Ruta per la Vall d´Ora, el pla de Busa i Sant Pere de Graudescales

Aquesta ruta circular de 13,4 km de longitud ens permet descobrir l'impressionant altiplà encinglerat de Busa. L'itinerari que us proposem en aquesta guia assoleix l'altiplà des de la seva cara S, concretament des de la plàcida Vall d'Ora o Valldora. Comencem l'excursió a tocar del majestuós mas del Pujol, des d'on enfilem cap a la base de les cingleres tot remuntant el profund torrent Moixí. Passem pel mas Orriols i superem el cingle pel divertit pas equipat de l'Escala de Busa. Un cop ens trobem al pla de Busa, passem per la masia Bartolina i arribem al Campament. Des d'aquí ens dirigim cap a l'E i baixem pel grau de Vilamala, al vessant NE de l'altiplà. Passem per l'enrunat mas de Vilamala i, a través de la rasa de Vilamala i el Clot de la Gebrada, arribem al grau de Valielles o de Sant Pere. Baixem per aquest pas estret i arribem a l'antic monestir de Sant Pere de Graudescales, veritable joia del romànic llombard. Un darrer tram per pista, tot seguint el curs del riu Aigua d'Ora, ens porta fins al punt d'inici de la ruta.

El Solsonès és una comarca de gran tradició excursionista però encara força desconeguda per a la majoria de caminants. Això li aporta una màgia i un encant que, malauradament, han perdut d'altres zones més populars del Prepirineu. Un dels tresors més ben guardats del Solsonès és, sens dubte, el pla de Busa, un altiplà de relleu tabular i roca conglomerada que cau al buit en abismals cingleres. Amb els 1.525m que té el serrat del Cogul, la seva cota màxima, aquest massís fa de partió entre la terra baixa i la terra alta, constituint un dels primers estreps del Prepirineu i provocant un gran contrast climàtic entre els diferents vessants de la muntanya, fet que genera diversos microclimes que doten aquest espai natural d'una gran biodiversitat. Aquesta ruta fascinant i molt variada ens permetrà conèixer aquesta serra abrupta i màgica, plena de secrets, llegendes, vestigis medievals evocadors i un episodi històric que, entre d'altres coses, va ser clau per a la modernització de l'Estat espanyol. Un itinerari apassionant que no oblidarem i que de ben segur voldrem repetir!

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Des de Solsona per la carretera C-26 fins a Navès. Passat el punt km 119 ens desviem per un trencall molt tancat a l'esquerra on hi ha un senyal indicador de la "Vall d'Ora". Remuntem la vall del riu Aigua d'Ora per una pista asfaltada durant uns 10 km fins que arribem a un descampat on podem estacionar el vehicle, justament al davant del monument a Guifré el Pilós.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• El Cogul i la Presó del Capolatell

  Muntanyes desconegudes

  • 18/05

  Més info / Reserves
  
• Pedró dels Quatre Batlles

  Raquetes de neu

  Informació
  

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Càmping i Restaurant EL SOLSONÈS

  Ctra. de Sant Llorenç, km 2, 25280 Solsona

  El Càmping El Solsonès està situat a les rodalies de la bonica vila de Solsona, en un indret privilegiat per gaudir de la natura i realitzar tot tipus de rutes de senderisme i muntanya durant tot l'any. El restaurant El Solsonès ofereix una cuina basada en els productes ecològics i de qualitat i està obert a tothom, val molt la pena!

Què més podem visitar?

• 
  Estació d'esquí de Port del Comte

  A la Vall de Lord hi ha les pistes d'esquí de Port del Comte, les més properes a Barcelona i de les poques privades (a banda de Masella i Baqueira). Té 37 pistes, 256 canons i transporten més de 16.000 persones/hora en els seus 16 remuntadors. Més info a www.portdelcomte.net

  Coordenades GPS: 42.172731º 1.562629º

• 
  Santuari de Lord

  El Santuari de la Mare de Déu de Lord és una església declarada bé cultural d'interès nacional de Sant Llorenç de Morunys. L'Església del Santuari està oberta al públic durant tot el dia. A més, disposa des de fa poc d'una hostatgeria religiosa, on qui s'hi allotja és convidat a endinsar-se en el silenci.

  Coordenades GPS: 42.115556º 1.582055º

• 
  Nucli antic de Solsona

  El casc antic de la ciutat de Solsona és preciós. Hi destaquen les restes de les seves muralles del segle XIV, la catedral i la Mare de Déu del Claustre, una escultura del segle XII que està considerada una de les obres més importants del romànic català. A banda de temples religiosos i infraestructures militars, el casc antic de Solsona ens sedueix per les seves incomptables places porxades i els seus carrerons plens d'encant i de vida.

  Coordenades GPS: 41.994847º 1.517722º

• 
  Nucli antic de Sant Llorenç de Morunys

  El terme municipal de Sant Llorenç de Morunys és el més petit dels 14 municipis que configuren la comarca del Solsonès. El seu nucli antic és dels que convida a passejar, ja que conserva els antics accessos al clos murallat, com el Portal de la Canal o el de la Capella.

