Pedraforca Pollegó Superior pel coll del Verdet i Enforcadura

L'itinerari que us proposem en aquesta guia és el que considerem més interessant per assolir el punt culminant del massís del Pedraforca, el Pollegó Superior. Ara bé, cal tenir present que aquest recorregut no és el més fàcil i, per tant, és recomanable només per a aquelles persones que tenen experiència en recorreguts d'alta muntanya i en grimpades. El recorregut transcorre per un paisatge espectacular i salvatge. Comencem la ruta al mirador del Gresolet i pugem fins al refugi Lluís Estasen. Flanquegem la cara nord del massís del Pedraforca per la seva base i pugem fins al coll del Verdet. Un cop allà grimpem per la canal del Verdet i assolim primer el cim Nord i després el cim del Pollegó Superior del Pedraforca, superant diverses bretxes i efectuant algunes grimpades. Després de fer el cim, baixem fins a l'Enforcadura i des d'allà continuem el descens per la tartera del Pedraforca i flanquejant el massís fins al refugi Lluís Estasen. Al refugi, per fer diferent la tornada fins al mirador del Gresolet, agafem ara el sender que passa pel coll de la Cabana.

El Pedraforca, situat al Berguedà, al cor del Prepirineu català, és una muntanya màgica i simbòlica. Està envoltada d'altres muntanyes prepirinenques -la serra del Cadí, la serra del Verd, la serra d'Ensija- i la seva silueta és ben visible des de lluny per la seva peculiar forma de forca: els seus dos cims, els pollegons, estan separats per un gran coll, l'Enforcadura. Els dos pollegons són el Pollegó Superior, que està format per tres pics -el Pollegó (2.506m), el Calderer o pic Central (2.505m) i el pic dels Cabirols o pic Oriental (2.317m)-, i el Pollegó Inferior (2.445m). A l'Enforcadura neixen dues tarteres, la de Saldes i la de Gósol, que arriben fins a la mateixa base de la muntanya. La vista més coneguda i popular del Pedraforca és la del seu vessant oriental, des de la vall de Saldes. El massís del Pedraforca es troba situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró i està catalogat com a Paratge Natural d'Interès Nacional per la seva gran riquesa biològica i geològica.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Des de la carretera E-9 (C-16), a prop de Guardiola de Berguedà, agafem la carretera B-400 cap a Maçaners, Saldes i Gósol. Deixem enrere Maçaners i just després de creuar Saldes agafem un trencall a la dreta en direcció al mirador del Gresolet i al refugi Lluís Estasen. Fem uns 4,5 km per carretera asfaltada i arribem a l'aparcament del mirador del Gresolet, on podem estacionar el vehicle.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• Volta al Catllaràs (2 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 07-08/12

  Més info / Reserves
  
• Trekking i ascensió al Toubkal (6 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 27/04-02/05

  Més info / Reserves
  
• Ascensió a la Gallina Pelada

  Muntanyes mítiques de Catalunya

  Informació
  
• Ascensió al Pedraforca

  Muntanyes mítiques de Catalunya

  Informació
  
• Cavalls del Vent (5 dies)

  Travesses de diversos dies

  Informació
  

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Càmping REPÒS DEL PEDRAFORCA

  Ctra. B-400 Km 13,5, 08697 Saldes

  El Càmping Repòs del Pedraforca, als peus del mateix Pedraforca i presidit per la seva ja mítica silueta, és la base ideal per a practicar senderisme i aprofitar aquest seu entorn natural privilegiat. Ells mateixos disposen d'una guia amb 40 itineraris i us podran aconsellar molt bé. Una gran descoberta per a gaudir tota la família!
• 
  Hostal CAL FRANCISCÓ

  Carretera de Berga s/n., 25716 Gósol

  L'hostal i restaurant Cal Franciscó està situat a l'entrada de Gósol i és el punt de trobada ideal per fer tot tipus de rutes al massís del Pedraforca o a la serra del Verd. L'allotjament disposa de 24 habitacions acollidores i el seu bar i restaurant de cuina casolana està obert a tothom.

