Itinerari de Llafranc a Tamariu pel camí de Ronda a la Costa Brava

Ruta circular de gairebé 12 km de longitud que, des del centre de Llafranc, segueix el sender de petit recorregut PR-C 107 i s'endinsa en el paisatge agro-forestal de l'interior, on trobem l'emboscat dolmen de can Mina dels Torrents. Més endavant assolim la carena del Puig-Gruí i davallem per un dels seus contraforts boscosos cap al fons de la vall, desviant-nos per visitar la font d'en Cruanyes i seguint fins al poblet mariner de Tamariu. A continuació l'itinerari recorre un tram del camí de ronda, resseguint l'accidentat perfil de la costa, fins a la cala Pedrosa. Des d'aquí remuntem un frondós alzinar i arribem a la carena, que ja no deixem fins que arribem al mirador i al far de Sant Sebastià. Finalment, un tram de baixada molt agradable ens porta des del conjunt monumental fins a Llafranc.

Els bonics pobles de Llafranc i Tamariu es troben a l'epicentre de l'anomenat Empordanet, dibuixant els bellíssims paisatges de la Costa Brava, que ja formen part del nostre imaginari col·lectiu. Aquesta ruta no tant sols uneix aquestes dues localitats a través del sinuós recorregut pel camí de ronda -amb punt de pas obligat a la pintoresca cala Pedrosa- sinó que també ens descobreix el rerepaís, sovint ignorat però no per això menys interessant. Esdevé tota una experiència sensorial poder trescar pels agradables camins de carro que recorren el paisatge en mosaic, format per camps de conreu, pastures i bosquets d'on encara s'extreu el suro de les centenàries alzines sureres. El dolmen de can Mina dels Torrents i el poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda ens recorden que aquest amable i fèrtil territori ja estava habitat durant el Neolític i l'Edat de Bronze. Finalment, les vistes a vol d'ocell des del mirador de Sant Sebastià, amb un mar Mediterrani ben blau i infinit, acaben de pintar aquest díptic de mar i muntanya que de ben segur ens encisarà.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Des de Palafrugell agafem la carretera GIV-6546 (avinguda del Mar). Seguim les indicacions de Calella i Llafranc. A la rotonda que trobem al final de la carretera (plaça Doctor Trueta) agafem la 3a sortida (carrera Farena, senyalització de "Llafranc"). Seguim el carrer fins al centre de Llafranc.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Què més podem visitar?

• 
  Jardí Botànic de Cap Roig i Festival de Cap Roig

  El Jardí botànic de Cap Roig és un espai singular curull de vegetació procedent d'arreu del món, amb escultures diverses. Des del 1969 l'Obra Social "La Caixa" s'encarrega de la seva preservació. L'auditori a l'aire lliure acull cada any el Festival de Cap Roig, un dels esdeveniments musicals més interessants de l'estiu, que reuneix artistes d'arreu del món.

  Coordenades GPS: 41.876268º 3.175304º

• 
  Museu del Suro

  Al bell mig de Palafrugell, el Museu del Suro conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l'entorn del món del suro a Catalunya. S'ubica en una antiga fàbrica surera, la més important del sector industrial a Espanya i compta amb uns elements poc comuns en aquestes construccions que, sovint, són edificis funcionals sense concessions als elements decoratius ni a la participació d'arquitectes reconeguts. Més info a museudelsuro.cat

  Coordenades GPS: 41.918475º 3.165187º

• 
  Cantada d'havaneres de Calella de Pafrugell

  Des del 1966 la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell ha marcat l'inici de l'estiu de la Costa Brava. Any rere any, cada primer dissabte del mes de juliol ha aconseguit instaurar i consolidar una tradició musical i cultural que s'ha escampat a tot Catalunya.

  Coordenades GPS: 41.888467º 3.185336º

• 
  Museu de la Pesca de Palamós

  Al bell mig del port de Palamós trobem el Museu de la Pesca, on hi ha el centre de documentació de la pesca i el mar, l'exposició permanent "Les barques del peix" i, a més, la seu de la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona.

