Camí del Castell Vell d´Olivella al Garraf

Ruta circular d’uns 6,2 km que surt de la Casa de la Vila del poble d’Olivella i es dirigeix cap a la font i els safareigs del Rector. Des d’aquí ascendim al turó on hi ha les restes de l’ermita de Sant Pere i del castell d’Olivella, des d’on gaudim de boniques vistes panoràmiques. Per tornar, primer desfem un petit tram de camí i, a continuació, ens desviem cap a les roques conegudes com el Barret del Rector. Seguim cap al mirador i la cova de Can Muntaner, que amb la seva gran boca no ens deixarà indiferents. Fem l’últim tram resseguint la riera de Begues i, finalment, avancem entre vinyes fins que tanquem la circular al pintoresc poble d’Olivella.

Es tracta d’una ruta normalment poc freqüentada que ens descobreix diversos elements patrimonials històrics, arquitectònics i etnològics. La proposta posa de manifest, també, la important capacitat humana per adaptar-se a l’entorn natural i aprofitar al màxim els recursos que aquest ofereix. L’itinerari ens serveix per visitar el Parc Natural del Garraf, un massís amb un paisatge calcari on l’aigua ha teixit un conjunt de formacions espectaculars com avencs, coves, dolines o rasclers que és molt visitat pels espeleòlegs amb ganes de descobrir el món subterrani. En aquest entorn de terres calcàries trobem vinyes, pinedes i el margalló, l’única palmera autòctona europea. El Garraf, juntament amb Olèrdola, conformen el contrafort sud-oest de la serralada Litoral Catalana.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Podem arribar al poble d’Olivella des de Vilafranca del Penedès o des de Sitges. Si arribem des de Vilafranca, hem d’agafar la sortida 28 de l’autopista AP-7 i situar-nos a la carretera N-340. A l’alçada de Sant Pere Molanta enllacem amb la carretera BV-2415, on trobarem el desviament cap a Olivella. Si arribem des de Sitges, agafem la sortida 28 de l’autopista C-32 i ens situem a la carretera C-15B. A la rotonda de Sant Pere de Ribes agafem la carretera BV-2111 des d’on trobem el desviament cap a Olivella. Un cop a Olivella ens dirigim fins a la plaça Major / Casa de la Vila, punt d’inici de la nostra ruta.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Recorregut

Amagar fotos

La ruta comença a la (1) plaça Major d’Olivella (0:00 h - 207 m) situada al costat de la Casa de la Vila. A tocar d’aquest punt també hi trobem el Centre d’Informació de la Sala d’Olivella, equipament del Parc Natural del Garraf que ofereix informació sobre els itineraris i les activitats del parc i on també es poden adquirir publicacions i productes artesanals. Olivella és una població amb un petit i pintoresc nucli urbà que mereix una visita al principi o al final de l’excursió ja que conserva l’encant d’un poble de pedra enclavat en la muntanya calcària i envoltat de vinyes, boscos i masos disseminats. 

Casa de la Vila d’Olivella, punt d’inici de l’itinerari.

Sortim de la plaça seguint les marques de color blanc i verd del sender local SL-C 100, conegut com a sender del Castell Vell d’Olivella i que ens acompanyaran durant tota l’excursió. Just al punt d’inici de la ruta trobem un panell informatiu de l’itinerari. Voregem la masia de Can Pau i passem per davant del pou dels Matxos, conjunt format per un pou amb un abeurador adossat que servia per donar aigua al bestiar que passaven pel camí. Descartem a l’esquerra el camí de tornada i ara seguim una pista ben ampla que ens porta fins al torrent del Pont i el pas de la Carrerada, on actualment passa la carretera asfaltada que va d’Olivella a Can Grau.  

Pou dels Matxos, forat profund recobert de pedra seca que capta les aigües subterrànies.

Vinya situada al costat de la carretera d’Olivella a Can Grau.

Creuem la carretera, voregem una vinya i ens enfilem pel camí del Pou Tancat fins al coll del Triador. Des d’aquest petit collet ja podem observar, en direcció NO, un dels grans objectius del dia, el castell Vell d’Olivella, construcció que domina tot l’entorn gràcies a la seva situació privilegiada. Des del coll emprenem la baixada, primer avançant per un estret corriol i després per pista.  

Coll del Triador.

Pui del Molí amb les restes del castell d’Olivella i el molí del Rector.

Poc abans d’arribar al fons de la vall, topem amb un tancat elèctric. En aquest punt, un panell informatiu ens avisa que entrem en una àrea on hi ha cavalls en llibertat. Es tracta d’un projecte de conservació de la pastura i de prevenció d’incendis al Parc Natural del Garraf gestionat per la Fundació Miranda. Si ens trobem amb algun cavall, caldrà que no ens hi acostem i no li donem menjar. També és important que tanquem les portes dels filats que ens anem trobant al llarg del recorregut i, si fem la ruta amb gos, caldrà portar-lo ben lligat. 

Panell informant de l’existència de cavalls en llibertat.

Desemboquem a una pista, hem arribar al Fondo de la Servera, per on passa el sender PR-C37, senyalitzat amb marques blanques i grogues, un sender de petit recorregut conegut com el Sender d’Olivella i que té 25 km de longitud. A mà esquerra podem veure una construcció de pedra seca que forma part del recent nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’art de pedra en sec. Davallem uns metres per la pista de l’esquerra i ràpidament tornem a enfilar-nos pel senderó senyalitzat (dreta) que puja cap al Fondo del Rector.  

Barraca feta amb pedra seca.

Plàcid sender que ascendeix entre pins blancs.

