itinerari circular al voltant de la parròquia de Canillo

Ruta circular, de quasi 30 km de longitud, que rodeja la parròquia de Canillo. Des de Canillo anem fins al santuari de Meritxell passant per Sant Miquel de Prats. Creuem el riu Valira d'Orient i pugem cap a les bordes de Mereig. Pel seu vessant solà recorrem la vall de Montaup, la vall de Riu, la vall de Ransol i la vall d'Incles fins que arribem a Soldeu. Creuem de nou el riu Valira d'Orient i emprenem la tornada a Canillo pel vessant obac, per un camí sense gaire desnivell, enmig de boscos de coníferes i bedollars. L'itinerari està senyalitzat com el Camí Circular de Canillo amb les icones d'una flor de colors. Segueix diferents tipus de via i supera un desnivell i una distància considerables, tot i que no té cap dificultat tècnica. És un itinerari adequat per a persones entrenades i habituades a recórrer llargues distàncies amb desnivells importants per terrenys de mitja muntanya.

Aquesta ruta ens permet descobrir els pobles i petits nuclis habitats de la parròquia de Canillo, tot resseguint l'itinerari marcat del Camí Circular de Canillo. Aquesta parròquia està situada a l'extrem nord-oriental del Principat i està vertebrada -d'E a O- pel riu Valira d'Orient, que recull les aigües de nombrosos afluents i acaba desembocant al riu Valira, ja fora del terme. Canillo limita al N amb França, amb el departament de l'Arièja. Destaquen, per la bellesa dels seus paisatges d'alta muntanya, les valls d'Incles i de Riu, entre d'altres.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

La ruta comença a l'església de la Creu del poble Canillo. Per arribar-hi, si venim des d'Andorra de la Vella, un cop arribem a Canillo agafem el carrer Prat del Riu, i girem a la dreta per la carretera CS-250 en direcció a Prats. Just després de travessar el pont sobre el riu Valira, trobem l'església de la Creu a mà dreta (encara dins de Canillo). Si venim des del Pas de la Casa, just a l'entrada de Canillo trobem una rotonda on agafem la segona sortida pel carrer Peu del Carrer. Travessem el pont sobre el riu Valira i just a mà dreta trobem l'església de la Creu.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• Esquí de muntanya a Andorra: dues ascensions

  Esquí de muntanya

  Informació
  
• Estanys i circ de Pessons

  Raquetes de neu

  Informació
  
• Coronallacs: la volta a Andorra (5 dies)

  Travesses de diversos dies

  Informació
  

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Xalet LES AVELLANES

  Carrer del Casal, 3, AD400 Arinsal

  Les Avellanes és un bonic xalet de muntanya que combina amb molt d'encert el respecte per la natura i les comoditats actuals. Està ubicat al bell poblet d’alta muntanya d’Arinsal, un indret ideal per gaudir de rutes de senderisme de totes les característiques i per a conèixer el Principat d’Andorra.

Què més podem visitar?

• 
  El Palau de Gel de Canillo

  Al Palau de Gel hi podem trobar una piscina climatitzada, una pista de gel i diverses activitats per fer amb la família que combinen el lleure, l'esport i la gastronomia. Disposa d'una pista de gel olímpica on es pot practicar patinatge sobre gel, jugar un partit de hoquei, practicar kàrting sobre gel o jugar al curling. El Palau de Gel està situat al centre de Canillo.

  Coordenades GPS: 42.566469º 1.597963º

• 
  Museu de la moto de Canillo

  El Museu de la Moto de Canillo és el primer museu d'aquestes característiques a Andorra i es va construir per retre homenatge a aquest vehicle. Al museu podrem repassar la història d'aquest vehicle de dues rodes i veure'n els exemplars més mítics i singulars de tots els temps. El Museu de la Moto està situat a 1 km de Canillo en direcció a França, just abans de l'església de Sant Joan de Caselles.

