Ascensió al cim del Pollegó Superior del Pedraforca (2.506m) des de Gósol

Itinerari lineal de 8,5 km de longitud (anada i tornada) i 1.100m de desnivell, que des del poble berguedà de Gósol ens eleva fins a la cota màxima del massís del Pedraforca, el cim del Pollegó Superior (2.506m). Comencem la ruta a l'entrada de Gósol, des d'on enfilem cap a l'obaga de la Tossa. Pugem per l'obaga fins a sortir a la carena de la serra de la Tossa, des d'on abordem el llarg flanqueig en pujada fins a l'Enforcadura. Des d'aquest punt fem l'ascensió final fins al cim del Pollegó Superior. La tornada la fem pel mateix camí que hem utilitzat a l'anada.

Quan diem que pugem al Pedraforca el que fem realment és pujar al cim del Pollegó Superior, que amb els seus 2.506m esdevé la màxima cota del massís del Pedraforca, superant només per 1m al seu veí més proper, que no és el Pollegó Inferior (2.445m) sinó el cim del Calderer (2.505m). En qualsevol cas, pujar al punt més elevat del massís del Pedraforca és descobrir i conèixer la que segurament és la muntanya més màgica de tot Catalunya, amb la seva silueta tan icònica, inconfusible i magnètica. Perfil que, des de Gósol estant, canvia radicalment, com podrem comprovar sobre el terreny. La pujada al Pedraforca des de Gósol ens brinda una jornada de muntanya més tranquil·la i a vegades fins i tot solitària, compartint camí amb pocs excursionistes i tenint més oportunitats per poder observar, per exemple, algun isard.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Podem arribar a Guardiola de Berguedà amb els autobusos de la línia regular Barcelona - Manresa - Berga - Puigcerdà pel túnel del Cadí que opera la companyia ALSA. A la seva web hi ha tota la informació d'horaris i tarifes i es pot comprar el bitllet.

Si ens desplacem des de Lleida o des de Girona podem agafar l'Eix Bus operat per la companyia TEISA (informació d'horaris i tarifes a la seva web) i enllaçar amb l'autobús ALSA a Manresa.

Per arribar a Gósol des de Guardiola de Berguedà agafem l'autobús amb servei a la demanda. El número de telèfon per sol·licitar aquest servei és el 683 388 285. La petició es pot fer de dilluns a divendres, fins a les 17h del dia anterior feiner a la data del viatge. Més informació i horaris en aquesta pàgina web del Consell Comarcal del Berguedà.

Des de Berga seguim la carretera C-16 en direcció a la Cerdanya i Andorra. Envoltem el pantà de la Baells i passem al costat del poble de Cercs. Més endavant la vall es fa més estreta i tot just després de sortir d'un túnel i poc abans d'arribar a Guardiola de Berguedà agafem un trencall a l'esquerra amb indicacions al massís del Pedraforca. Pugem la sinuosa carretera B-400 passant al costat de Maçaners i més endavant Saldes. Seguim pujant fins al coll de la Trapa i després d'envoltar el Pedraforca arribem a Gósol. Estacionem el vehicle a la zona d'aparcament que hi ha just al davant de l'Hostal Cal Franciscó.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• Trekking i ascensió al Toubkal (6 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 28/04-03/05
  • 06-11/10

  Més info / Reserves
  
• Ascensió al Pedraforca

  Muntanyes mítiques de Catalunya

  • 25/05
  • 22/06
  • 06/07
  • 07/09
  • 05/10
  • Dates

  Més info / Reserves
  
• Ascensió a la Gallina Pelada

  Muntanyes mítiques de Catalunya

  • 01/06
  • 26/10

  Més info / Reserves
  
• Cavalls del Vent (5 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 08-12/07

  Més info / Reserves
  
• Volta al Catllaràs (2 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 06-07/12

  Més info / Reserves
  

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Hostal CAL FRANCISCÓ

  Carretera de Berga s/n., 25716 Gósol

  L'hostal i restaurant Cal Franciscó està situat a l'entrada de Gósol i és el punt de trobada ideal per fer tot tipus de rutes al massís del Pedraforca o a la serra del Verd. L'allotjament disposa de 24 habitacions acollidores i el seu bar i restaurant de cuina casolana està obert a tothom.
• 
  Càmping REPÒS DEL PEDRAFORCA

  Ctra. B-400 Km 13,5, 08697 Saldes

  El Càmping Repòs del Pedraforca, als peus del mateix Pedraforca i presidit per la seva ja mítica silueta, és la base ideal per a practicar senderisme i aprofitar aquest seu entorn natural privilegiat. Ells mateixos disposen d'una guia amb 40 itineraris i us podran aconsellar molt bé. Una gran descoberta per a gaudir tota la família!

Què més podem visitar?

• 
  Centre Picasso de Gósol

  El Museu Municipal de Gósol acull el Centre Picasso, on es mostren reproduccions de les obres més significatives que Pablo Picasso va pintar l'any 1906, amb 24 anys, durant la seva estada a Gósol amb la seva companya Fernande Olivier, i que actualment s'exposen als museus més importants del món. Més informació: Ajuntament de Gósol (973 370 055 / ajuntament@gosol.ddl.net).

