Excursió al castell del Montgrí i la reserva de les Dunes a la Costa Brava (Baix Empordà)

Ruta circular de gairebé 10 km de longitud que ens endinsa al massís calcari del Montgrí. Sortim del nucli de Torroella i enfilem cap al coll de Santa Caterina, ascendim fins al monumental castell del Montgrí, davallem al coll d'en Garrigars i, tot seguit, passem pel cim del Montplà. Abordem ara la segona meitat de l'itinerari: baixem cap al coll de Puig-roig, ens atansem a la zona de pícnic de la caseta de les Dunes i, un agradable camí per dins d'un bosc que ha crescut sobre una antiga duna continental, ens apropa fins al camí vell de Torroella a l'Estartit. Finalment, aquest camí local ens retorna fins al punt d'inici.

Fent de partió entre el Baix i l'Alt Empordà, el Montgrí és un massís de relleu calcari declarat parc natural l'any 2010, juntament amb les illes Medes i el Baix Ter. Els seus tres cims principals són el Montplà (311m), la Muntanya del Montgrí (303m) i el Puig Rodó (308m). Aquesta ruta ens permet conèixer aquest mirador privilegiat, gaudint de vistes sensacionals de l'Empordà i de la Costa Brava, així com també d'una interessant curiositat geològica: una gran duna continental, coberta de bosc mediterrani, formada per l'erosió eòlica.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Arribem a Torroella de Montgrí per les carreteres C-31 o GI-643 (que enllaça amb la C-66 via Rupià). Entrem a Torroella de Montgrí. Avancem pel passeig de Catalunya fins a la plaça del Lledoner (rotonda). Prenem el carrer de Fàtima i, quan aquest creua amb el carrer de Santa Caterina, hem arribat al punt d'inici, el carrer Camí de les Dunes.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Què més podem visitar?

• 
  Activitats nàutiques i de natura a l'Estartit i a les illes Medes

  A l'Estartit trobarem un ampli ventall de possibilitats a l'hora d'escollir les activitats nàutiques que més ens agradin. Activitats individuals o en família, des de caiac, passant per kitesurf o vela. I no ens oblidem del submarinisme, ja que l'Estartit és el paradís dels amants d'aquest esport.

  Coordenades GPS: 42.053434º 3.200025º

• 
  Museu de la Mediterrània - Can Quintana

  El Museu de la Mediterrània és un espai on gaudir d'una experiència participativa, tant per a grans com per a petits. El Museu convida a flairar les aromes de la Mediterrània, escoltar els seus sons i músiques, tocar la història i gaudir d'un audiovisual panoràmic que ens apropa a la realitat mediterrània d'avui. Més info a www.museudelamediterrania.cat

  Coordenades GPS: 42.041156º 3.124533º

• 
  Ruïnes gregues i romanes d'Empúries

  Empúries ha estat una important porta d'entrada de la cultura grega i romana a la península Ibèrica. És un jaciment excepcional, on conviuen les restes d'una ciutat grega (Empòrion) amb les d'una ciutat romana (Emporiae), creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d'un campament militar romà. Més info a www.mac.cat/Seus/Empuries

  Coordenades GPS: 42.134575º 3.120453º

• 
  La ceràmica de la Bisbal

  La Bisbal d'Empordà és avui un dels centres ceràmics capdavanters de Catalunya. La ceràmica és i ha estat una de les principals activitats econòmiques de la població, almenys des del segle XVIII (la primera notícia documental que dóna raó de l'ofici de terrisser a la Bisbal és del 1511).

  Coordenades GPS: 41.958648º 3.039789º

Recorregut

Amagar fotos

Comencem la nostra ruta just des de l'inici del carrer Camí de les Dunes (0:00h - 35m). Darrera dels edificis ja es veu la muntanya del Montgrí, cap a on dirigim les nostres passes. Sortim al carrer de Santa Margarida i continuem amunt, creuant la Ronda de Pau Casals i deixant definitivament l'asfalt. Iniciem aquí el camí de Santa Caterina, tot flanquejant uns camps d'oliveres i fent llaçades, guanyant alçada progressivament i situant-nos sota els penyals calcaris de la muntanya de Torroella. 