  Coordenades GPS: 42.570853º 1.606914º

• 
  Església de Sant Joan de Caselles

  Església romànica que data del segle XI-XII. És un dels edificis romànics més coneguts d'Andorra. Aquesta església destaca per ser l'única església romànica on s'ha trobat un Crist crucificat fet amb estuc. A part de les notables obres i pintures que allotja, en destaca el campanar d'estil llombard, separat del temple principal i unit a ell per un petit passadís. L'església de Sant Joan de Caselles està situada a 1 km de Canillo en direcció a França.

  Coordenades GPS: 42.570847º 1.607790º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem el recorregut a l'ermita de Santa Creu (0:00h - 1.525m), situada al marge esquerre del riu Valira d'Orient. Aquí hi trobem un plafó informatiu del recorregut que realitzarem. 

Ermita de Santa Creu.

Ens encaminem en direcció O i seguim per un carrer que, més endavant, es converteix en camí i que passa per uns prats de dall on a la primavera hi creixen les grandalles. 

Grandalles o satalies, la flor nacional del Principat.

Pugem amunt fins que trobem la carretera del Forn, que seguim. Passem per sota de la Creu dels 7 braços i arribem a un revolt. 

Camí de Prats.

Prenem ara la carretera de la dreta, que ens porta fins a Prats i l'església de Sant Miquel de Prats (0:10h - 1.547m). 

Església de Sant Miquel de Prats.

L'església de Sant Miquel de Prats és un clar exemple del romànic rural del Principat d'Andorra, d'aspecte humil i rudimentari. És una petita església d'amples murs de llicorella, amb campanar d'espadanya doble i un portal amb arc de punta fet de pedra tosca. L'absis està orientat a llevant (E), com en la majoria d'esglésies romàniques. Continuem per la carretera fins a una bifurcació on prenem el camí de la dreta, senyalitzat amb la insígnia del camí de la Parròquia de Canillo, la grandalla amb pètals de diversos colors. 

Símbol del camí circular a la parròquia de Canillo.

Seguim aquest camí, que primer planeja i després davalla passant pel costat d'una zona de pícnic amb taules i diversos oratoris. Aviat arribem al Santuari de Meritxell - camí de Mereig (0:30h - 1.469m). 

Santuari de Meritxell i camí de Mereig.

A l'entrada del santuari prenem el camí de Mereig, senyalitzat amb marques de pintura groga, que baixa en direcció N fins a la carretera asfaltada de la depuradora. Just en aquest punt agafem un camí a la dreta que puja seguint un torrent, voreja la depuradora i ens condueix fins a un pont que travessa el riu Valira d'Orient. 

Riu Valira d'Orient.

Travessem el riu i seguim el camí que passa per sota la carretera CG2 i ens porta fins a un zona amb taules. Pugem per una pista de terra en direcció O i al cap de ben poc prenem un sender senyalitzat a mà dreta que travessa el riu d'Urina i s'enfila vessant amunt. 

Panoràmica cap a migjorn (S) pujant pel solà de Mereig.

Guanyem altura pel vessant solà de la vall. Fent ziga-zagues i seguint les marques de pintura groga que ens condueixen finalment fins a les bordes de Mereig (1:30h - 1.849m). 

Arribant a les bordes de Mereig amb el pic de Casamanya al fons.

Davant nostre s'enlaira el pic de Casamanya i, al darrera (S), gaudim d'unes vistes molt boniques de l'obac d'Encamp, juntament amb les capçaleres de les valls de la Coma dels Llops i dels Agols i la Tossa del Braibal. 

Bordes de Mereig.

A les bordes de Mereig deixem enrere les marques de pintura groga, que continuen per una pista asfaltada, i prenem el sender que surt cap a la dreta en direcció E. Gaudim d'unes bones vistes del Cap del Quer i dels cims nord-orientals del Principat, com el pic d'Escobes. 

Vistes cap al vessant de Prats des de les bordes de Mereig.