  Coordenades GPS: 42.237224º 1.659665º

• 
  El castell de Gósol

  El castell de Gósol està ubicat dalt d'un petit turó que domina la vila de Gósol. Del recinte, que ja existia al segle XI dominant una de les rutes de pas de la Catalunya central vers la Cerdanya i el Llenguadoc, només es conserven algunes restes de la muralla que tancava el costat de tramuntana.

  Coordenades GPS: 42.233987º 1.660590º

• 
  El ball de les Cosses de Gósol

  El ball de les Cosses de Gósol és una dansa tradicional que es balla Gósol per la Festa Major, el 15 d'agost, i és l'element folklòric més conegut i popular del poble. Durant el ball, els dansaires fan diversos moviments i passos per parelles, en rotllana i de quatre en quatre.

  Coordenades GPS: 42.236735º 1.660432º

• 
  Museu de les Trementinaires

  Aquest museu de Tuixent ens permet descobrir qui eren les trementinaires, quines herbes i remeis elaboraven i com organitzaven les seves rutes a peu per comercialitzar els seus productes arreu de Catalunya. Al poble, també hi trobarem un jardí botànic i un jardí urbà.

  Coordenades GPS: 42.230643º 1.569124º

• 
  Mirador del Gresolet

  Accedim al mirador del Gresolet des de l'aparcament del Gresolet baixant unes escales o a través d'una passarel·la adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Hi trobem un panell informatiu i una escultura. És un mirador excel·lent de la vall de Saldes i del massís del Pedraforca.

  Coordenades GPS: 42.2476451º 1.7231686º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Des de l'hostal Cal Franciscó de Gósol (0:00h - 1.415m) creuem una esplanada que fa d'aparcament i ens trobem un trencall amb una senyalització vertical del Parc Natural del Cadí-Moixeró. 

L'Hostal Cal Franciscó, punt d'inici de la ruta.

Gósol i, al fons, la Roca Roja.

Gósol i, al fons, la cara S del Cadí.

Seguint en tot moment les marques blanques i grogues del PR-C 23 cap a l'Enforcadura, ens dirigim cap al torrent de l'Arrubinat, avançant per un camí que puja entre camps de conreu. Seguim el camí fins que aquest gairebé acaba al límit del camp més elevat. 

Seguim les indicacions del PR-C 123.

A la dreta surt un senderó marcat (marques blanques i grogues) que nosaltres agafem. Creuem el torrent de l'Arrubinat, que neix just a sota de la collada del Verdet, punt de pas de la ruta d'ascensió al Pollegó Superior pel mirador de Gresolet i el refugi Lluís Estasen. A l'altra banda del torrent, ple de còdols, ens trobem amb el límit d'un bonic i refrescant bosc de pi roig que conforma l'obaga de la serra de la Tossa. El sender puja fent ziga-zagues amb un nou traçat que facilita força la pujada. Tot i així, caldrà trobar el ritme adient i oxigenar bé els pulmons, perquè la pujada és costeruda i serà prolongada, no ens donarà treva fins que gairebé no haguem assolit la carena de la serra de la Tossa. 

Obaga de la Tossa.

Després d'aquest primer tram de pujada per l'interior del bosc, amorosit pel cant de pinsans, mallerengues i, amb sort, algun picot, sortim a uns prats herbats separats de manera natural per claps de boixos. Hem assolit la carena de la serra de la Tossa (1:15h - 1.840m). Si ens hi fixem, veurem que al límit E de la serra hi ha un replà ideal per aturar-nos i recuperar forces. Des d'aquí, si allarguem la vista, podem veure Gósol, que ens queda ja molt avall. També cal dir que si abans sentíem ocells forestals, ara observem el vol de grans carronyaires com el voltor comú o còrvids com la gralla de bec groc. Cal parar atenció perquè, sovint, a dins d'un grup de voltors pot haver-hi alguna àguila daurada o algun trencalòs. A l'E, per damunt nostre i potser encara tapant-nos el sol, ja veiem el nostre proper punt de pas: l'Enforcadura, on arribarem fent un llarg flanqueig en diagonal. 

Serra de la Tossa i, al fons, el Cadí.

Havent recuperat forces seguim el nostre camí, retornant entre boixos fins a la línia de pins, que ara ja és de pi negre (Pinus uncinata). Seguim per la carena, passant sovint a la cara N de la serra de la Tossa, que és el contrafort O del Pollegó Superior. Passem pel discret coll de Cabra i, descartant una traça de corriol que surt cap a l'esquerra (N), nosaltres continuem cap a l'E, baixant un fort pendent només uns metres i recuperant-lo tot seguit. Avancem ara per un agradable corriol que progressa a mig vessant de la tartera de Gósol, menys massificada que la seva veïna oriental, la tartera de Saldes. 

Pollegó Superior, tartera de Gósol i Enforcadura.

Fent camí cap al coll de Cabra.