Veiem a l’esquerra el camí per on després tornarem, ara continuem recte amunt fins als (2) safareigs i la font del Rector (0:45 h - 225 m). La font del Rector ja apareix documentada al segle XVII, concretament l’any 1681 com a font del Castell Vell; proveïa d’aigua la propera masia del Rector i les hortes situades a les feixes de sota de la font. Els safareigs, que es van recuperar l’any 1860, eren un espai on fer la bugada i també s’utilitzava com abeurador. Al ser un terreny molt sec, era freqüent patir èpoques de sequera i, en aquests casos, sobretot a l’estiu, no es disposava d’aigua i s’havien d’utilitzar d’altres solucions per rentar la roba com per exemple fer servir greixos, sosa i cendra. Actualment aquest espai d’aigua és utilitzat com un punt de seguiment de la fauna. 

Font del Rector i safareigs.

Reprenem la marxa, desemboquem a una pista que seguim en pujada per un terreny on les feixes i les antigues vinyes ens mostren un paisatge modificat i més obert. Passem pel costat de les ruïnes de la masia del Rector (dreta) i, un cop arribem a un collet, agafem el sender a l’esquerra (SO) que després de pujar unes escales ens porta fins a les restes de l’església de Sant Pere del Castell Vell, una construcció d’estil romànic que antigament fou el temple de l’antiga parròquia d’Olivella. 

Panell sobre l’església de Sant Pere del Castell Vell.

Restes de l’església de Sant Pere del Castell Vell.

Seguint el corriol que puja per unes escales fetes amb pedra arribem ràpidament al (3) castell Vell d'Olivella (1:05 h - 302 m). Aquesta antiga fortalesa, documentada com a Castrum Olivella, va ser construïda l’any 992 dalt del puig Molí sobre un antic assentament iber, formava part del sistema de defensa (castell frontera) en època de la Reconquesta i estigué habitada fins a mitjans del segle XV. Actualment només en resten algunes ruïnes. Sembla ser que la torre circular -el Molí del Rector- que encara es conserva, no pertany pròpiament a la fortificació del castell, sinó que va ser construïda posteriorment, al segle XVIII, pel rector del poble que hi volia bastir un molí de vent, però a causa de la seva mort les obres van quedar inacabades. En aquesta torre s’ha instal·lat una escala de cargol i un panell informatiu amb indicacions geogràfiques. Des d’aquest punt les vistes panoràmiques són esplèndides i es pot contemplar gran part del massís del Garraf, la plana del Penedès, l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, diversos cims propers, el mar Mediterrani i, en dies clars, alguns cims pirinencs. 

El Molí del Rector i les restes del castell estan situats a dalt de tot del puig Molí, a 302 m d’altitud.

Torre circular en bon estat -el Molí del Rector-.

Escales instal·lades per a poder pujar a dalt de la torre.

Bandera i parallamps situats a dalt de la torre.

Vistes panoràmiques des de la torre.

Per continuar amb el nostre itinerari, primer hem de desfer el camí fins als safareigs i, poc després, en comptes de seguir pel mateix camí, agafem el corriol que surt a la dreta i que es dirigeix cap al Fondo de la Servera. Just abans d’arribar a aquest indret observem el Barret del Rector. Aquest conjunt de blocs de pedra, que recorden un dolmen -durant molt anys es va creure que ho era-, s’ha determinat que és una formació calcària natural modelada per l’acció erosiva de l’aigua, el vent i els forts contrastos de temperatura. 

Barret del Rector, formació curiosa de roca calcària.

Arribem a la pista principal i la seguim recte deixant enrere una pista que surt a la dreta. Al cap d’una estona agafem un petit corriol a la dreta que ens porta fins al (4) mirador de Cova Muntaner (1:40 h - 150 m). A l’altra banda de la riera de Begues podem observar l’impressionant cova. Aquesta gran balma, de 9 metres d’alçada i amb una galeria de 19 m de fondària, ja apareix documentada al segle XV com a Espluga i era utilitzada per guardar-hi bestiar. Restes trobades al voltant de la cova semblen evidenciar que la cova ha estat ocupada des de fa 7.000 anys, però a dins la cavitat no se n’han trobat indicis, degut, segurament, a que és un terreny fàcilment inundable. Un corriol baixa fins a la riera de Begues, gran part de l’any seca, des d’on podem acostar-nos fins al peu de la cova.  

Mirador de la cova de Can Muntaner.

Entrada de la cova de Can Muntaner.

Cova de Can Muntaner.

Marxívol florit, una planta verinosa amb la qual antigament s'enverinaven les sagetes.

Des del mirador continuem la ruta pel corriol que ens porta uns metres per la llera de la riera de Begues, primer, i, després, tot seguint la senyalització, fins a una zona anomenada el Navà i el bosc dels Pi Bens.  

Al llarg del recorregut anirem trobant molta senyalització.

Bosc dels Pi Bens.

Abans de pujar cap a Can Muntaner ens desviem uns metres creuant la riera per veure la sínia de Can Muntaner.  

Sínia de Can Muntaner.

Pou molt profund de la sínia de Can Muntaner.

Recuperem el camí i ascendim entre vinyes -ens trobem a la zona de la DO Penedès- i arribem a (5) can Muntaner (2:00 h - 150 m).  

Can Muntaner situat entre vinyes.

Les vinyes, molt presents al llarg de tot el recorregut.

Agafem el sender que voreja la casa per darrere i després d’un bon tros caminant entre vinyes i camps desemboquem a la carretera asfaltada de Can Grau. La creuem i seguim el sender SL-C 100 que ens porta novament a la (1) plaça Major d’Olivella (2:35 h - 207 m). 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.