Aquest tram pot resultar una mica perdedor, hem d'anar en direcció E i en lleugera baixada fins arribar a una borda en runes. 

Camí a la borda en runes.

Deixem enrere a mà dreta aquesta borda i continuem per rastres de sender, tot resseguint feixes abandonades. Descendim lleugerament i aviat trobem novament marques de pintura groga i la flor de turisme de Canillo. Pugem ara en direcció NO, tot fent ziga-zagues, per l'interior d'un bosc de pi roig. Arribem a la carretera de Montaup i al collet de Montaup (1:55h - 1.949m). Des d'aquí les vistes cap al sud són esplèndides. Veiem la carretera que uneix Canillo amb Encamp i el bosc de Cap de Rep, que sobresurt en primer pla. Darrera queda tota la carena de l'Alt del Griu, les crestes del Gargantillar i la Tossa del Braibal, cims que superen àmpliament els 2.500m d'altitud i que es troben dins de la parròquia veïna d'Encamp. 

Vistes cap al S des del collet de Montaup.

Vistes a la vall de Montaup des del collet homònim.

Fem un tram per la carretera en direcció N. Just després d'un revolt agafem una pista de terra que continua en direcció N i, tot deixant a mà dreta diverses bordes, ens porta fins a un pont que ens permet creuar el riu de Montaup. 

Pastures a la vall de Montaup.

Continuem per la pista planera tot passant pel davant de la borda de Roig i la de Janramon. Tot seguit baixem per un camí, marcat de color groc, que ens condueix fins a la carretera CS240, la carretera de Montaup. 

Vistes sobre Canillo mirant al S.

Seguim la carretera en direcció E, passant per sota d'uns talussos i barreres de protecció i, poc després de passar el punt km 4, agafem un camí de terra que surt a l'esquerra (senyalitzat: "Pic de l'Estanyó - Vall del Riu"). Seguim per aquesta pista fins a les bordes de l'Armiana (2:45h - 1.840m), que es troben en ruïnes. 

Bordes de l'Armiana.

Continuem per la mateixa pista, que ara s'orienta cap al N, fins que arribem a la font de l'Escola. A partir d'aquest punt seguim un camí, a trams empedrat, que voreja en lleugera pujada un contrafort i des d'on gaudim de magnífiques vistes de la vall del Riu. 

Panoràmica dels cims de la vall del Riu.

El camí descendeix suaument, passant per un tram escarpat que està protegit amb una barana, fins que arriba a una cruïlla i a un pont que ens permet travessar el riu de la vall de Riu. 

Camí de la vall del Riu.

Riu de la vall del Riu.

Després de travessar el riu, pugem en direcció E fins a unes bordes abandonades i una altra cruïlla. Seguim en direcció S, tot resseguint la falda de la muntanya enmig d'un bosc de pi negre. Finalment arribem al coll de la Cauba (3:25h - 1.900m). Des d'aquí les vistes són majestuoses: la vall del riu Valira d'Orient, amb el poble de Soldeu al fons, el pic de la Cabaneta, la carena fronterera que limita amb França,... 

Vistes cap a llevant (E) des del coll de la Cauba.

Continuem la nostra excursió davallant per terreny obert i cobert per herbassars i tarteres, amb la presència d'algun arbust i algun pi, fins al nucli dels Plans. Just en aquest punt trobem una font on podem abastir-nos d'aigua. 

Els Plans.

Caminem uns metres per la carretera asfaltada fins a una cruïlla. Aquí prenem el carrer de l'esquerra, entremig d'unes cases i un corral, i seguim uns metres en direcció E fins a un pal indicador del Camí Circular de la Parròquia de Canillo. Descendim per aquest camí i entrem a la vall de Ransol, gaudint de boniques vistes sobre la coma de Ransol. Arribem a la carretera i la seguim cap a l'esquerra. Travessem el riu de Ransol i arribem al nucli de Ransol (4:15h - 1.702m). 

