El Montcau des del Marquet de les Roques a la Vall d’Horta

Ruta circular de 8,4 km de longitud i 645 m de desnivell positiu acumulat que comença a l’aparcament situat davant de la peculiar construcció del Marquet de les Roques. La pujada segueix les marques del sender de llarg recorregut GR 5 que ens porta cap a la font del Llor, el collet homònim i el coll d’Eres. Des d’aquest punt, ascendim (anada i tornada) el bonic i panoràmic cim del Montcau, de 1.056 m d’altitud. Altre cop al coll d’Eres, continuem per una pista en direcció S fins que ens desviem per un corriol que baixa en direcció E i se situa sobre la cinglera de la canal de Tanca que resseguim cap al S. Finalment anem a buscar la canal de la Revella i baixem per aquest barranc fins al coll Gavatx, des d’on tornem al Marquet de les Roques.

Pujar al cim del Montcau té la seva recompensa en forma de grandíssimes vistes. I és que, tot i la seva modesta altitud de 1.056 m, la seva privilegiada situació, just al límit comarcal entre el Bages i el Vallès Occidental, fan que sigui un dels grans miradors de Catalunya, juntament amb el seu veí, el cim de la Mola. Més enllà de l’atractiu d’ascendir un cim molt assequible, la ruta que us proposem ens descobreix la poc coneguda vall d’Horta, situada al vessant nord-oriental del massís de Sant Llorenç del Munt dins del municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental. L’itinerari -que transcorre íntegrament dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac- ens permet descobrir també, just al seu punt d’inici, el singular Marquet de les Roques, un casal d'estil historicista neoromànic envoltat de muntanyes com el propi Montcau, el cim de Rocamur, els Emprius i les Fogueroses. Aquest itinerari pel sector oriental del massís de Sant Llorenç del Munt ens porta a descobrir les capritxoses i curioses formes que les roques de conglomerat han conformat al llarg del temps: coves, canals, cingles, torrents profunds, agulles... I també observem com l’home s’hi ha adaptat i conviscut des de fa milers d’anys: des del jaciment prehistòric trobat a la cova Simanya fins a diverses construccions ben conservades com una font o un forn de pega.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Podem arribar a la vall d’Horta des de Sant Llorenç Savall (nord) o des de Castellar del Vallès (sud). En qualsevol cas ens hem de situar a la carretera B-124/C-642 que uneix aquestes dues poblacions vallesanes. Entre els punts quilomètrics 17 i 18 d’aquesta carretera, trobem el trencall senyalitzat del Parc Natural que indica “Vall d'Horta”. Agafem l’estreta pista asfaltada de la vall d’Horta i al cap de 2,9 km arribem a l’aparcament del Marquet de les Roques, punt d’inici de la ruta.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem la ruta a (1) l’aparcament del Marquet de les Roques (0:00 h - 544 m). L’excursió ens permetrà descobrir el sector oriental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, un espai natural protegit situat a la serralada Prelitoral entre les valls dels rius Llobregat i Ripoll i que fou creat l’any 1987. L’espectacular edifici del Marquet de la Roques, que podem contemplar des del punt de sortida, és un imponent casal que va ser casa d’estiueig de la família Oliver. El poeta Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), de pseudònim Pere Quart, hi va fer llargues estades acollint trobades literàries amb figures cabdals de la cultura catalana. L’edifici està format per diferents cossos juxtaposats, de l’antic mas es conserven l’antiga masoveria, adossada a l’edifici principal, les corts i la capella. Actualment una part de l’edifici és un centre a on s’hi fan activitats lúdiques i culturals. 

El Marquet de les Roques.

Agafem la pista que surt en clara direcció O i ressegueix el torrent de la font del Llor. Aviat creuem el pont de la font del Llor i enllacem a l’esquerra (O) amb un corriol força estret que remunta la vall (deixem a la dreta la pista que puja uns metres fins a l’entrada del Marquet de les Roques). Seguim les marques del sender de llarg recorregut GR 5, anomenat Sender dels Miradors o dels Parcs Naturals, ja que travessa els espais naturals protegits del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montseny i el Montnegre-Corredor. El camí s’enfila muntanya amunt. Al cap d’una estona trobem un petit desviament a l’esquerra (senyalitzat) que ens apropa a la font del Llor, amb aigua que raja per una canaleta de roca i cau sobre una basseta. La font està acompanyada per una petita esplanada, un pedrís i unes escales que en faciliten l’accés. Curiosament no hi ha cap exemplar de llorer al voltant, arbre que hauria donat nom a l'indret. Antigament aquest indret era molt conegut i concorregut pel fet de trobar-se en el camí que va de la vall d’Horta fins a Mura passant pel coll d’Eres. A més a més, a principis del segle XX l'aigua d’aquesta font s’embotellava i es venia a diversos pobles de la zona com a "Manantial Llor, Castell Marquet". 

Font del Llor.

Retornem al corriol marcat i continuem ascendint fent ziga-zagues per l’interior d’una pineda. Finalment, assolim el (2) collet del Llor (0:40 h - 778 m), amb un paisatge ja més obert que ens ofereix una primera vista panoràmica sobre la vall i les Agulles de Finestrelles i Rocamur. Girem a l’esquerra (SO) seguint els pals indicadors i, a la següent bifurcació, quasi consecutiva, ens mantenim pel camí de l’esquerra (SO) que comença a flanquejar la falda del Montcau. Anant amb compte de no perdre el camí, avancem enclotats remuntant la vall. Ens trobem un corriol que arriba des de l’esquerra directament des de la font de Llor -ruta de la canal del Llor-, continuem endavant en direcció SO.  