  Coordenades GPS: 42.137206º 1.591191º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem l'itinerari just al davant del monument a Guifré el Pilós (0:00h - 783m) i prenem un corriol cap l'esquerra que baixa fins als antics Estudis, que és el nom que rebien antigament les escoles rurals. 

Església de Sant Lleïr de la Valldora.

Creuem el riu Aigua d'Ora per un bonic pont romànic i, des de l'altra riba, deixant per després la visita a la serradora del molí de Ca l'Ambròs, pugem fins al mas del Pujol (0:08h - 783m), edifici majestuós molt lligat a la història de la vall. Ja veiem davant nostre els imponents cingles de Busa i les fondes torrenteres, que ofereixen l'únic pas possible per assolir l'altiplà. Voregem la masia i continuem per una pista que deixa una bassa a l'esquerra i arriba a una cruïlla de pistes. Agafem el camí de l'esquerra cap a Cal Riuet i el Solà. Ens endinsem en un alzinar muntanyenc molt espès i anem remuntant el Serrat de Santa Cecília, tot resseguint el perfil del torrent Moixí, fins que arribem a la base de la cinglera inferior. La pujada es fa més costeruda. Anem seguint l'antic camí que comunicava la Vall d'Ora amb el pla de Busa. Sortim a un replà i continuem cap a l'esquerra per una pista que, resseguint l'ampla cornisa sota la cinglera superior, ens porta fins al mas d'Orriols (1:00h - 1.105m). 

La serradora de Ca l'Ambròs, el pont romànic i els Estudis.

Al bell mig de la Valldora, amb les masies del Solà, Cal Teixidor i les cingleres al fons.

El bonic pont romànic de la Valldora.

L'emblemàtica masia del Pujol de la Valldora i els cingles de Busa al darrera.

Detall de la serradora de Ca l'Ambròs.

Una mica més endavant prenem un corriol que surt a la dreta i encarem la cinglera superior. Arribem a una cruïlla de camins: nosaltres agafem el de l'esquerra, cap a l'Escala de Busa. Observem les balmes i els travertins que l'erosió de l'aigua i els despreniments han anat formant. Aviat ens plantem a la base de l'Escala de Busa, un grau escarpat de 50m equipat amb una escala metàl·lica i graons de fusta amb passamans encastats a la roca. Antigament es passava per un altre grau i l'escala era de fusta. Després de superar el tram equipat, continuem pujant per una bosquina i, de cop i volta, arribem al sorprenent pla de Busa. 

Una aturada tot remuntant el camí de l'Escala de Busa, amb la paret de roca mostrant tots els seus estrats.

Les cornises dels cingles ofereixen refugi a les alzines i a tota mena d'aus com el falcó pelegrí, l'àguila marcenca o el roquerol.

Sortim de l'Escala de Busa, remuntem la cinglera i entrem al pla de Busa.

Sobta, després de l'alzinar atapeït i costerut per on hem pujat, trobar-nos amb aquest altiplà obert i extens. Dirigint la nostra mirada cap al NO veiem a uns 800m de distància la masia de la Bartolina, que marca el rumb que haurem de seguir en aquest tram. L'absència de camí ens obliga a traçar la línia que creiem més adient, però va bé tenir com a punt de referència una gran bassa amb pins esclarissats a on s'hi abeura el bestiar. Gaudim de la màgia i de les vistes que ens ofereix el pla: si mirem cap al S-SE distingim la muntanya de Montserrat. Al NO, en canvi, hi veiem la carena de Busa culminant amb el serrat del Cogul, que amb els seus 1.525m és el punt més alt del massís. Remuntem un talús i arribem a la Casa Bartolina (1:30h - 1.313m). Des de la casa agafem la pista i seguim en direcció a Sant Cristòfol de Busa, però sense arribar-hi. Tot i que ens trobem enmig del pla, aquest es presenta ara més emboscat, amb boniques pinedes de pi roig i algun exemplar de pinassa, arbre que al Solsonès hi té un dels darrers refugis a on hi creix de forma natural. Aquesta zona es coneix com El Campament, nom que li va ser donat perquè durant la Guerra del Francès (1808-1814), les tropes i milícies catalanes comandades pel general Lacy aprofitaren el pla de Busa com a fortificació natural per a replegar-se i defensar-se de les incursions de l'exèrcit napoleònic. 

Gaudint del bellíssim pla de Busa.

EL PLA DE BUSA I LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes, que coneixia bé aquestes muntanyes, va proposar al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització del pla de Busa com a campament militar, aprofitant la peculiar orografia del terreny. Fou així com s'hi establí un campament permanent de reclutament i instrucció militar, amb tendes i un hospital de sang per atendre als ferits. Fins i tot hi havia una presó natural per als francesos capturats en batalla, situada a la petita mola del Capolatell -coneguda també com la presó de Busa-, separada de l'altiplà principal per una bretxa d'uns 20m i amb més de 200m de caiguda als altres costats. Envoltats de precipicis i avencs, passant gana, set i fred, la majoria de presoners es desesperaven i saltaven al buit tot cridant "mourir a Busa et resurgir a Paris". El campament de Busa, va ser, després de Cadis, el primer lloc de l'Estat on es va proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van participar uns 8.000 soldats.