La progressió per aquest mar de roques caigudes per la pròpia erosió de la muntanya no és en absolut difícil, però cal que parem atenció si no volem sortir disparats muntanya avall. Mentre caminem pel vessant solà veiem plantes amants del sol com la farigola, fet que ens recorda el gran contrast climatològic que tenim entre la cara S i la cara N. Si mirem cap avall de la tartera, al fons veurem el poblet de Sorribes, que no hem de confondre amb Gósol, que ja no veiem des d'aquí. 

Flanquejant per la tartera de Gósol.

Vistes a la vall de Gósol, Sorribes, la serra del Verd i, lluny, el massís del Port del Comte.

Si la pujada se'ns fa molt feixuga sempre podem observar les escarpades parets i canals que tenim a la nostra esquerra (N), on a vegades hi fa acte de presència l'isard, sol o en ramat. Passem una petita pineda, veritable oasi enmig d'un desert petri, amb un parell de rampes força dures, i seguim la nostra diagonal fins que sortim al pintoresc coll de Pradell, des d'on ja tenim l'Enforcadura a tocar. 

Remuntant la tartera de Gósol cap a l'Enforcadura.

Darrer tram de la tartera de Gósol abans de l'Enforcadura.

Des d'aquest coll estant enfilem les darreres rampes, molt dures, fins que advertim que el pendent se suavitza i assolim la llegendària Enforcadura (2:45h - 2.356m), collada natural que uneix els dos Pollegons i que fa del Pedraforca un massís tan especial i atraient. Especialment si és un dia festiu ens sobtarà molt la gentada que passa per aquest coll: són els excursionistes que pugen per la via clàssica del Verdet o per la tartera de Saldes. Des d'aquí podem veure la diferència entre el Pollegó Inferior (E-SE), que ens queda a la nostra dreta, i el Pollegó Superior (N-NO), que ens queda a l'esquerra. Coronar el Pollegó Inferior requereix fer una escalada. En canvi, el Pollegó Superior ofereix un punt feble, una canal força àmplia que ens permetrà pujar-hi sense córrer gairebé cap risc. 

Enforcadura.

Amb l'ànim de fer el cim, pugem en diagonal a l'esquerra fins a situar-nos a la base de la canal. En aquest punt el corriol està marcat amb cercles de color groc i cal que parem atenció perquè si els perdem i ens n'anem molt cap a l'esquerra o cap a la dreta podem tenir algun ensurt. Fent llaçades ara més llargues ara més curtes anem guanyant alçada, ajudant-nos puntualment amb les mans si ho necessitem. 

Enforcadura i Pollegó Inferior.

Canal final abans del cim.

Agulles calcàries.

Congestions a la canal final.

Lluqueta de roca (Globularia cordifolia).

Crespinell (Sedum brevifolium).

En el seu tram final la canal es fa més estreta i hem de deixar a la dreta el camí que se'n va cap al cim del Calderer (SE). Arribem al naixement de la canal i, superat un petit ressalt sense importància, passem un petit collet amb vistes a l'abismal cara N del Pedraforca. Seguim recte, evitant d'apropar-nos al caire del precipici i, 20m més endavant, assolim el cim del Pollegó Superior del Pedraforca (3:30h - 2.506m). 

A punt de coronar el cim del Pollegó Superior (2.506m).

Si bé sempre hi ha força gent també cal dir que l'ambient que es genera aquí és molt positiu i les bones vibracions s'encomanen. Si fa bo i anem bé de temps és interessant passar una bona estona al cim, buscant un bon lloc on podem gaudir de les vistes panoràmiques que tenim en totes direccions, veient des del Puigmal i el Taga fins al Turbó o el Montsent de Pallars; des del Pirineu axial -la Cerdanya i Andorra- fins a Montserrat o el Montseny, des del Collsacabra fins al Montsec. Ã’bviament destaquen en primer terme el cim del Calderer i el Pollegó Inferior, i darrera d'aquest la preciosa serra d'Ensija, amb el Cap de la Gallina Pelada. També, immediatament al N, el relleu agraït de la cara S del Cadí, que res té a veure amb la seva obaga. I, per descomptat, també podem veure -si no ens deixem impressionar pel negre abisme de la cara N del Pedraforca- el refugi Lluís Estasen, el mirador de Gresolet i, al fons de tot de la vall, el santuari de Gresolet, envoltat de prats i al costat de la preciosa fageda-avetosa de Gresolet. Hi ha tant per admirar i descobrir que no acabaríem mai! 

Gralla de bec groc al cim del Pollegó Superior.

Vistes cap al NO, amb el santuari de Gresolet al fons de la vall, el Cadí, la Tosa d'Alp i el massís del Puigmal.

Vistes a l'O-SO, amb el cim del Calderer i la serra d'Ensija més oriental.

Ens disposem ara a baixar la muntanya. Ho fem pel mateix camí que hem fet servir a l'anada: davallem amb molt de compte fins a l'Enforcadura, desfem -també parant molta atenció- la tartera de Gósol, ens retrobem amb el bonic tram de la serra de la Tossa i baixem per les llaçades de l'obaga de la Tossa. Retornem al torrent sec de l'Arrubinat i al plàcid camí que ens situa a l'Hostal Franciscó de Gósol (6:45h - 1.415m), on finalitzem aquesta ascensió inoblidable! 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.