Itinerari que ens duu fins a l´estany d´Engolasters i el camí de les Pardines

Excursió lineal de quasi 14 km de longitud (anada i tornada) amb inici a l'església de Sant Martí d'Engolasters. Visitem el llac d'Engolasters i recorrem el camí de les Pardines. L'itinerari està senyalitzat com el Camí Interparroquial que va de Sant Martí d'Engolasters fins a Prats. El camí és força planer i no té cap dificultat, a excepció del desnivell i la distància que cal superar. És ideal per fer en família.

Aquest itinerari ens permet conèixer l'entorn de l'estany d'Engolasters, a la parròquia d'Escaldes-Engordany, tot seguint un tram del camí que uneix Sant Miquel d'Engolasters amb Sant Miquel de Prats, ja a la parròquia de Canillo. La ruta recorre el Camí Hidroelèctric d'Engolasters, el camí del Canal i el circuit de les Fonts fins al llac d'Engolasters i continua pel sender botànic de les Pardines. L'estany d'Engolasters està situat a 1.622m d'altitud al vessant NO de la Tossa de Braibal, força per sobre del riu Valira d'Orient, entre les parròquies d'Escaldes-Engordany i Encamp, al centre del Principat d'Andorra. Aquesta zona va ser clau pel desenvolupament de l'economia andorrana durant el segle XX, ja que aquí s'hi va construir una gran xarxa de canals per tal d'aprofitar l'aigua del riu Madriu i produir energia hidroelèctrica. L'indret està envoltat de boscos de pi roig i negre, i gaudeix d'àmplies panoràmiques sobre el fons de vall i les seves principals poblacions, com ara Andorra la Vella i Encamp, i dels cims emblemàtics que les envolten.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Arribem a la rotonda de la carretera d'Engolasters per la carretera CG-2 des d'Andorra la Vella (S) o des d'Encamp (N). En aquesta rotonda agafem la carretera CS-200 i la seguim amunt, passant per diverses urbanitzacions, fins que trobem l'església de Sant Miquel d'Engolasters, situada just al costat dret de la carretera. Aproximadament 0,5 km més amunt de l'església trobem l'aparcament de la zona de pícnic de la Font de la Closa, on podem estacionar els vehicles.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport d'Andorra Turisme

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

• GRP d´Andorra: la ruta dels llacs (5 dies)

  Travesses de diversos dies

  • 18-22/08

  Més info / Reserves
  
• Cinc rutes al cor de Chamonix - Montblanc

  Allotjament i Rutes

  • 04-09/08

  Més info / Reserves
  
• Esquí de muntanya a Andorra: dues ascensions

  Esquí de muntanya

  Informació
  
• Estanys i circ de Pessons

  Raquetes de neu

  Informació
  

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Xalet LES AVELLANES

  Carrer del Casal, 3, AD400 Arinsal

  Les Avellanes és un bonic xalet de muntanya que combina amb molt d'encert el respecte per la natura i les comoditats actuals. Està ubicat al bell poblet d’alta muntanya d’Arinsal, un indret ideal per gaudir de rutes de senderisme de totes les característiques i per a conèixer el Principat d’Andorra.

Què més podem visitar?

• 
  Centre d'Interpretació de l'Aigua i del Madriu (CIAM)

  El Museu de l'Aigua és un exemple capdavanter en museografia on s'utilitzen recursos sensitius i experimentals per aprendre de forma lúdica. A més de conèixer l'ús que ha fet l'home d'aquest recurs natural tan important com és l'aigua, també es pot veure una maqueta en relleu de la vall del Madriu i una recreació de l'aigua a través de sons i efectes lluminosos. Però el que més sorprèn del museu, és que podrem caminar sobre l'aigua del riu Valira d'Orient, banyar-nos sota una cascada sense mullar-nos i jugar en una plaça de vapor d'aigua.

  Coordenades GPS: 42.509130º 1.543802º

• 
  Via Ferrada Bony d'Esquers

  Aquesta via ferrada té una longitud de 350m i 250m de desnivell. La seva dificultat és mitjana. La via ferrada del Roc d'Esquers és molt popular i destaca per la seva longitud i la gran qualitat dels seus passos verticals. La via també disposa d'un petit pont tibetà al final del recorregut. S'accedeix a la via des de la carretera d'Engolasters, a la cruïlla de l'entrada a la Vall del Madriu. Aproximació: 0:05h. Via: 3:50h. Tornada: 1:40h.