Què més podem visitar?

• 
  Àrea d'esbarjo de la Serra

  Aquest espai està situat a prop de l'aparcament del mirador del Gresolet, uns 2 km abans d'arribar-hi per la carretera de Saldes. És un bon lloc per a fer una parada i gaudir d'un pícnic. Hi ha taules, bancs i barbacoes.

  Coordenades GPS: 42.2325310º 1.7296850º

• 
  El castell de Gósol

  El castell de Gósol està ubicat dalt d'un petit turó que domina la vila de Gósol. Del recinte, que ja existia al segle XI dominant una de les rutes de pas de la Catalunya central vers la Cerdanya i el Llenguadoc, només es conserven algunes restes de la muralla que tancava el costat de tramuntana.

  Coordenades GPS: 42.233987º 1.660590º

• 
  Centre Picasso de Gósol

  El Museu Municipal de Gósol acull el Centre Picasso, on es mostren reproduccions de les obres més significatives que Pablo Picasso va pintar l'any 1906, amb 24 anys, durant la seva estada a Gósol amb la seva companya Fernande Olivier, i que actualment s'exposen als museus més importants del món. Més informació: Ajuntament de Gósol (973 370 055 / ajuntament@gosol.ddl.net).

  Coordenades GPS: 42.237224º 1.659665º

• 
  Àrea recreativa Font Seca

  Font d'aigua situada a 1,2 km de l'aparcament del mirador del Gresolet. La trobem al marge esquerre de la carretera de Saldes abans d'arribar al mirador. És una bona opció per omplir la cantimplora d'aigua sobretot durant els mesos d'estiu.

  Coordenades GPS: 42.2378749º 1.7238699º

• 
  El ball de les Cosses de Gósol

  El ball de les Cosses de Gósol és una dansa tradicional que es balla Gósol per la Festa Major, el 15 d'agost, i és l'element folklòric més conegut i popular del poble. Durant el ball, els dansaires fan diversos moviments i passos per parelles, en rotllana i de quatre en quatre.

  Coordenades GPS: 42.236735º 1.660432º

• 
  Mirador del Gresolet

  Accedim al mirador del Gresolet des de l'aparcament del Gresolet baixant unes escales o a través d'una passarel·la adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Hi trobem un panell informatiu i una escultura. És un mirador excel·lent de la vall de Saldes i del massís del Pedraforca.

  Coordenades GPS: 42.2476451º 1.7231686º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Des de la part superior de l'aparcament del mirador del Gresolet (0:00h - 1.573m) comencem a caminar per la pista de terra ampla que surt en direcció O-NO cap al Colell. Deixem per la tornada (el farem de baixada) el sender que puja fins al refugi Lluís Estasen pel coll de la Cabana des de la part inferior de l'aparcament. Caminem còmodament per la pista, observem les impressionants parets de roca calcària de gairebé 700m d'altura de la cara N del Pedraforca. Des de principis del segle XX, grans escaladors han escalat aquestes parets per les vies més difícils. 

L'aproximació per la vall de Saldes fins al punt d'inici de la ruta ens ofereix aquesta imatge impressionant.

Comencem a caminar per una pista ampla i còmoda.

Al fons a la dreta, el coll del Verdet, un balcó privilegiat de la cara N del Pedraforca.

Arribem al trencall del refugi Lluís Estasen (0:15h - 1.627m). Agafem un corriol que surt a la nostra esquerra cap al refugi. 

Fem un gir de gairebé 180º a l'esquerre i prenem el corriol que ens porta fins al refugi (graons de pujada).

Després de superar un tram de pujada per l'interior d'un bosc arribem al refugi Lluís Estasen (0:20h - 1.670m), un refugi d'alta muntanya situat al bell mig d'un bucòlic prat a la zona coneguda com la Jaça dels Prats, als peus de la cara nord del Pedraforca. El refugi rep el nom d'un dels grans pioners de l'escalada, l'alpinisme i l'esquí de muntanya a Catalunya. 