  Coordenades GPS: 41.844954º 3.127332º

Recorregut

Amagar fotos

Iniciem la nostra ruta a la cruïlla entre el carrer Roger de Llúria i el passeig de Cipsela (passeig marítim de Llafranc), tot just al davant de l'oficina de turisme (0:00h - 2m) de Llafranc. 

La platja de Llafranc vista des de la torre de Calella (fora de ruta).

Menorquines, platja i al fons el passeig Cipsela de Llafranc.

Des d'aquest punt i fins a Tamariu anirem seguint en tot moment les marques blanques i grogues del sender de petit recorregut PR-C 107. 

Les marques blanques i grogues del PR-C 107.

Prenem el carrer de Santa Rosa i ens desviem a l'esquerra pel carrer Mossèn Rafael Duran. Seguim pel costerut carrer Amadeu Vives guanyant alçada ràpidament, deixant enrere a la dreta l'imperceptible Puig de Rais (83m). S'acaba l'asfalt i comença una agradable pista de sorra envoltada de pins. Entrem aquí al paratge del Puig de Rais, on el mosaic agro-ramader i forestal ha creat un paisatge amable i ric en biodiversitat. Boscos d'alzines, pi pinyer i blanc amb sotabosc de llorer, marfull, llentiscle, romaní, farigola, cap d'ase, bruc i estepes s'alternen amb camps de cereals (blat, civada, ordi) i algunes pastures. 

El PR terra endins.

Estepa negra al marge del camí. Finals d'abril.

A tocar d'una curiosa vivenda blanca trobem un trencall que, en 3 minuts, ens condueix fins al dolmen de can Mina dels Torrents (0:25h - 50m), sepulcre megalític fet amb lloses de granit que data del 3.400-3000 aC. Tant al Baix com a l'Alt Empordà hi podem trobar restes d'antics dolmens que pertanyen a una cultura encara força desconeguda per l'arqueologia moderna i que es desenvolupà des del final del Neolític fins a l'Edat de Bronze. 

El dolmen de can Mina dels Torrents.

Densa vegetació mediterrània.

Retornem al camí principal, gaudint de la contemplació dels camps, que aniran variant depenent de l'època de l'any. Deixem un mas enrere a la dreta. Diversos indicadors verticals fan que dubtem en algun moment, però en qualsevol cas, "Tamariu" sempre està ben senyalitzat. 

Cavalls al costat del camí.

Esclat primaveral als camps dels Torrents.

Mosaic agro-forestal.

Roselles als marges (Papaver rhoeas).

Sortim a la carretera GIV-4562 (0:45h - 80m), que comunica Palafrugell amb Tamariu. La seguim 100m i a continuació ens desviem a l'esquerra, per una pista que fa un gir tancat a la dreta. 

Sortim a la carretera de Palafrugell a Tamariu.

Comencem a pujar suaument, deixant a la dreta un bonic pou veïnal de finals del segle XIX, avui en dia restaurat. Entrem en una pineda neta de sotabosc, amb esvelts exemplars de pi blanc que semblen tocar el cel; als voltants hi ha cases d'estiueig ben disseminades. De seguida assolim la carena, deixant a la dreta l'accés al Puig-Gruí. Darrere els pins ja es veu el mar i els penya-segats. 

Pou veïnal de finals del segle XIX.

Esvelts pins blancs que busquen el sol.

Primeres vistes al mar.

Detall de la pineda de pi blanc.

Les vistes conviden a caminar.

Uns metres més endavant trobem un trencall (1:10h - 148m) d'un corriol que baixa directament per un dels contraforts del Puig-Gruí. Prenem aquest divertit camí que s'endinsa en la boscúria mediterrània, perdent alçada ràpidament, parant compte de no relliscar en els trams més drets. 

Estepa blanca al marge del corriol. Finals d'abril.

Caps d'ase o tomaní (Lavandula stoechas) al marge del corriol. Finals d'abril.

El PR davalla a una ufanosa fondalada.