  Coordenades GPS: 42.502978º 1.554088º

• 
  Centre termal i lúdic Caldea

  Caldea és el centre termal i lúdic per excel·lència d'Andorra. Aquest centre, inaugurat l'any 1994, ens permet descobrir i gaudir dels beneficis de les aigües termals. Ofereix hidromassatges, banys, piscines, corrents, cascades,... i tot el que et pugueu imaginar per tal de gaudir de l'aigua i relaxar-nos. Es troba situat al bell mig del Principat, a Escaldes Engordany.

  Coordenades GPS: 42.511611º 1.537232º

• 
  Museu del Perfum

  El museu del Perfum et permet fer un recorregut pel món del perfum i el contacte directe amb les essències i els aromes. També ofereix un recorregut per conèixer la història del perfum i una exposició de flascons i objectes relacionats amb la perfumeria. Aquí descobrireu el poder d'evocació de sensacions dels perfums i podreu submergir-vos en el fascinant univers d'aquest producte. Aquest espai es troba situat al centre d'Andorra, a l'avinguda Carlemany d'Escaldes Engordany.

  Coordenades GPS: 42.508399º 1.534706º

Recorregut

Amagar fotos

Comencem l'itinerari a l'església de Sant Miquel d'Engolasters (0:00h - 1.502m). Aquesta església romànica, que data d'abans del segle XII, és de planta rectangular i té una sola nau, un absis semicircular orientat a l'E i un porxo que s'hi va afegir posteriorment. Però l'element més destacable d'aquesta església és el seu enorme campanar, desproporcionadament gran en comparació amb la nau. 

Església de Sant Miquel d'Engolasters.

Pugem seguint la carretera asfaltada uns 500m fins que arribem al desviament de la font de la Closa, on trobem una enorme escultura de metall. 

Gran escultura a l'entrada de la zona de pícnic de la Font de la Closa.

Girem a la dreta i seguim una pista de terra que ens porta fins a la zona de pícnic de la Font de la Closa (0:10h - 1.520m). 

Zona de pícnic de la Font de la Closa.

Deixem la pista i travessem la zona de pícnic per l'esquerra. Trobem un cartell del Camí Interparroquial que ens indica el camí de la Canal de la Tossa. 

Camí de la Canal de la Tossa.

Prenem aquest camí en direcció a coll Jovell i l'estany d'Engolasters. Enfilem el camí ample i empedrat, senyalitzat amb marques de pintura grogues i verdes amb les inicials C.I. del "Camí Interparroquial". Seguim amunt per un bosc de pi roig i boix fins que trobem l'enllaç amb el GR 11 i el circuit de les Fonts (0:25h - 1.640m). 

Enllaç amb el GR 11 i circuit de les Fonts.

En aquest punt agafem el camí dels Matxos, cap a l'esquerra, en direcció a l'estany d'Engolasters i Encamp. El camí està senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut GR 11. Passem per sota d'unes parets de granit equipades amb ancoratges on es practica l'escalada esportiva i arribem a la zona de berenada de la Font dels Corralets. Aquí trobem unes taules, una font i un cobert on aixoplugar-se en cas de pluja. 

Zona de berenada de la Font dels Corralets.

Circuit de les Fonts.

Continuem ara per un camí ample i amb baranes, adaptat per a persones amb deficiència visual. El camí continua planejant, per l'interior d'un bosc de pi roig i boix, tot passant per sota d'alguns ressalts granítics. 

Circuit de les Fonts.

Deixem de banda el circuit esportiu que baixa cap a l'esquerra i seguim planejant fins a la font de les Molleres. 

Panoràmica cap a Andorra la Vella i el Solà d'Andorra.

Durant aquest tram gaudim d'una bona panoràmica d'Andorra la Vella amb el Solà d'Andorra i el Solà d'Enclar. 

Font de les Molleres.

Passem per la font de les Molleres i continuem fins a una bifurcació. Els dos camins, que ara se separan, s'ajuntaran més endavant. Nosaltres agafem el de l'esquerra, seguint les marques blanques i vermelles del GR 11. 

Bifurcació del camí.

Arribem a un túnel. Just a mà esquerra hi veiem un bon mirador, podem accedir-hi per unes escales. 