Refugi Lluís Estasen a la cara N del massís del Pedraforca, una bona base per a emprendre moltes excursions i escalades.

Al costat del refugi hi ha un creuament de camins (cartell indicador): cap a la dreta surt el camí que va fins al coll del Verdet, i que nosaltres agafem (PR C-123 marcat amb senyals blancs i grocs), i a l'esquerra veiem el camí que va cap a la tartera de Saldes i l'Enforcadura, per on baixarem nosaltres de tornada. 

Cartell indicador del creuament de camins situat al costat del refugi Lluís Estasen.

Avancem per terreny força planer en direcció O per l'interior d'un bosc de pi negre i boix. Alternem zones de vegetació densa amb d'altres de més esclarissades, que ens permeten observar l'entorn i les grans parets de roca que tenim just al damunt. La cara N del Pedraforca és una zona molt freda i exposada a molt poques hores de sol. És per això que fins ben entrada la primavera podem veure-hi congestes de neu. El camí travessa algunes canals amb grans blocs de roca que hem de superar. Cal destacar la canal de Riambau i la canal del Verdet, molt freqüentades durant l'hivern per alpinistes i aficionats a l'escalada en gel. 

El camí creua algunes canals amb grans blocs de roca.

Arribem a un punt on el pendent augmenta. Passem pel costat de la balma de la Rua Gran i superem l'esperó que hi ha als peus d'aquesta balma fent un tram per una cornisa una mica aèria per sobre d'un penya-segat. Arribem al torrent del Pletissar, on girem a l'esquerra. Continuem fins a un petit coll (1.961m) on podem observar la paret N del Pedraforca.

Seguim en tot moment els senyals blancs i grocs que ens marquen el camí. Pugem ara pel corriol que remunta la canal del Verdet, tenim a la nostra esquerra el fons del corredor. 

Deixem a la nostra esquerra el fons del corredor de la canal del Verdet.

El camí fa algunes ziga-zagues per l'interior del bosc per poder superar amb més facilitat el fort desnivell. Arribem al coll del Verdet (1:50h - 2.244m), que està situat entre el Cap del Coll del Verdet i el cim Nord del Pedraforca. 

Coll del Verdet, a 2.244m d'altitud.

En aquest punt deixem el sender PR C-123, que segueix cap al NO fins a Gósol per la collada de Teuler, i seguim ara el camí que surt a mà esquerra en clara direcció S. Aquest camí està marcat amb fites de pedres i marques grogues (només grogues). Voregem una gran roca per l'esquerra (pel costat del vessant de la canal del Verdet) i seguim pujant per l'ampla aresta que ens acosta a la base de la muralla del cim Nord del Pedraforca. Des de lluny aquesta paret sembla infranquejable, però a mesura que ens hi aproximem podem intuir millor l'itinerari de pujada que seguirem i que avança per entre les roques. 

Voregem una gran roca per la seva esquerra.

Pujant després de deixar el coll del Verdet enrere.

Cada cop estem més a prop de la base de la muralla N del Pedraforca.

Arribem a la base de la muralla i punt d'inici de la grimpada (2:05h - 2.331m) per la canal del Verdet. En aquest punt seria recomanable que ens poséssim el casc per anar ben protegits en cas de caiguda d'alguna pedra, moltes vegades provocada pel pas d'algun excursionista. Recordem que el Pedraforca és una muntanya molt freqüentada i que serà difícil no trobar-hi ningú. Per això volem remarcar el risc i el perill que pot comportar realitzar una ascensió d'aquestes característiques si aquest tram està ple d'excursionistes, i encara més si aquests són principiants. 

Inici de la grimpada.

