El molí de Brotons i el salt d’aigua de la Tosca a la vall de Marfà des de la Fàbrega

Ruta circular d’uns 10 km de longitud i 275 m de desnivell que comença al pont de la Fàbrega i, en el seu primer tram, davalla la vall del torrent de la Fàbrega -amb els seus bonics meandres- per una còmoda pista que transcorre per la seva riba esquerra. Un cop passem el mas abandonat del Saiolic, enllacem amb un corriol que ens apropa fins al molí de Brotons i el salt d’aigua de la Tosca, que dibuixen una estampa de postal. A continuació, creuem la riera de Marfà i ens dirigim fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca i el molí de Marfà. Fem la tornada pel camí de la riera de Castellnou, que amaga un petit engorjat -el gorg Estret- i, finalment, tornem a situar-nos al torrent de la Fàbrega que, de tornada, remuntem pel seu costat dret orogràfic.

L’itinerari que us proposem ens descobreix la bonica vall de Marfà -situada a l’altiplà del Moianès- i els diversos atractius naturals i històrics que amaga: els gorgs de la Tosca i el gorg Estret; els molins de la Fàbrega, de Brotons i de Marfà; l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca; diversos masos abandonats... Durant la ruta, visitem raconades de gran bellesa on l’aigua és protagonista, però també descobrim com l’home ha aprofitat aquest recurs natural durant segles i ha modelat l’entorn per conviure-hi.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

El punt d’inici de la ruta, el pont de la Fàbrega, es troba situat al costat de la carretera C-59 que uneix les poblacions de Moià (N) i Castellterçol (S). Avançant per aquesta via trobem la sortida senyalitzada de “La Fàbrega” a 6 km de Moià -si arribem des del N- i a 5 km de Castellterçol -si arribem des del S-. Un cop sortim de la carretera ens hem de situar al seu costat occidental (O), on hi ha una esplanada on podem estacionar els vehicles.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Aquesta guia web i PDF gratuïta ha estat publicada amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem la ruta al (1) pont de la Fàbrega (0:00 h - 609 m), situat al costat del molí de la Fàbrega. Aquest edifici, visible des de la carretera que uneix Castellterçol i Moià, funciona des de fa uns anys com a restaurant i és el primer dels tres molins que trobarem durant l’itinerari. 

Pista inicial.

Gorg al costat de la pista.

Des d’aquest punt agafem l’ampla pista de terra que surt en direcció NO entre pins i roures. Deixem enrere algunes bifurcacions a banda i banda del camí, nosaltres ens mantenim sempre per la pista que es dirigeix cap al mas del Saiolic i el molí de Brotons. Trobem el primer gorg que, en funció de les pluges que hi hagi hagut tindrà, més o menys aigua. Estem resseguint els amplis meandres excavats pel torrent de la Fàbrega.  

Torrent de la Fàbrega en època seca.

En un meandre pronunciat que gira cap a la dreta trobem tres ramals de camí, el primer que surt a la dreta i en direcció contrària serà el que haurem d’agafar a la tornada, el del mig serà pel que vindrem quan tornem i ara agafem el de més a l’esquerra. Uns 130 m més endavant, creuem el torrent de la Fàbrega. A partir d’aquí el camí va ascendint suaument pel vessant de la muntanya. Avançant sempre per la pista més ampla i, finalment, arribem al (2) mas del Saiolic (0:50 h - 653 m). Aquest edifici de dues plantes i catalogat com a element patrimonial està abandonat però conserva bé la seva estructura i la teulada. 

Mas del Saiolic.

Des del mas, avancem uns 120 m per la pista en direcció O -vorejant un camp- i, tot seguit, deixem la pista i agafem un corriol que surt a la dreta (N), a través d’una zona vallada, i que perd altura ràpidament. En aquest tram hem d’estar atents a l’orientació perquè, en un moment donat, el corriol es desdibuixa i nosaltres hem d’avançar amb tendència a l’esquerra (NO) fins que trobem una pista. En aquest últim tram observem, al fons i sobre d’un petit espadat, l’ermita de Sant Pere de Marfà.  

Vistes a Sant Pere de Marfà.

Situats a la pista, la seguim uns metres fins que trobem un corriol amb fites que baixa uns metres més fins a un punt on ja divisem el salt de la Tosca just davant nostre, amb una resclosa que destaca enormement. 

Salt i gorg de la Tosca.

