Ruta a la vall de la Géla, a la vall d´Aure, a Saint-Lary-Soulan

Itinerari lineal molt recomanable per fer en família de 7 km de longitud (anada i tornada) i 315m de desnivell positiu d'ascensió progressiva que ens porta fins a la cabana de la Géla des d'un punt de la carretera D173 d'accés a la boca nord (França) del túnel de Bielsa. Sortim des del costat de la carretera i seguim un camí ben fressat que va remuntant la vall en paral·lel al riu Neste de la Géla -sempre pel seu costat dret orogràfic (riba E)- fins que arribem a la vella cabana de la Géla i al bonic altiplà que forma l'ampla vall homònima. Retornem al punt d'inici desfent el mateix camí.

Situada a la capçalera de la vall d'Aure, a la regió francesa d'Occitània, al departament dels Alts Pirineus i al límit oriental del Parc Nacional dels Pirineus, la vall de la Géla és -juntament amb les seves valls veïnes de Couplan (N), Badet (NO), Saux (E), Moudang (E) i Rioumajou (E)- un molt bon indret per conèixer l'erosió glacial que van patir els Pirineus durant el plistocè, el període geològic conegut popularment com l'edat de gel o l'època de les grans glaciacions, situat entre fa 1,8 milions d'anys i fa 10.000 anys, quan comença l'holocè, període en el que ens trobem actualment. Tot remuntant aquesta preciosa vall descobrim, també, el seu passat miner i entenem l'important paper que hi juguen encara la ramaderia bovina i ovina i l'explotació forestal. Una petita gran excursió que es pot allargar de dues maneres diferents i que ens mostra la capçalera de la vall d'Aure, aquest territori de frontera que és bressol del pirineïsme i punt de connexió amb la cara S de la gran serralada a través de ports mítics d'alta muntanya.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Des d'Aínsa seguim la carretera A-138 en direcció a França passant per Bielsa i Parzán. Passem el túnel transfronterer de Bielsa-Aragnouet i entrem a l'estat francès. Seguim per la carretera D173 i abans que aquesta arribi al fons de la vall ens trobem amb un revolt molt marcat a la dreta, d'on surt un camí que puja a l'esquerra. Al voral dret de la carretera hi ha un petit marge on estacionar el vehicle.

Des de Saint-Lary-Soulan seguim la carretera D929 en direcció al túnel de Bielsa-Aragnouet Espanya. Passem de llarg les localitats de Tramezaigues i Aragnouet i continuem per la carretera D173 començant la pujada cap al túnel de Bielsa-Aragnouet. Passat un primer revolt molt pronunciat arribem al punt d'inici de la ruta. A l'esquerra de la carretera hi ha un petit marge a on estacionar el vehicle.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Què més podem visitar?

• 
  Llac de Cap de Long (Néouvielle)

  Llac artificial de més d'1 km2 de superfície situat a 2.161m d'altitud a dins de la Reserva Natural de Néouvielle. S'hi arriba per carretera des de la població de Saint-Lary-Soulan després de fer uns aproximadament 23 km i superar més de 1.300m de desnivell.

  Coordenades GPS: 42.81917861675102º 0.13856092616583737º

• 
  Central hidroelèctrica de Saint Lary

  Saint Lary està banyada per les aigües del riu La Neste d'Aure; la seva força l'aprofita la central hidroelèctrica de Sant Lary per a generar energia pel municipi. Aquesta central ofereix visites guiades gratuïtes de dilluns a divendres. Cal reservar prèviament a l'Oficina de Turisme de Saint Lary.

  Coordenades GPS: 42.8153696º 0.3176252º

• 
  Casa del Parc Nacional dels Pirineus de Saint Lary

  A la plaça de l'ajuntament de Saint Lary, a la Torre Hachan, hi trobem la Casa del Parc Nacional dels Pirineus, que ofereix al visitant exposicions permanents per descobrir la muntanya i el patrimoni de la vall d'Aure. També funciona com a centre d'atenció al visitant.