A partir d'aquí i fins al cim haurem d'anar seguint els senyals grocs que anem trobant pintats a les roques, que ens indiquen el millor itinerari possible. Fins ben entrat el bon temps podem trobar restes de gel i neu dura. Sempre que puguem evitem aquestes zones i intentem grimpar per terreny rocós, més estable i segur. Hem de pujar lentament i amb seguretat, parant atenció a no despendre pedres cap avall. En general la roca és força bona i sòlida; ara bé, podem trobar trams on aquesta estigui relliscosa (degut al pas de milers d'excursionistes durant els anys) o una mica descomposta. Ens calen uns 30 minuts -en condicions normals- per superar tot aquest tram, un dels trams de més dificultat de la ruta, amb alguns passos de I-II. 

Amb neu la dificultat de la grimpada de la canal del Verdet augmenta.

Progressem buscant sempre l'itinerari més segur.

Algunes cordes fixes o cables ens ajuden a pujar, cal parar atenció i vigilar que estiguin en bon estat.

Mirada enrere: part final de la grimpada.

Un cop hem superat tota la canal, caminem uns metres per l'aresta i assolim el cim Nord del Pedraforca (2:35h - 2.438m). Acabem de superar el tram més vertical de la ruta. El cim Nord ens ofereix una bona visió del que ens falta d'itinerari i molt bones vistes del poble de Gósol al fons de la vall (O). 

Arribant al cim Nord del Pedraforca.

Vistes de l'itinerari que seguirem fins al Pollegó Superior.

El poble de Gósol als nostres peus (O).

Al fons, el massís de Port del Comte.

Continuem la nostra ruta cap al Pollegó Superior en direcció E. Baixem del cim Nord fins a una primera bretxa, flanquegem uns metres i grimpem pendent amunt fins al cim del Cap de la Canal Roja (2:50h - 2.468m), on hi trobem una gran fita de pedres. 

Tram de grimpada cap al Cap de la Canal Roja.

Cap de la Canal Roja.

Després de gaudir de les grans vistes que ens ofereix aquest cim, baixem per un terreny exposat fins a una segona bretxa, que separa el Cap de la Canal Roja del cim de la Grallera. 

Baixem per un terreny exposat.

Des de la bretxa tornem a grimpar amunt seguint sempre les marques grogues i assolim el cim de la Grallera (3:00h - 2.484m). 

Cim de la Grallera.

Grimpant per una zona de pedres força polides.

Arribant al cim de la Grallera.

Continuem la nostra ruta. Baixem del cim de la Grallera i arribem a una tercera bretxa. 

Baixant cap a la tercera bretxa.

Hem de fer alguna desgrimpada fàcil.

Des d'aquest punt només ens falta fer la darrera grimpada fins al cim del Pollegó Superior del Pedraforca. Es tracta de la segona grimpada més llarga de tota ruta, després de la grimpada que hem fet anteriorment per la canal del Verdet. L'itinerari s'aparta del fil de la cresta i transcorre pel vessant S de la muntanya, flanquegem per unes lleixes i grimpem per uns diedres i una canaleta fins a situar-nos de nou al capdamunt de la carena (cal estar atents i no perdre de vista les marques de pintura grogues, que ens són de gran ajuda). 

Grimpem per una canaleta marcada amb marques grogues.

Avancem uns metres per la cresta i arribem al cim del Pollegó Superior del Pedraforca (3:15h - 2.506m), punt culminant del massís i extraordinari mirador del Prepirineu i Pirineu català: el Cadí, Andorra, la Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Ripollès, la Garrotxa, Osona,... I als nostres peus: la vall de Saldes, el santuari del Gresolet i el refugi Lluís Estasen. 

A pocs metres del cim del Pedraforca.

Cim del Pedraforca, a 2.506m d'altitud.

Refugi Lluís Estasen i aparcament del mirador del Gresolet.