Hem de continuar baixant una mica més i, ja sense vistes al salt de la Tosca, arribem a una bifurcació on nosaltres fem un gir molt marcat a la dreta (N) en direcció al molí de Brotons. Els últims 50 m abans d’arribar a l’aigua són força emboscats, fins i tot hi podem trobar algun filferro, però apartant una mica la vegetació arribem a la balma que allotja el (3) molí de Brotons (1:40 h - 543 m). Aquest indret impressiona molt! De sobte ens trobem amb una construcció -un molí fariner- que aprofita la protecció de les parets i, alhora, la força de l’aigua. El molí ja apareix documentat l’any 1608 i va estar plenament operatiu fins a l’any 1863. Aquell any hi va haver una gran riuada que va fer augmentar el caudal de la riera de manera sobtada i va arrastrar aigües avall tota la família del moliner, una tragèdia que es va endur vuit vides. El llegat patrimonial que en resta és digne de visitar, actualment podem entrar dins de la construcció que conserva els seus murs exteriors, alguna paret, el forat que connectava amb la resclosa i algun tros de mola. 

Fulles de tardor a la vall de Marfà.

Balma que acull el molí de Brotons.

Interior del molí de Brotons.

Gorg de la riera de Marfà.

Pinsà comú.

Després de visitar el molí, hem de creuar la riera, que en cas que baixi amb molta aigua pot fer que ens haguem de descalçar o, fins i tot, en cas de crescuda, que no la puguem creuar. Des de l’altra banda de la riera, si seguim arran de paret, podem gaudir d’una preciosa estampa del molí al costat del salt de la Tosca que, a més, es reflecteixen en l’aigua de la resclosa. 

Salt de la Tosca i molí de Brotons.

Ara el camí continua per aquesta vessant de la riera que ha canviat de nom -d’aquí en avall és la riera de Marfà-. Resseguim un tram de la riera cap al S i aviat arribem a (4) l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca (1:50 h - 547 m), un edifici del segle XVII ampliat i remodelat diverses vegades també conegut com a Mare de Déu de la Llet o de la Cinta, que de ben segur estava associat a fer-hi una visita per tenir bonança en la maternitat. La riera gira cap a la dreta (NO) i la continuem resseguint fins que arribem al molí de Marfà, el tercer molí que descobrim en aquesta ruta. En la riuada de l’any 1863 on va morir tota la família del molí de Brotons, la família del molí de Marfà es va poder salvar perquè van poder refugiar-se a temps a la teulada de l’edifici.

Un cop hem visitat aquest indret, desfem el camí fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca i, des d’aquest punt, agafem un petit corriol a l’esquerra (N) que fa drecera i ràpidament ens condueix fins a una pista, que és per on tornarem. Hi ha un parell de tramets més que podem escurçar fent drecera, però quan la pista se situa ja en clara direcció N i passa per sobre del molí de Marfà (que ens queda a baix a la dreta), ja no l’hem de deixar més. Continuem avançant i arribem a un punt senyalitzat on a la dreta surt un caminet que permet acostar-nos fins al (5) gorg Estret (2:15 h - 550 m), un racó amagat de la riera de Castellnou, afluent del torrent de la Fàbrega, que a continuació seguirem durant una estona. 

Gorg Estret.

Torrent de Fàbrega en època seca.

Cel amb cirrocúmuls.

Desfem el camí uns metres i enllacem amb un corriol que s’enfila pel vessant de la muntanya entre pins i roures i ràpidament s’orienta cap al N. Anem resseguint la riera de Castellnou bastants metres per sobre seu. A poc a poc ens anem allunyant de la riera i acabem desembocant en una pista, que aviat fa un gir a la dreta i s’orienta cap al SE. Descartem diversos trencalls mantenint-nos sempre en direcció SE fins que arribem a un punt conegut com l’Escaleta dels Gats, on trobem uns graons a la roca que ens ajuden a baixar i ens porten fins a una canaleta de ciment que voreja el torrent de la Fàbrega i que ens condueix fins a la continuació del camí. Confluïm amb una pista i anem resseguint els meandres del torrent agafant sempre els trencalls que ens mantenen per la seva riba dreta orogràfica. Arribem a la bifurcació de diversos camins que ens hem trobat a l’anada i agafem ara la pista de l’esquerra que aviat guanya una mica d’alçada, però que també ens mostra boniques panoràmiques del torrent. Parant atenció als trencalls senyalitzats, anem seguint el camí -trams de pista i trams de corriol- que ens retornen al (1) pont de la Fàbrega (3:40 h - 609 m), on hem iniciat la ruta. 

Corriol final.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.