Resseguim un torrent fins a la urbanització Sanimar, on prenem el carrer Perú fins que arribem a una cruïlla a on hi ha indicada la font d'en Cruanyes. Prenem el camí que surt a l'esquerra i al cap de 5 minuts arribem a la font d'en Cruanyes (1:35h - 50m), paratge frescal i ombrívol per on discorren les aigües estacionàries de la riera de Tamariu. Si bé l'aigua de la font no és potable, l'indret està força brut i s'hi troba a faltar algun banc o pedra per seure-hi, també cal destacar l'ambient ufanós que ens envolta, amb grans plataners que ens fan ombra i catifes de cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) llepant el curs d'aigua. 

La selvàtica font d'en Cruanyes.

Cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) omnipresent a la riera de Tamariu.

Retornem a la cruïlla i seguim baixant, entrant ja a Tamariu i seguint el carrer de la Riera fins a la bonica platja de Tamariu (2:05h - 4m). Som al centre d'aquest bonic poble mariner, avui reconvertit en poblet d'estiueig. Convé donar-li un cop d'ull abans no continuem el nostre recorregut, gaudint de la tranquil·litat del seu Passeig del Mar. Deixem aquí el PR-C 107, que tan bon servei ens ha fet en el nostre tram per l'interior, i encarem la segona part d'aquest variat itinerari. A partir d'aquest punt seguirem en tot moment les marques blanques i vermelles del GR 92, el sender del Mediterrani que connecta Portbou amb l'estret de Gibraltar recorrent tota la riba mediterrània de la península ibèrica. De fet, el GR 92 s'uneix al projecte de sender europeu E-10, que vol travessar Europa des de Nuorgam (nord de Finlàndia) fins a Tarifa. 

Senyalització vertical a l'entrada de Tamariu. Prenem el GR 92.

Remuntem les escales i prenem el carrer Portió per baixar de seguida a la platja. A l'altra extrem hi veiem un mur rocallós i unes escales excavades a la roca que ens marquen el camí. En dies normals aquest pas és evident i no presenta cap dificultat, però amb mala mar o temporal el pas s'inunda i complica molt les coses, obligant-nos a flanquejar la roca i passar el tram inundat abans que arribi la propera onada. 

El camí segueix pel rocam. Tram molt perillós amb mala mar.

Encetem aquí un tram magnífic que segueix el camí de ronda, utilitzat antigament per patrulles que controlaven el contraban i el trànsit d'embarcacions i, més antigament, per pescadors o mariners que, havent naufragat, nedaven com podien fins a la costa i seguien aquests camins per poder tornar a casa. 

La platja de Tamariu des del camí de Ronda.

Viatgera fent el camí de Ronda.

Una darrera mirada a Tamariu.

El corriol ressegueix el perfil accidentat de la costa, la Costa Brava més essencial, aquella que forma part de l'imaginari col·lectiu. Tenint sempre a un costat el bosc i a l'altre el mar, el camí volta la Punta des Burro. 

Camí de ronda essencial: pins, roca i mar.

A la Costa Brava el pi blanc pateix tant com el negre.

Quatricomia: blau-cel, verd-pi, gris-roca, blau-marí.

Aviat ens sobta la presència del Porxo d'en Borrell, construcció on s'hi guarda alguna barca de pesca i a on encara hi veiem la rampa d'accés al mar. Podem utilitzar el cobert per arrecerar-nos en cas de mal temps. Passem un extens roquissar i remuntem per l'altra banda. 

Porxo d'en Borrell.

Passem a tocar dels Ameradors, un estret entrant de mar. Resseguim el sinuós perfil de l'estreta Cala d'en Roig sortint tot seguit per damunt dels esculls del Castellet i la Planassa del Mig. Un nou gir i ja hem deixat enrere la Cala Gamarús. El camí es fa més boscós i progressa entre pins blancs castigats pel vent, resseguint una petita península que culmina a la Punta de la Musclera Trencada. A l'altra banda, el costat solà ens salvaguarda lleugerament de la tramuntana. Deixem enrere un cobert a la dreta i més endavant trobem un banc de pedra amb vistes i un corriolet que baixa a un petit embarcador. 

Aproximant-nos a Cala Pedrosa.

Els pins i el mar conformen boniques combinacions de color i llum.