Vistes al coll d’Eres.

Vistes amb boira.

Pal indicador.

Quan ens trobem cap a una cota de 880 m d’altitud, veiem un corriol que surt a la dreta i que ens permet visitar (anada i tornada pel mateix camí) la (3) cova Simanya (1:10 h - 890 m), actualment tancada degut a unes excavacions arqueològiques que s’hi estan fent. La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. 

Entrada a la cova de Simanya

Desfem el camí de la cova de Simanya i seguim amunt (SO) fins al (4) coll d’Eres (1:30 h - 942 m), situat en una gran esplanada entre alzines. Aquest coll és un dels més emblemàtics del Parc Natural ja que és la connexió natural amb el coll d’Estenalles, punt de partida de moltes rutes -entre elles la clàssica pujada al cim de la Mola o al mateix Montcau des del seu vessant occidental-. A tocar del coll d’Eres es troben les restes de la necròpolis visigòtica homònima (anomenada també necròpolis dels cingles del Marquet) -actualment en mal estat de conservació i difícil de localitzar-.  

Vistes cap al Montseny.

Des del coll d’Eres agafem el camí carener que surt a la dreta (NO) i ascendeix al cim del Montcau, punt culminant de l’excursió. En aquest tram, molt freqüentat els últims anys, s’han col·locat unes cordes per delimitar el camí i així evitar l’erosió del terreny. A mesura que guanyem altura, els arbres van desapareixent, deixant al descobert les roques de conglomerat que formen aquestes muntanyes. És possible que en algun punt ens hàgim d’ajudar amb les mans per progressar, sense cap perill si es va amb compte. Anem guanyant alçada pel llom de la muntanya, des d’on tenim àmplies vistes a banda i banda. 

Pujada final al Montcau.

Fem uns últims metres amb un pendent bastant abrupte i arribem, finalment, al cim del (5) Montcau (1:50 h - 1.056 m), segona cota més alta del massís de Sant Llorenç del Munt, únicament superada pel cim de la Mola (1.103 m). Situats al cim, trobem un vèrtex geodèsic i una taula d’orientació que ens ajuda a observar i identificar la multitud d’indrets que es poden albirar des d’aquesta talaia privilegiada: Montserrat, el Montseny, el Mediterrani, el Port del Comte, les muntanyes d’Andorra o, fins i tot, l’Aneto... 

Cim del Montcau.

Taula d’orientació del cim del Montcau.

Vistes cap a Montserrat.

Després de gaudir de les vistes, desfem el camí fins al coll d’Eres i continuem el nostre recorregut per pista en direcció a la Mola (SE, senyalitzat). Deixem enrere, doncs, el sender GR 5 que baixa cap a ponent en direcció al coll d’Estenalles. Al cap d’uns 500 m arribem a una bifurcació on deixem la pista i agafem el corriol que surt a l’esquerra (E) i s’endinsa al bosc. Descendim alternant els arbres amb alguna clariana i ens mantenim en tot moment en el corriol fressat. Diverses ziga-zagues ens ajuden a perdre altura més fàcilment. Arribem a una bifurcació -situada just per sobre del cingle de la Roca Encavalcada- on girem a la dreta (S). A partir d’aquí anem seguint el camí que va planejant en clara direcció S. Després de gaudir de bones vistes de la vall des de la zona de la Cabrafiga, el camí davalla de forma abrupta i s’orienta cap a l’E. Seguint en tot moment el corriol marcat, ens situem al capdamunt de la canal de la Revella, on girem a l’esquerra (N-NE) i comencem a descendir pel fons d’aquesta canal, a través d’un terreny força salvatge. Fins i tot passem per una zona on s’han esllavissat uns rocs i uns arbres que dificulten una mica el pas; mirant amunt des d’aquest punt, es veu perfectament la cicatriu que ha quedat a la muntanya, amb un color més clar que la resta de paret del seu voltant.  

Corriol que avança per un alzinar.

Vistes panoràmiques.

Colors de la vall.

Vistes de la costa de Barcelona.

Un cop superat aquest tram més solitari i agrest, el camí ens condueix al (6) coll Gavatx (3:35 h - 685 m), situat sota mateix del cim de Rocamur, un turó rocós amb una forma molt curiosa, que resguarda les restes del castell homònim. 

Formació de conglomerat anomenada Rocamur.

Des del coll Gavatx només ens falta l’últim tram de baixada fins al punt d’inici de la ruta. Aixecant la visita, en els trams sense bosc, divisem diverses formacions rocoses singulars, com per exemple una roca foradada. 

Tram de camí.

Formació rocosa.

Tram de camí.

Arribem a punt on el corriol es converteix en una pista senzilla i fem un darrer tram amb boniques vistes del Marquet de les Roques que, amb les seves parets rogenques, queda perfectament integrat en l’entorn. Just abans d’arribar a l’aparcament, ens trobem un forn de pega amb un panell explicatiu que ens detalla com era i com funcionava. Finalment arribem a (1) l’aparcament del Marquet de les Roques (4:10 h - 544 m), punt final d’aquesta bonica excursió. 

Cartell indicador del Marquet de les Roques.

Arribant al Marquet de les Roques.

Forn de pega.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.