  Coordenades GPS: 42.8154021º 0.32101599º

• 
  La capella dels Templers (Chapelle des Templiers)

  La Capella de Nostra Senyora de l'Assumpció (Notre-Dame de l'Assomption), dita dels Templers, està inscrita al Patrimoni Mundial de l'UNESCO. Antigament depenia dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem i destaca per la seva arquitectura romànica. La seva situació al costat de colls fronterers la van convertir en un indret molt freqüentat durant l'edat mitjana pels pelegrins i forma part de la xarxa patrimonial del Camí de Sant Jaume. Està situada al costat del riu La Neste d'Aure i del pont d'accés al poble de Le Plan.

  Coordenades GPS: 42.780712º 0.194918º

• 
  La Casa de l'Ós (Maison de l'Ours)

  A Saint Lary, museu dedicat a un dels seus símbols, l'ós, un dels animals més romàntics de la fauna pirinenca. El museu ens el descobreix a través d'una exposició i una pel·lícula de caràcter pedagògic i la presentació d'un exemplar real, per donar-nos a conèixer la situació d'aquesta espècie al Pirineu.

  Coordenades GPS: 42.8149447º 0.3187923º

• 
  Estació d'esquí de Saint Lary

  L'estació d'esquí de Saint Lary constitueix un dels dominis esquiables més grans del Pirineu. Disposa de 40 pistes que s'estenen al llarg de 600 ha de terreny distribuïdes en tres sectors: Saint Lary 1700, Saint Lary 1900 i Saint Lary 2400. Els amants de l'esquí podran practicar-hi esquí alpí i snowboard.

  Coordenades GPS: 42.8131906º 0.29578925378º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem aquest itinerari a la mateixa carretera D173 (0:00h - 1.400m), a prop del marcat revolt que fa la carretera que comunica Aragnouet amb el túnel transfronterer de Bielsa-Aragnouet. Al punt d'inici de la ruta, a peu de carretera, trobem diversos senyals i panells interpretatius i un tancat metàl·lic pel bestiar. Un dels panells fa esment al proper Parc Nacional dels Pirineus -Parc National des Pyrénées-, al que entrarem durant la ruta. 

Punt d'inici de la ruta.

Senyalització vertical indicant-nos els temps d'accés a diferents localitzacions dins de la vall de Géla.

Agafem un camí ben fressat que surt en pujada vall amunt. Anem endinsant-nos a poc a poc a la bonica, ampla i extensa vall de la Géla caminant per la seva obaga, flanquejant el vessant N del pic de Bourgade i gaudint d'un mosaic paisatgístic que combina l'ombra d'un bosc altimontà planifoli amb inclinats i assolellats prats de pastura. Un senyal ens avisa de la possible caiguda provocada d'allaus durant l'hivern, fet que ens recorda que en aquesta vall la pràctica de raquetes de neu o esquí de muntanya s'ha de realitzar amb la màxima previsió i precaució i utilitzant sempre l'ARVA, la pala i la sonda. 

A dalt d'una roca trobem la Mare de Déu de la Géla.

Com acostuma a passar als Pirineus i especialment en valls molt explotades històricament tant per la ramaderia com per la silvicultura, a la Géla advertim el fort contrast que hi ha entre la ufanosa obaga, per on caminem, i la solana, a l'altra riba de la Neste de la Géla, que es presenta molt més pelada de vegetació. 

Pugem còmodament per un sender ben ample.

La ruta és ideal per fer en família, tot i que el desnivell acumulat positiu és considerable, d'uns 300m.

Pujant per la vall de le Gela.

Les maduixes silvestres, un petit tresor que podem trobar en boscos o llocs ombrívols.

A mesura que guanyem alçada, la vall es comprimeix lleugerament, moment en el que passem a caminar just pel costat del riu. L'estretor ens anuncia tímidament el paisatge meravellós que ens espera més endavant. Ja apunta al SO la fabulosa cresta que connecta el pic de la Géla (2.851m) amb el pic de Troumouse (3.085m), que destaca per tenir un marcat estrat inferior de roca calcària blanquinosa i grisosa del període devonià (fa entre 417 i 354 milions d'anys) i que forma part del mantell de corriment de Gavarnie i un estrat superior d'un color marró fosc torrat, format per roques metamòrfiques com pissarres i esquists. Aquesta ciclòpia i abismal muralla ens mantindrà embadalits a mesura que anem fent camí, i haurem d'entendre que els estanys de Barroude (i tota la vall de la Géla) no són més que les cubetes glacials del que va ser una glacera de circ -el circ de Barroude- que al màxim glacial (ara fa uns 45.000 anys) connectava amb tres circs glacials veïns: Pinarra (E), Barrosa (S) i el grandiós Troumouse (O) a través dels colls de la Géla i de la Sède, que el gel sobrepassava. 