A la nostra esquerra ja s'endevina la meravella que serà el nostre proper punt de pas, però abans caldrà pujar fins a tocar del penya-segat i tot seguit baixar fent marrades per la costeruda falda de la muntanya (els que pugen tenen preferència!) abans no arribem, ara sí, al bell mig de la Cala Pedrosa (2:40h - 2m). Escenari geològic de primer ordre i un dels indrets més bonics de la riba nord del Mediterrani, aquesta cala deu el seu nom al fet d'estar formada per infinitat de còdols i sediments que la força del mar i les ancestrals avingudes torrencials que han baixat per la petita vall han anat aplegant a la seva desembocadura natural. Recollida i fonda com és, ofereix poques hores de sol en comparació amb altres cales i platges, però un bon bany si el dia és bo i la temperatura hi convida, farà que es multipliqui el plaer de la nostra caminada. Darrera la cala hi ha un xiringuito ben curiós que fa de refugi i restaurant provisional. Una altra barraca situada a l'altra banda del codolar acaba de compondre el quadre. 

Cala Pedrosa.

Textura de còdols a la Cala Pedrosa.

Detall del rocam i els penya-segats de la Cala Pedrosa.

Barraca i xiringuito temporal a la Cala Pedrosa.

Continuem el nostre camí remuntant ara el torrent que desemboca a la Cala Pedrosa, que amb el temps s'ha convertit en un frondós alzinar protegit de l'especulació urbanística. Es produeix un fort contrast paisatgístic: deixem la costa i el blau del mar i ens endinsem en una espessúria gairebé tropical. 

El camí remunta el selvàtic alzinar.

Un petit esforç i sortim a una carena, entre xiprers. Novament el paisatge agro-ramader i forestal que ens ha acompanyat durant la primera part de la ruta fa acte de presència. 

Novament, mosaic agro-forestal.

Seguim a l'esquerra, entre camps, i més amunt deixem el camí i prenem un corriol que passa per un bonic matollar. Entrem novament al bosc, pujant suaument fins que arribem al caire d'un precipici: 100 metres gairebé verticals ens separen del mar i una caiguda seria fatal. 

Gafarró (Serinus serinus) arribant a Sant Sebastià.

Torre de guaita i ermita de Sant Sebastià de la Guarda.

Un parell de llaçades ens situen definitivament a dalt dels penya-segats. Hem arribat al conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda, integrat per quatre espais diferents: ermita adossada a una torre de guaita, hostatgeria reconvertida en hotel de luxe, poblat iber i far. 

Ermita i antiga hostatgeria de Sant Sebastià de la Guarda.

Campanar a la torre de Sant Sebastià de la Guarda.

Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda.

El far de Sant Sebastià.

Passem pel mirador de Sant Sebastià (3:40h - 166m), que ens ofereix àmplies vistes del mar i del proper far homònim. La timba és impressionant i cal parar atenció, tot i disposar d'una barana. 

Mirador de Sant Sebastià.

La costa abrupta des del mirador de Sant Sebastià.

Passem pel costat de l'entrada del far, que va ser inaugurat l'any 1857. La maquinària moderna ha acabat substituint l'antiga, que funcionava amb petroli, i actualment és el far més potent del litoral mediterrani peninsular, amb una llum que arriba fins a les 30 milles mar endins. 

Detall del far.

A l'altra banda del carrer Pau Casals, que tenim al davant, hi ha un altre mirador que ens ofereix vistes immillorables del poble de Llafranc, Calella de Palafrugell, les illes Formigues, Palafrugell, la costa i les muntanyes de l'interior. 

Arribant a Llafranc.

Un xic marejats de tanta panoràmica, davallem pel carrer Pau Casals fins que el deixem en un petit trencall que surt a l'esquerra i que, escales avall, ens condueix al port de Llafranc i a l'arbrat passeig de Cipsela. Tanquem el cercle a l'oficina de turisme (4:00h - 2m), donant per acabada aquesta preciosa ruta que tant bé ha combinat els paisatges de l'interior amb els de la costa. 

Senyalització vertical.

Menorquines i platja de Llafranc.

Grup de gavians argentats (Larus michahellis).

Platja de Llafranc.