 

Cingles del pla de Busa.

Seguim per la pista i de seguida ens trobem una cruïlla de camins (1:40h - 1.315m). Agafem la pista de la dreta (E), en direcció contrària a Sant Cristòfol. Trobem un senyal vertical de la ruta BTT. Deixem la pista principal que va cap al grau de les Collades i continuem per una pista vella cap a l'esquerra, molt camuflada per l'herba. Mantenint la cota, aviat arribem al grau de Vilamala (1:55h - 1.350m). El camí passa per una trinxera oberta a la roca, que gira cap a l'esquerra i dóna accés a l'altre vessant. Davallem per l'obaga tot copsant el clar contrast entre l'alzinar muntanyenc que hem vist a la cara S i la fageda de la humida cara N. Deixem enrere un trencall a l'esquerra i, tot seguit, un segon trencall a la dreta (que ens portaria fins a la font del Pujàs). Continuem avall per un corriol que ens porta fins a una clariana. 

Roser silvestre amb etèries llavors de clematis.

Tornem a entrar al bosc i el camí desemboca a una pista que, cap a la dreta, ens porta fins al mas enrunat de Casa Vilamala (2:15h - 1.071m). Seguim la pista que baixa a la dreta fins a una cruïlla de camins. Nosaltres agafem el de la dreta, cap al fons de la vall. Entrem i sortim del llit del riu diverses vegades fins que trobem un camí de ferradura que puja cap a la dreta. Després d'un tram en pujada, el camí comença a planejar i flanqueja la muntanya resseguint les successives barrancades. Arribem a una collada pedregosa que dóna accés al grau de Valielles, dit també grau de Sant Pere. Les vistes des d'aquí són colpidores: enclotat al fons ja veiem el monestir de Sant Pere de Graudescales i el curs del riu Aigua d'Ora. Al davant hi tenim l'obaga de Sant Pere i, a l'altra banda de la vall, el grau d'Escales i les imponents cingleres de Taravil. Es probable que per sobre nostre veiem volar alguns voltors traçant cercles, gralles de bec groc i vermell i, amb sort, algun falcó o una àguila daurada. Impressionen la solitud, el silenci i la bellesa que ens envolten! 

L'enclotada Valldora tot davallant cap a Sant Pere de Graudescales.

El marxívol floreix a l'hivern i és una planta tòxica, molt habitual a les obagues de l'estatge montà, com les que ens trobem en aquesta ruta.

La feréstega Baga de Sant Pere.

El camí desemboca en un altre. Anem baixant cap al fons de la vall i, en una gran clariana, ens trobem la preciosa església de Sant Pere de Graudescales (3:05h - 830m). Restaurada l'any 1958 i d'estil romànic llombard, amb una planta de creu que sembla més grega que llatina, proveïda d'un cimbori octogonal, un àbsis i dues absidioles amb arqueria cega i finestres, l'església és l'únic que queda de l'antic monestir benedictí que funcionà entre els segles XI i XIII. El conjunt ens mostra com n'eren d'aïllades les comunitats monàstiques rurals medievals. El seu emplaçament, al costat del riu i entre altes cingleres, bé mereix la visita. 

L'església de Sant Pere de Graudescales és l'únic que queda de l'antic monestir benedictí.

L'església de Sant Pere de Graudescales.

Detall de l'absis de Sant Pere de Graudescales, amb la característica arqueria cega d'estil llombard.

Descartem un camí més estret que progressa per la riba dreta del riu i nosaltres continuem per la pista. Creuem a gual el riu Aigua d'Ora i enllacem amb una pista que connecta la Vall d'Ora amb el Pont de Llinars. Seguim aquest vial cap a la dreta (S). En aquest tram coincidim amb el GR 1 o Sender Transversal, un sender de gran recorregut que comença a Sant Martí d'Empúries i travessa tot el Prepirineu català fins al Pont de Montanyana, on enllaça amb el segment aragonès. Una agradable passejada, en la que hem de vigilar amb els vehicles motoritzats, especialment a l'estiu, ens porta directament fins al monument a Guifré el Pilós (3:45h - 745m), punt i final d'aquesta ruta meravellosa. 

El bonic riu Aigua d'Ora discorre pel fons de la vall.

La solitària Valldora vista des del mirador dels Presidents (fora de ruta), amb Sant Pere de Graudescales enclotat al fons.

Vistes al cingle de les Estaques des del mirador dels Presidents (fora de ruta).

Sant Pere de Graudescales vist des del mirador dels Presidents (fora de ruta).

Les masies de Cal Guirre, Cal Teixidor i el Solà, amb les cingleres de Busa al fons.

Arribant a Sant Lleïr veiem l'explotació forestal de la Valldora.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.