L'església de Sant Genís a Torroella.

Si ens hi fixem, passem per una tartera on podem veure una fissura a la roca: és el Cau del Duc de Torroella, una cova aprofitada des d'antuvi per arrecerar el bestiar i captar l'aigua de la pluja (hi ha una cisterna natural). Cal destacar que el massís del Montgrí té un carst prou desenvolupat, que ha format coves i avencs. Seguim pel camí principal i aviat veiem la primera de les tres capelles del camí de l'ermita de Santa Caterina. Creuem un torrent sec i aviat deixem enrere la segona capella. En aquest tram s'aprecia molt bé l'antic empedrat d'aquest camí de ferradura. Un esforç més i, després de passar la tercera capella, assolim el coll de Santa Caterina, on hi trobem una creu de ferro. Les vistes a la recòndita vall de Santa Caterina fan de bon veure, tot imaginant la pau que cercaven els monjos benedictins que s'hi van establir des del segle XIV. 

Segona i tercera capella al Camí Vell de Santa Caterina.

Coll i creu de Santa Caterina.

Continuem cap a la dreta, en direcció SE, encarant la falda sud-occidental de la muntanya, fent marrades mentre copsem com la muntanya calcària, molt pedregosa i castigada per la tramuntana, no accepta gaires floritures forestals. La garriga és l'ecosistema principal i àrea de cria de rapinyaires, com l'esparver cendrós (Cyrcuspygargus) o l'àguila cuabarrada (Hieraatusfasciatus). 

Torre circular sud-oest i muralla del castell del Montgrí. S'aprecien els merlets, les espitlleres i el matacà.

Passem pel costat d'una de les antigues pedreres del castell i, tot seguit, assolim el cim del majestuós castell del Montgrí (0:45h - 303m). Inspirat en els castells templers de planta quadrada i torres circulars que s'havien construït a Terra Santa, va començar a edificar-se l'any 1294 sota les ordres del rei Ferran II per tal de controlar el seu rival Ponç V, comte d'Empúries. L'any 1302, però, s'aturaren les obres degut al debilitament del comtat d'Empúries enfront del de Barcelona. Es recomana entrar a l'interior d'aquest imponent bastió defensiu i admirar les seves muralles. A la torre NO hi ha una porta que, mitjançant una escala de cargol, puja fins al camí de ronda que voreja el castell. Si el dia és clar, les vistes des de dalt són per recordar tota la vida, prenent consciència que el Montgrí fa de partió de l'Alt i el Baix Empordà, amb el darrer tram del riu Ter abans no arriba a la seva desembocadura, la Gola del Ter, emplaçada a la platja de Pals. 

La plana al·luvial del Ter, l'Estartit i les illes Medes.

El castell del Montgrí vist des del SE.

Vistes del golf de Roses i l'Escala entre dos merlets, des del camí de ronda del castell.

L'ermita de Santa Caterina vista des del castell.

Massís del Montgrí, muntanya de Montgó amb la torre, golf de Roses i cap de Norfeu.

Antiga cisterna de l'inacabat castell del Montgrí.

Vistes des de la torre SE del castell: pati d'armes, camí de ronda i torre NO.

Plana al·luvial del Ter amb el massís de les Gavarres en darrer terme.

Merlets de l'ala S del castell.

Vistes al Puig Rodó (308m) des del castell.

Seguim el nostre camí vorejant el costat oriental de la fortalesa i desplaçant-nos cap al nord, observant atentament les marques blanques i vermelles de GR (en aquest cas GR 92, sender del Mediterrani). 

La lleterassa (Euphorbia dendroides) és una planta força habitual al massís del Montgrí.

Baixem amb molta precaució fins al coll d'en Garrigars (215m) i encarem la pujada sostinguda fins al Montplà (311m), imperceptible cim digne del seu nom, tot envoltat de garrigues. 

Senderistes dirigint-se al castell del Montgrí, des del Montplà.

