Ruta circular a l´Aiguaneix a la muntanya d´Alinyà

Passejada circular d'uns 3,5 km de longitud que, sortint del nucli d'Alinyà, puja fins al llogaret de Llobera i s'atansa a l'abrupta rasa de la Vall-llonga, tot remuntant-la per un corriol que progressa pel seu vessant O fins arribar a la preciosa font de l'Aiguaneix. El camí continua ascendint fins a la Collada, des d'on iniciem el descens per retrobar-nos una mica més endavant amb el sender per on hem pujat abans. Seguim per la carretera d'Alinyà a l'Alzina d'Alinyà en rumb O i finalment davallem per un bonic camí entre marges fins al punt d'inici.

La vall d'Alinyà, ubicada a la falda occidental del massís del Port del Comte i al nord de les serres d'Odèn, està orientada d'est a oest i és tributària del riu Segre. Després de molts anys de passar desapercebuda comença a rebre visites de boletaires, senderistes i aficionats a la ornitologia i la natura en general. Aquelles persones que busquin indrets tranquils que encara conserven tota la seva autenticitat i el seu silenci descobriran, a la bonica vall d'Alinyà, que encara existeixen paratges de somni on el temps sembla haver-se aturat. La curta i poc exigent caminada fins a la font natural de l'Aiguaneix, ideal per fer-la en família, constitueix una bonica aproximació a tots aquests misteris, raconades i sorpreses que la vall d'Alinyà ens té preparats.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Podem arribar a Alinyà des de la vall del Segre (Oliana o la Seu d'Urgell) o des de Solsona.

Des d'Oliana seguim per la carretera C-14 en direcció a Andorra. Passat el poble de Coll de Nargó, el riu Segre fa un meandre molt marcat i tot seguit trobem un trencall a la dreta senyalitzat com "Fígols i Alinyà / Cambrils - Sant Llorenç de Morunys". (Si venim per la C-14 des de la Seu d'Urgell, trobarem aquest trencall a la nostra esquerra abans d'arribar a Coll de Nargó). Creuem el Segre per un pont i a l'altra riba girem a la dreta seguint l'estreta carretera L-401, que remunta el riu Perles. Tot just passat el nucli de Perles el riu s'engorja i la carretera travessa uns túnels. Poc després la vall s'eixampla i aviat arribem al petit nucli d'Alinyà. La carretera fa un revolt molt pronunciat a la dreta, en aquest punt surt un carreró a la nostra esquerra (carrer Sol), que prenem i busquem espai per estacionar el vehicle.

Des de Solsona pugem per la carretera LV-4241. Passem per Lladurs i remuntem fins al Coll de Jou, on hi ha una cruïlla de carreteres. Prenem a l'esquerra la llarga i fascinant carretera L-401/C-463 que va mantenint cota seguint els contraforts que baixen del Port del Comte i les serres d'Odèn. Arribem a la localitat de Cambrils i continuem cap a Llinars. Seguim fins al Coll de Boix, on canviem de vessant tot entrant a la Vall d'Alinyà. Més avall deixem a la dreta l'estreta carretera que puja a l'Alzina i aviat arribem al petit nucli d'Alinyà. La carretera fa un revolt molt pronunciat a l'esquerra, en aquest punt surt un carreró a la nostra dreta (carrer Sol), que prenem i busquem espai per estacionar el vehicle.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

La nostra selecció d´establiments propers recomanats

• 
  Hotel Restaurant CAN BOIX DE PERAMOLA****

  Can Boix, s/n, 25790 Peramola

  Als peus dels cingles de la serra de Sant Honorat, al terme municipal del pintoresc poble de Peramola, hi trobem un clàssic: l'Hotel Can Boix de Peramola, que ens ofereix unes instal·lacions de luxe. Si bé enmig d'un entorn molt singular, Can Boix és alhora una destinació de per se.

Què més podem visitar?

• 
  Les Homilies d'Organyà

  L'any 1904 es va descobrir a la rectoria d'Organyà un dels textos literaris més antics escrits en llengua catalana. L'original es troba guardat a la Biblioteca de Catalunya (Barcelona) però a Organyà podem veure'n una reproducció. Al municipi s'hi celebra anualment la Fira del Llibre del Pirineu (a principis de setembre) i diversos concursos i esdeveniments literaris.

  Coordenades GPS: 42.211797º 1.328642º

• 
  Església de Sant Julià de Canalda

  Església d'estil romànic dedicada a Sant Julià i ubicada al centre del petit nucli urbà de Canalda. Els absis quadrats són del segle IX-X. El campanar, la nau central i la portalada són del segle XII, mentre que la sagristia i el creuer són barrocs (segle XVIII).

  Coordenades GPS: 42.1229172º 1.5191603º

• 
  Els dòlmens de la vall de Cabó

  A la vall de Cabó hi trobem un gran número de monuments megalítics, fet que demostra l'existència de pobladors des d'èpoques prehistòriques. La vall de Cabó està situada al costat dret orogràfic del riu Segre, a tocar del poble d'Organyà, i la seva extensió i característiques fan que sigui ideal per descobrir amb bicicleta.

