviat per culpa de- lleis que afavorien les espècies cinegètiques per a la caça i animaven a la persecució dels depredadors naturals, com l'anomenada "Declaración de la Obligatoriedad de la Organización de las Juntas Provinciales de Extincion de Animales Dañinos y Protección de la Caza", decretada l'any 1953. 

Puig dels Llops.

Retornem altre cop al collet del Puig dels Llops i continuem en direcció N davallant per la carena ampla que pocs metres més avall gira sobtadament cap al SE. Ens endinsem ara a l'obaga del Puig dels Llops. 

Obaga del Puig dels Llops.

A partir d'aquí el sender davalla sobtadament per un grau, on cal parar atenció i no si val a badar. En algun pas ens ajudem d'unes barres de ferro que hi ha instal·lades en la roca i travessem amb molta precaució per sobre de canaletes de roca llisa on cal anar sempre en compte, sobretot si el camí està mullat o humit. 

Trams equipats tot davallant del Puig dels Llops cap al coll de Joanetes.

El corriol continua davallant entre boixos i faigs, creuant alguns passos exposats fins que finalment arribem al coll de Joanetes (5:45h). 

Coll de Joanetes.

Aquí coincidim un moment amb el sender de pujada per on hem vingut des de Santa Magdalena, però ara nosaltres seguim recte, en direcció E, pel vessant meridional de la carena. Una mica més enllà trobem una bifurcació entre els boixos. Cal estar atents perquè és fàcil passar-nos-la ja que no hi ha cap indicació, només una petita fita ens indica el camí de baixada dels Ganxos Vells (5:50h - 1.301m). 

Camí dels Ganxos Vells.

Prenem, doncs, el corriol que davalla a la dreta per entremig de la frondosa fageda i amb fort pendent. 

El camí baixa amb fort pendent.

Hem d'estar atents perquè el camí baixa per la canal fins a un punt on es decanta cap a la dreta fent una diagonal per superar un tram més vertical. Arribem a un ressalt de roca on hi ha un tram equipat amb graons i passamans, són els Ganxos Vells. 

Els Ganxos Vells.

Els Ganxos Vells.

Aquest tram equipat ens permet desgrimpar un ressalt força dret. Continuem pel senderó i més endavant trobem un altre tram també equipat que desgrimpem amb precaució però sense dificultat. 

L'últim tram equipat.

Un cop arribats al final del tram equipat, girem a l'esquerra i continuem pel corriol. Tornem a travessar el torrent, ara en direcció E, i continuem pel corriol que ressegueix a peu de paret tot el vessant meridional dels cingles de Santa Magdalena fins que arribem altre cop al Barret (6:45h). 

Resseguint els cingles de Santa Magdalena pel vessant meridional.

Enllacem aquí amb el camí de pujada que ara desfem tranquil·lament, havent deixat ja totes les dificultats enrere i gaudint del paisatge de la serra de Llancers, que tenim al davant, i de la Vall d'en Bas, a llevant. Retornem pel llom de la carena, passem el Puig del Soi i finalment arribem a l'església de Sant Romà de Joanetes (7:40h - 604m).

POEMA AL PUIGSACALM

Durant anys el cim del Puigsacalm ha estat objecte d'inspiració i motivació de multitud d'artistes de la Garrotxa. La majoria dels pintors de l'Escola d'Olot van pintar el paisatge i la silueta d'aquesta muntanya, però també molts escriptors s'hi han inspirat i referit en diverses ocasions, com és el cas del poeta i escriptor Marià Vayreda, que li dedicà el següent poema:

Cinquanta anys que sóc al món!
Bé he prou vist sengles vegades
Puigsacalm tot blanc de neu
i blanques ses verdes calmes.
Cinquanta anys i ja so vell!
Puigsacalm cada any infanta.
Infanta rodes de torb
que es condormen en la plana
ratxades primaverals
que deixonden a les plantes.
Cinquanta anys i ja so vell!
Puigsacalm cada any infanta!
Immenses tofes de neu
que fosa a la vall davalla
en regalims d'argent viu
que gentilment s'aplatgen.
Cinquanta anys i ja so vell!
Puigsacalm cada any infanta!
Fontanes, tolls i aiguamolls
i llacunes d'aigua mansa
entre prats de lliris en flor
i mates de tendra balca.
Cinquanta anys i ja so vell!
Puigsacalm cada any infanta!

Font: aquest poema dedicat al Puigsacalm forma part de les Obres Completes (1984) de Marià Vayreda.

 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.