Túnel del Circuit de les Fonts.

Des del mirador del túnel (0:45h - 1.640m) gaudim d'una àmplia panoràmica. El coll Jovell a l'esquerra, amb el Camp de Claror al seu darrera, la vall d'Andorra amb la capital del Principat en primer pla, el Solà d'Enclar i el pic de Carroi. I cap a la dreta, el pic de Padern. 

Mirador del Circuit de les Fonts.

Coll Jovell i Camp de Claror.

Solà d'Enclar i pic de Carroi, sobre Andorra la Vella.

Deixem el mirador i travessem el túnel. 

Túnel del Circuit de les Fonts.

Aquest camí ressegueix gran part del canal de Ràmio, que recull les aigües de la vall de Madriu i les condueix cap a Engolasters per a la producció d'energia elèctrica. Aquesta gran infraestructura hidroelèctrica es va construir durant els anys 30 i 40 del segle XX, i va representar un gran avenç pel Principat. Després del túnel tornem a enllaçar amb l'altre camí i continuem pel sender adaptat fins a la font de les Ordigues. 

Font de les Ordigues.

Deixem un altre trencall enrere a l'esquerra i finalment arribem a la cruïlla amb la carretera asfaltada (1:00h - 1.638m). Aquí trobem una caseta de fusta habilitada com a punt d'informació i uns quants plafons informatius. 

Cruïlla amb la carretera d'Engolasters.

Travessem la carretera cap a l'aparcament i retornem a l'asfalt evitant la corba. Seguim uns metres cap amunt per la carretera principal fins que agafem una carretera secundària a l'esquerra, senyalitzada amb el plafó del Camí Hidroelèctric d'Engolasters, el cartell del Camí Interparroquial i les marques de pintura del GR 11. 

Carretera secundària - GR 11.

Seguim aquesta pista, que primer baixa suaument i després torna a pujar. Passem pel costat d'un cobert i d'un petit edifici que és un polvorí, lloc on es guardava el material explosiu utilitzat per perforar la roca durant la construcció dels canals que alimentaven el llac d'Engolasters. Al capdamunt de la pujada trobem la casa dels guardes, l'edifici on s'allotjaven els guardes que vetllaven nit i dia pel bon funcionament de les instal·lacions hidroelèctriques. 

Casa dels guardes.

Seguim per la carretera que ens condueix en suau baixada fins al llac o estany d'Engolasters (1:10h - 1.628m). A partir d'aquí la carretera es converteix en una ampla pista de terra que ressegueix tot el llac fins arribar a uns restaurants. 

Llac d'Engolasters.

Zona de berenada a l'estany d'Engolasters.

Després dels restaurants trobem una cruïlla. Aquí deixem el GR 11, que davalla cap a Encamp, i nosaltres continuem a la dreta, cap al camí de les Pardines (1:20h - 1.626m). 

Punt d'inici del camí de les Pardines.

Al començament del camí trobem un gran plafó amb un mapa i informació sobre aquest sender botànic. Passem una barrera que barra el pas als vehicles motoritzats i continuem per aquest viarany que ressegueix el traçat del canal de Valira, procedent de Ransol i que recull les aigües que baixen de les diverses valls secundàries que hi ha a la zona. 

Camí de les Pardines.

Durant el camí trobem diferents panells interpretatius que ens expliquen els diferents ambients que ens podem trobar a les muntanyes andorranes i les seves plantes més característiques. 

Cirerer florit al camí de les Pardines.

El camí és ample i totalment pla. Segurament hi trobarem d'altres senderistes i possiblement alguns ciclistes, donat que és ideal per passejar-hi i és fàcil accedir-hi tant des d'Encamp com des d'Escaldes-Engordany. 

El camí de les Pardines.

Durant el recorregut pel camí de les Pardines passem majoritàriament per un bosc de pi roig, però a banda i banda del camí també hi trobem altres tipus d'arbres caducifolis, com bedolls o gatsaules. Cap al final del recorregut, en el vessant més obac, apareix un bosquet de pi negre amb neret, típic dels indrets amb forta innivació. Durant el recorregut veiem, al vessant d'enfront, una enorme cicatriu a la muntanya. Es tracta d'una zona sense arbres a causa d'un incendi que va afectar el bosc del Tosquer i la pala de Rep l'any 2001. 