Riu de Ransol.

Prenem la carretera de la Coma de Ransol i pugem fins a un restaurant, on trobem un cartell de fusta que ens indica el camí al Cap d'Entor i a la vall d'Incles. 

Camí a la vall d'Incles.

Travessem un tancat elèctric per a les vaques i pugem per un llom fins a una pista asfaltada que condueix a una borda. Creuem la pista i continuem per un bosquet de bedolls, seguint el corriol que, entre feixes i prats de pastura, ressegueix el traçat de la carretera. 

Ramats de vaques pasturant.

Just abans d'arribar a una borda, el camí ens condueix a la carretera, que seguim a mà dreta fins al final, on trobem el camí de la vall d'Incles (4:55h - 1.944m). 

Camí de la vall d'Incles.

El camí puja per l'interior d'un bosc de pi negre, deixant de banda el camí dels planells d'Entor. Seguim les marques de pintura groga, guanyant altura progressivament i girant cap al N. Passem pel solà de Sant Miquel i ascendim fins al punt més alt de tot el recorregut, a 2.040ms d'altitud. 

Vall d'Incles i Alt de Juclar.

Després d'un llarg flanqueig per aquest vessant boscós i força inclinat, arribem a la Roca de l'Home Mort (5:25h - 2.003m). 

Roca de l'Home Mort.

Des d'aquesta estranya formació rocosa gaudim de magnífiques vistes cap al S, de les pistes d'esquí de Gran Valira i de la zona de Grau Roig. 

Soldeu i les pistes d'esquí de Gran Valira.

Continuem un tram més en direcció N fins que arribem a una clariana del bosc, on trobem una altra cruïlla i un cartell. A partir d'aquí perdem altura ràpidament. El camí gira cap al S i arribem a les primeres cases i al fons de la vall d'Incles. 

Narcisos a la vall d'Incles.

Sortim a la carretera asfaltada, que seguim cap a l'esquerra en direcció N, amb boniques vistes de la vall i dels pics d'Enrodat i Alt de Juclar. La seguim uns 100m i girem a la dreta per anar a buscar un pont que ens permet creuar el riu d'Incles (5:50h - 1.770m). 

Riu d'Incles.

Continuem ara paral·lels al curs del riu (N) pel camí de l'Obac d'Incles durant aproximadament 1 km. Just després d'una casa de nova construcció trobem una cruïlla. 

Camí de l'Obac d'Incles.

Deixem el camí de l'Obac d'Incles i agafem el camí de la dreta en direcció S. Travessem un parell de torrenteres i seguim per una pista forestal que s'enfila pel bosc de l'obaga. 

Vistes de la vall d'Incles.

Superats uns 100m de desnivell positiu trobem una cruïlla i el camí que porta al refugi de Siscaró, que deixem enrere a mà dreta, i continuem per la pista tot seguint ara les marques del GR. Al planell Gran, una clariana dins del bosc, la pista es transforma en camí i comencem a baixar ràpidament fins a la part alta del poble de Soldeu. 

Davallant cap a Soldeu.

Arribant a Soldeu.

Entrem al poble per un carreró que passa pel costat d'una borda on trobem el restaurant Fat Albert's - Soldeu (7:00h - 1.818m). Continuem per aquest carrer que ens condueix fins a la carretera general passant per darrera l'església de Soldeu. Travessem la carretera i seguim davallant per un carreró, passem pel costat d'un petit cementiri i arribem a un pont molt ample que condueix a l'altre costat del riu i a les pistes d'esquí. 

Pont sobre el riu Valira d'Orient.

Travessem el riu i girem a l'esquerra, seguint una pista de terra que gira i ens porta fins a sota del pont, a tocar del riu, on trobem un cartell que ens indica el camí a seguir. 

Riu Valira d'Orient.

Seguim ara paral·lels al riu Valira d'Orient, aigües avall, en direcció O, fins al pont Collart (7:15h - 1.723m). No travessem el pont sinó que seguim per un camí senyalitzat amb un gall vermell, és el camí del Gall. 