LES LLEGENDES DEL PEDRAFORCA

S'expliquen moltíssimes llegendes i misteris sobre el Pedraforca, la muntanya màgica. Segons diverses llegendes, la nit de Sant Silvestre (la nit del 31 de desembre) de cada any, les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen en honor al diable. Una altra llegenda ens explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: en l'època en que aquestes contrades estaven dominades pels sarraïns, aquests s'aliaren amb el diable i en una sola nit construïren una gran fortalesa al capdamunt de la muntanya. Els cristians indefensos davant les forces del mal, van demanar ajut a Déu. Aquest va enviar a la terra l'arcàngel Sant Miquel i la nit del 31 de desembre va destruir el castell, fent que la muntanya on s'aixecava prengués forma de forca. D'aquí el nom que se li dóna en l'actualitat: Pedraforca.
Font: Ajuntament de Saldes

Reprenem la marxa des del cim dirigint-nos en direcció S-SE cap a l'Enforcadura. Un senderó ben definit ens hi porta. En aquest tram coincidim amb l'itinerari més transitat d'ascensió al cim. 

Baixant cap a l'Enforcadura, al fons a davant a nostre.

Abans d'arribar a l'Enforcadura, unes roques amb formes curioses ens sorprenen.

Arribem a l'ample coll conegut com a l'Enforcadura del Pedraforca (3:40h - 2.370m), que separa el Pollegó Superior (N), el Fals Pollegó Inferior (S), el Pollegó Inferior (SE), la tartera de Gósol (O) i la tartera de Saldes (E). 

L'Enforcadura. A davant nostre el Pollegó Inferior i el Fals Pollegó.

Des de l'Enforcadura comencem el descens per la tartera del Pedraforca, coneguda també com a tartera de Saldes. Tornem a seguir marques blanques i grogues. Baixem en fort pendent per una zona molt erosionada. El descens és complicat si no es té gaire pràctica en aquest tipus de terrenys. Recomanem no desviar-nos del camí marcat. 

Començant a baixar per la tartera del Pedraforca, coneguda també coma a tartera de Saldes.

Baixant per la tartera.

LES TARTERES

Les tarteres són un perfecte exemple de l'acció erosiva del clima d'alta muntanya sobre el paisatge: l'aigua s'introdueix a les esquerdes de les roques i es congela i descongela repetidament, les roques es trenquen i els seus fragments s'acumulen formant les conegudes tarteres, tan característiques dels paisatges alpins. L'any 2013 es van efectuar treballs de condicionament i millora de l'antic camí de la tartera del Pedraforca. I és que la tartera del Pedraforca és un dels indrets on es produeixen més accidents. El pendent i la descomposició del terreny provoquen relliscades i caigudes que a vegades requereixen l'actuació dels grups de rescat per a l'evacuació dels ferits. Anualment pugen a aquesta gran muntanya més de 22.000 excursionistes.

 

Part baixa de la tartera.

A la part baixa de la tartera, deixem enrere a la dreta el trencall al Pollegó Inferior del Pedraforca (4:20h - 1.830m), senyalitzat amb unes marques de pintura en una gran roca. Aquest itinerari ascendeix al Pollegó Inferior passant pel Balcó de la Joaquima i les Costes d'en Dou. 

Trencall del Pollegó Inferior cap a la dreta. Nosaltres continuem recte cap avall.

Nosaltres continuem el nostre descens cap avall. El camí va girant a poc a poc cap a l'esquerra tot flanquejant la muntanya. El pendent se suavitza, alternem trams boscosos i zones de tartera. Finalment arribem al refugi Lluís Estasen. 

Caminant per l'interior del bosc.

Arribant novament al refugi Lluís Estasen.

Des d'aquest refugi, agafem el camí en direcció E-NE que baixa fins a l'aparcament del Mirador del Gresolet (5:00h - 1.573m) passant pel coll de la Cabana. Acabem així aquesta excursió que ens ha permès assolir un dels grans cim de Catalunya, una muntanya màgica que és tot un referent de l'excursionisme. 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.