Cicatriu de la pala de Rep, a Encamp.

Passem el trencall del camí del Confós, que puja cap a la dreta. Més endavant deixem enrere el camí del refugi de les Agols i arribem al petit oratori de la Mare de Déu de l'Ecologia (1:50h - 1.620m). 

Oratori de la Mare de Déu de l'Ecologia.

Seguim avançant i gaudim d'àmplies vistes sobre Encamp i les muntanyes de la capçalera de la vall, amb els pics de Casamanya, la serra de l'Estanyó, amb la vall de Montaup que davalla cap a Canillo, el pic de la Cabaneta i la vall de Riu. 

Vistes cap al N amb els pics de Casamanya i de l'Estanyó.

Pics de Casamanya.

El camí va girant cap a l'E i voreja una petita vall per on baixen les aigües procedents de la conca dels Agols. A l'altre costat observem un vessant molt inclinat i un esperó rocós, per on passarem més endavant. 

Esperó rocós per on passa el camí.

Travessem el riu dels Agols per un pont de fusta. Just després trobem el camí de les Bordes de la Molina que marxa a la dreta i, una mica més endavant, a l'esquerra, el camí del Grau de la Molina, que baixa cap a les Bordes de La Plana. 

Riu dels Agols.

Seguim vorejant la vall fins que trobem un altre pont que ens permet creuar el riu de Montuell, on trobem una zona amb taules i una font. 

Riu de Montuell.

Seguim girant, ara orientant-nos cap al N, i arribem al túnel de les Pardines, que ens permet creuar l'esperó rocós d'aquest tram del recorregut. 

Ciclistes al camí de les Pardines.

Dins del túnel trobem diversos plafons interpretatius de la flora del camí de les Pardines. 

Túnel de les Pardines.

Bosc de pi negre i neret.

Continuem avançant pel vessant obac. Deixem a mà dreta un altre camí que puja cap al refugi d'Agols i, tot seguit, arribem al punt final del camí de les Pardines (2:10h - 1.602m), on trobem una barrera que impedeix el pas als vehicles i un aparcament. 

Fi del camí de les Pardines.

Aquest aparcament també és accessible des d'Encamp, seguint la carretera dels Cortals d'Encamp (CS-220) fins una mica abans del punt km 3, on trobem la cruïlla de la carretera amb la borda de les Pardines i l'aparcament. 

Vistes cap al N des del camí de les Pardines.

En aquest punt nosaltres fem mitja volta. Si continuéssim la ruta pel Camí Interparroquial que uneix la parròquia d'Escaldes-Engordany amb la de Canillo arribaríem a Sant Miquel de Prats. 

Retornant cap a Engolasters.

Desfem el camí de les Pardines fins a la zona de pícnic del llac d'Engolasters on enllacem amb el GR 11, que ens condueix pel camí de les Fonts fins a la cruïlla amb el camí de la Canal de la Tossa. Deixem el GR 11 i davallem cap a l'àrea de picnic de la Font de la Closa i l'església de Sant Miquel d'Engolasters (3:40h - 1.502m), punt final del recorregut. 

Papallona al camí de les Pardines.

LA LLEGENDA DEL LLAC D'ENGOLASTERS

Tots els estanys que hi ha a Andorra són d'origen glacial excepte el d'Engolasters. Diu la llegenda que on ara hi ha el llac d'Engolasters fa molts i molts anys hi havia una vall planera i fèrtil i una vila molt pròspera. Un dia fred d'hivern, que feia molt mal temps, va arribar al poble un captaire demanant aixopluc i quelcom per menjar. L'home va anar al forn a demanar un tros de pa però la fornera no li va voler donar. El pobre home es va posar a plorar al veure's desemparat. Només la minyona de l'hostal, al veure'l, va compadir-se d'ell i li va donar menjar. El captaire li va donar les gràcies pel seu gest, però li va dir que fugís de pressa del poble, que encara hi era a temps. El captaire va desaparèixer i quan la minyona encara no havia fet ni cent passes, va començar a ploure a bots i barrals. Va caure tanta aigua que el poble va desaparèixer sota l'aigua, juntament amb tots els seus habitants. Aquest va ser el càstig per l'avarícia d'aquella gent. Diuen que, en dies de temporal, se sent una veu que surt des del fons del llac que diu: "Feu caritat als pobres!".