  Coordenades GPS: 42.235521º 1.247701º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem aquesta bonica ruta al bell mig d'Alinyà, justament sobre el pont de Ca la Rosalia (0:00h - 944m). Les aigües del bonic riu de la Peça (més avall dit Alinyà i més avall Perles) refresquen la nostra partença. Agafem el carreró a mà esquerra i sortim a un corriol que puja amb decisió per un bosquet. Passem per una rampa pavimentada que ens deixa a la carretera que puja cap a l'Alzina. Girem a la dreta seguint aquest vial asfaltat i passem pel mig del llogaret de Llobera. Continuem a peu per l'estreta carretera i arribem a un revolt on hi ha un pont que travessa un barranc anomenat Rasa de la Vall-llonga per la seva longitud -neix justament a sota del llunyà i elevat Pedró dels Quatre Batlles (2.387m)-. Després de travessar el pont, a l'esquerra apareix un corriol senyalitzat (0:15h - 985m).

Prenem el sender amunt i aviat descartem un trencall (0:20h - 1.031m), que és per on tornarem després. El camí flanqueja entre el descompost roc de Castellmic i el curs d'aigua, guanyant alçada progressivament. Vells boixos i exemplars de pi blanc dispersos apareixen per tot arreu i el barranc es fa més forestal. Passem pel costat d'una cisterna de captació d'aigües que fan servir els veïns d'Alinyà i poc després arribem a l'Aiguaneix (0:35h - 1.095m). Aquesta curiosa surgència d'aigua ens captiva des del primer moment. Sobta la seva forma de cova perfecta i gairebé convida a entrar-hi, cosa del tot recomanable si és un dia càlid. Si ha plogut recentment, però, no voldrem pas creuar la cortina d'aigua. Les mesures de la font són de 3m de profunditat, 3m d'amplada i 1,80m d'alçada.

Havent gaudit de l'estada a la font, continuem el nostre camí descartant el sender que puja recte cap a la Colladeta del Quinco i el Forat Micó. Nosaltres prenem a la dreta un camí més fressat que avança rumb NO i puja suaument cap al pas natural que es crea entre el Roc de Salamó i el punxegut Castellmic. A la dreta, amunt, veiem el monumental Roc de la Pena, cinglera de tipus anticlinal que ens mostra els encavalcaments que es produïren amb les roques sedimentàries durant la formació del Prepirineu, a les eres secundària i terciària. De seguida arribem a la Collada (0:45h - 1.112m), coneguda també com Collet de la Sansa. Deixem a l'esquerra el camí ample que marxa cap a la Planassa i emprenem la baixada per un corriol costerut que davalla per un barranquet i espetega al trencall (0:55h) que hem descartat abans. Desfem el camí fins al corriol senyalitzat (1:00h) i sortim a la carretera d'Alinyà a l'Alzina. Aquest cop girem a l'esquerra (O) i avancem uns centenars de metres fins que, tot just passat el cementiri, ens trobem un camí que surt a la dreta i que seguim entre prats i marges fins que arribem al pont de Ca la Rosalia (1:15h - 944m).

LA TRISTA HISTÃ’RIA DEL TRASGU

El Trasgu era un voltor negre mascle que després de voltar pel sud de la península Ibèrica va acabar a Astúries. Rehabilitat als centres de recuperació de fauna de Infiesto (Astúries) i GREFA (Madrid), va ser alliberat a la Muntanya d'Alinyà l'any 2013 en el marc del projecte de reintroducció del voltor negre a Catalunya, on s'havia extingit a principis del segle XIX. En Trasgu es va adaptar molt bé al seu nou medi i es movia molt entre Alinyà i el massís veí del Boumort. La Fundació Catalunya La Pedrera, organisme que impulsà la reintroducció d'aquesta espècie juntament amb l'associació Trenca, tenia l'esperança que en Trasgu trobés parella i acabés criant a la vall d'Alinyà. A mitjans de novembre de 2016, l'emissor del Trasgu mostrava que la seva posició era fixa a una cota superior als 2.000m, fet molt sospitós ja que el voltor negre, tot i ser l'au més gran de tota Europa (podent arribar a 1,10m d'alçada i 2,95m d'envergadura alar) i molt tranquil·la, es desplaça tot sovint. Quan van acudir-hi els tècnics del projecte, el voltor jeia mort. L'autòpsia va confirmar el que tots es temien: l'au va morir d'un tret disparat per un caçador furtiu (a Catalunya el voltor negre és una espècie protegida i amenaçada i per tant és prohibit caçar-lo i matar-lo). Les esperances de veure'l criar a Alinyà van quedar truncades, tenia 6 anys i una vida per endavant.

 

El poble d'Alinyà i, al fons, l'anticlinal del Roc de la Pena.

La font natural de l'Aiguaneix.

L'anticlinal del Roc de la Pena vist des de prop del Collet de la Sansa.

Les Roques del Solà i l'Aubaga de Companys.

Forat dels Trumfos a la Planassa, prop del Collet de la Sansa (fora d'itinerari).

Les cingleres de la Roca de Perles i la Roca de Galliner vistes des de prop del pla de Guilla (fora d'itinerari).

Vistes a la vall d'Alinyà des del mirador de l'ermita de Sant Ponç, amb els nuclis d'Alinyà, Llobera i les Sorts i l'anticlinal del Roc de la Pena.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.