Característic estrat de roca calcària blanquinosa de la muralla de Barroude, entre els pics de la Géla i de Tromouse.

Pugem embadalits davant de l'espectacular muralla de Barroude que s'alça imponentment al fons de la vall.

Inscripció en una roca "Oui a l'ours" -"Sí a l'os"- que ens recorda la presència actual d'aquest plantígrad als Pirineus.

Tram rocós estret en el que una barana separa el límit del camí del penya-segat que cau fins a la Neste de la Géla.

Avancem un tram per dintre del bosc. Avets, fajos, bedolls... ens aporten una frescor reconfortant si fem la ruta en ple estiu.

Seguim l'agradable camí vora la Neste de la Géla, ara més planer, i aviat ens trobem amb un pont (0:40h - 1.720m) amb senyalitzacions a Barroude i port de Barroude (creuant el pont -dreta-) i al port Vieux (recte), ambdós ports de muntanya fronterers entre França i Espanya. En aquest punt entrem al Parc Nacional del Pirineus. Un panell ens explica la normativa del Parc Nacional. 

El camí s'apropa fins a tocar del riu, la Neste de la Géla.

Planegem propers al riu.

Intuïm que ja queda molt poc perquè el panorama de la capçalera de la vall se'ns obri completament.

Arribem al pont, trencall de camins Barroude / Port Vieux.

La Neste de la Géla comença a recollir les aigües al circ de Barroude.

Pont de fusta sobre la Neste de la Géla.

Seguim recte per l'esquerra orogràfica del riu entre prats, ens trobem immersos en un paisatge completament pelat. Resseguim un meandre que fa el riu i de cop la vall s'obre i ens regala una visió colpidora: davant nostre un gran pla verd i reblert amb molleres i en segon terme els contraforts septentrionals del pic de Port Vieux (2.723m) i del Soum de Barroude (2.674m), tancant la composició la magnètica muralla bicolor de Barroude. 

La vall s'obre i ens ofereix vistes impressionants.

Al fons, davant nostre, a uns centenars de metres, la cabana de la Géla, proper punt de pas.

Ja veiem molt a prop nostre una construcció que destaca enmig de la immensitat verda. De seguida arribem a la cabana de la Géla (1:00h - 1.715m). Actualment aquesta cabana és utilitzada als estius pels pastors que guarden el bestiar que pastura per tota la vall. Ben a prop d'aquesta cabana hi ha les restes d'una segona cabana que es va ensorrar l'estiu del 2014. De la cabana de la Géla surt un corriol a l'esquerra (NE) fins a una tercera cabana construïda a l'estil tradicional de la zona, amb parets de pedra seca i un sostre cobert amb gespa que aprofita el pendent del vessant, buscant al màxim (i aconseguint-ho) la simbiosi amb l'entorn. Des dels seus voltants tenim unes vistes privilegiades de la capçalera de la vall de la Géla i podem imaginar-nos la dura vida que hi feien els pastors de temps enrere així com els soferts miners que extreien ferro, galena i coure. 

Cabana de la Géla i circ de Barroude.

Cabana de la Géla.

Vistes a la capçalera de la vall de la Géla amb la muralla de Barroude al fons.

L'antiga cubeta glacial ha quedat reblerta per sediments.

Acolorida muralla de Barroude.

Havent fruït amb la bellesa d'aquesta allargada vall de marcada erosió glacial i explotada durant segles per la mineria i el pastoralisme, retornem al punt d'inici a la carretera D173 (2:00h - 1.400m) desfent el mateix camí realitzat a la pujada. 

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.