Camí del Gall al pont de Collart.

Entrem a l'obaga de Soldeu i continuem cap a l'obac del Tarter, enmig d'un ombrívol bosc de pi negre i buixol. Passem pel bosc dels Beços, que és com s'anomena en aquesta zona als bedolls, i continuem més o menys en paral·lel al traçat del riu, però allunyats d'ell, travessant les nombroses pistes d'esquí de Soldeu - El Tarter. A l'altura del Tarter, just després de passar per sota d'un telecadira, trobem un cartell que ens indica el Camí de l'Obac. És el que nosaltres hem de seguir ara. Com el seu nom indica, el camí transcorre pel vessant obac de la vall, enmig de boscos de pi negre. Al cap d'una estona passem per davant del poble de Ransol, que queda a l'altre costat del riu. 

Camí de l'Obac.

Bosquets de bedolls o beços.

El camí segueix força planer fins que trobem el riu de la Bor, que travessem per un espectacular pont penjant (7:55h - 1.644m). 

Pont penjant.

Continuem ara per un bonic bosc de bedolls i ens endinsem en un vessant força inclinat, enmig d'un bosc de pi negre, a l'obac de Canillo. 

Bosc de pi negre i neret al camí de l'Obac.

Trobem diverses cruïlles, que deixem enrere, i seguim sempre bastant planers i en direcció O. Travessem el riu de Seig i pugem per un vessant força inclinat, equipat amb alguns passamans amb cadenes. No tenen cap dificultat, només cal anar en compte i parar atenció. 

Riu de Seig.

Tram equipat amb passamà.

Ja arribant a Canillo, deixem de banda un trencall a l'esquerra i continuem planers, seguint el traçat del canal de Ransol, fins a un túnel (8:45h - 1.633m). 

Túnel arribant a Canillo.

Agafem el següent trencall a la dreta, que ens condueix a Canillo i al punt d'inici del recorregut, a l'ermita de Santa Creu (9:00h - 1-525m). 

La saxífraga mitjana, típica de les roques calcàries del Pirineu.

LA LLEGENDA DE LA CREU DELS 7 BRAÇOS

Diu la llegenda que, a la vila de Prats, hi havia un noi una mica poruc a qui els seus amics li van voler fer una broma. Un dia el van enviar a buscar vi a Canillo i li van donar una escopeta perquè no tingués por. Quan el noi va arribar a Canillo ja es feia fosc i com que hi havia molta gent fent cua a ca l'hostaler, va deixar la bóta i l'escopeta a l'establiment i va anar a fer un tomb. L'hostaler es va adonar que l'escopeta estava descarregada i, pensant que havia estat per descuit, li va carregar perquè el noi pogués defensar-se en cas de trobar-se algun animal perillós. Quan el noi va tornar, va recollir la bóta i l'escopeta i se'n tornà cap a Prats. Mentrestant, els seus amics li havien preparat una sorpresa per espantar-lo i burlar-se d'ell. De sobte, a mig camí de tornada, al noi se li va aparèixer una forma blanca que movia els braços. Espantat, el noi va agafar l'escopeta i va disparar, i va marxar corrent cap al poble cridant que havia mort el diable. En arribar a Prats, el grup d'amics es burlaven del noi i de la seva història, per això van anar plegats al lloc dels fets a veure el diable mort. Quan van ser allà no van trobar el seu amic enlloc, el diable se l'havia endut. En el lloc dels fets els veïns del poble hi van aixecar una creu de pedra de set braços per tal que ningú no oblidés el que allà havia passat. Set braços pels set amics que eren, però estranyament un dels braços va desaparèixer, com va desaparèixer l'amic. La Creu dels 7 Braços és d'estil gòtic i es troba al camí vell de Canillo al santuari de Meritxell (al costat esquerre de la carretera i enfilada en un marge).

 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.