Senderistes avançant pel Montplà, abans de davallar al coll d'en Garrigars.

El castell del Montgrí vist des de les proximitats del Montplà.

Vistes a la plana al·luvial del Ter i la muntanya de Begur des del coll d'en Garrigars.

Vistes a la vall de Santa Caterina des del coll d'en Garrigars.

Continuem seguint les marques del GR 92 i passem pel costat d'una caseta de vigilància dels bombers (1:30h - 299m), un xic deteriorada pel temps i les ventades. Seguim carena avall, deixant a la dreta el GR, assolint el cim del Puig Rodó (267m) i baixant fins al coll de Puig Roig (241m), on hi conflueixen quatre camins (un d'ells baixa ràpidament fins a la propera ermita de Santa Caterina). Nosaltres seguim el corriol que davalla el còrrec del Mas Reguinell, deixant aquesta construcció a l'altra riba. Més avall flanquegem el contrafort oriental del Puig Rodó i un torrent sec i aviat arribem al coll de les Sorres (2:00h - 130m), esplanada arbrada on hi trobem l'àrea de lleure de la Caseta de les Dunes (font i panell informatiu).

Entrem al bosc, caminant sobre una gran duna continental formada durant segles per l'erosió de les sorres de la platja del golf de Roses. Avui en dia, però, és un magnífic bosc mediterrani format per pi pinyoner, pi blanc i pinastre amb sotabosc de llentiscle, llorer, bruc i algunes falgueres. Coincidim uns metres amb el GR 92 però aviat el deixem per desviar-nos a cap a la dreta, en direcció SE, per un corriol que fa drecera seguint el llom de la duna, per sobre del Mas Julià i de l'Horta d'en Reixac. Aterrem a la plana i quan el camí arriba a les primeres cases de la urbanització Les Dunes, coincidim amb el Camí Vell de Torroella a l'Estartit (2:20h - 16m). Girem a la dreta seguint les indicacions cap a Torroella, vorejant la Torre Quintaneta, el Kàrting l'Estartit i passant més endavant a frec de la carretera GI-641. El camí ressegueix un polígon industrial, passa pel costat del Mas Déu i arriba a les primeres cases de Torroella. Seguim el carrer Doctor Pericot, el carrer de Fàtima i arribem finalment al carrer Camí de les Dunes (4:00h - 35m), punt on hem començat aquesta bellíssima excursió.

UN COMTE MEDIEVAL SANCIONAT PER CATÀSTROFE ECOLÒGICA

Durant segles la tramuntana va anar aixecant les sorres de les platges del golf de Roses desplaçant-les cap al sud, col·lisionant amb el massís del Montgrí i sobrepassant-lo per acabar apilant-se a la seva cara sud, formant una gran duna de caràcter continental. Aquest fet va acabar amenaçant la vida i l'economia local, ja que horts i cases es veieren coberts pel sorral. A finals del segle XIX es va dur a terme el projecte de l'enginyer Primitiu Artigas, mitjançant el qual les sorres de les dunes van quedar fixades plantant-hi gramínies que més tard van permetre la posterior plantació de pins joves (pi pinyer, pi blanc i pinastre). Aquest bosc es va anar desenvolupant i avui en dia és un refugi d'ocells i petits mamífers. La duna, però, més que veure-la ens l'hem d'imaginar. L'historiador Pella i Forgas atribueix la formació d'aquesta duna al desviament del riu Ter que el comte d'Empúries Ponç Hug va manar fer l'any 1302. Antigament aquest riu desembocava al nord de l'Escala, a la platja de la Font o del Rec, i el seu curs constituïa una barrera insalvable per a l'avanç de les dunes ja que el riu retornava al mar totes les sorres que transportava el vent. Al desaparèixer aquesta barrera natural, el vent de nord va poder transportar les sorres cap al sud, traspassant el massís del Montgrí i alterant així el medi. Aquest impacte ecològic en forma d'alterament del curs natural del riu Ter li va costar a Ponç Hug un memorial de greuges que podem trobar documentat a l'arxiu de la Corona d'Aragó.