- Fitxa i mapes
- Recorregut
- Llocs d´interès
- Fotos
- Rutes guiades properes
- Establiments propers

Alta (PD)
Rutes d'alta muntanya amb grimpades en terreny exposat i de certa dificultat. Tot i això hi ha força preses per agafar-se. Possibilitat d'arestes i crestes estretes i aèries. L'ús de la corda pot ser necessari en més d'una ocasió. Pendents de 40-45°.
+697m | +1.365m/-2.062m

20 km

2:15h | 8:30h

1.713m

Pàrquing de La Bérarde

3.775m

La Bérarde
Ascensió al pic Coolidge per la seva via normal, des del coll de la Temple i pujant per l'aresta sud. Comencem la ruta a La Bérarde, pugem per la vall de Vénéon, passem pel refugi de Carrelet i fem nit al refugi de Temple Écrins. Aquest és un itinerari clàssic d'alta muntanya als Alps que ens permet gaudir d'unes vistes impressionants de la cara nord de diversos cims molt coneguts del massís dels Écrins.
La muntanya deu el seu nom a William Auguste Coolidge, que hi va pujar per primera vegada l'any 1877. Aquest gran aventurer nord-americà va realitzar més de 1.700 ascensions als Alps durant 17 estius i 3 hiverns. El cim, i la pròpia ruta, ens ofereixen unes fabuloses vistes cap a algunes de les grans muntanyes dels Écrins: la Barre des Écrins, el Pelvoux, l'Ailefroide, el pic Sans Nom, Les Rouies, Les Bans, el Mont Gioberney,... I també vistes impressionants a grans geleres: la glacera Noir, la glacera Des Rouies, la glacera de la Pilatte, la glacera de Chardon,...
Track de la ruta
En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.
Més informació
: Pic Coolidge (3.775m)
: Dos dies
:
: 2:15h des de La Bérarde (1.713m) fins al refugi de Temple Écrins (2.410m).
: 8:30h en total. 4:00h d'ascensió: 2:15h des del refugi de Temple Écrins fins al coll de la Temple (3.321m) i 1:45h des d'aquest coll fins al pic Coolidge (3.775m). 4:30h de descens des del pic Coolidge fins a La Bérarde.
:
: +697m
: +1.365m/-2.062m
: Alta (PD). Cal realitzar una llarga grimpada després del coll de la Temple, amb nombrosos passos de grau I i II. També cal superar algun pas bastant aeri en la grimpada que hi ha entre el fals cim i el cim del Coolidge.
: Estiu
: Grampons, piolet, casc, corda simple i arnès.
:
Meije Pelvoux Parc National des Écrins. TOP25 3436ET. 1:25.000. IGN.
: Clàssica ruta d'alpinisme al massís dels Écrins, sense excessiva dificultat. Ruta ideal per iniciar-se a l'alpinisme. Boniques vistes sobre la cara nord de cims molt coneguts del massís dels Écrins, com la Barre des Écrins, l'Ailefroide, el pic Sans Nom i el Pelvoux. A finals d'estiu, no trobarem neu durant pràcticament tot el recorregut.
Venint de Grenoble agafem la carretera N-91 en direcció a Bourg-d'Oisans. Passem aquesta població i aproximadament a uns 4 km agafem la carretera D530 que s'endinsa a la vall de Vénéon. Seguim aquesta carretera fins al fons de la vall, passant per les poblacions de Vénosc, Saint-Christophe-en-Oisans. Finalment arribem a La Bérarde (1.713m), punt d'inici de la ruta.
Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.
Recorregut 1r dia



La ruta comença travessant la petita població alpina de La Bérarde pel seu carrer principal.
Agafem el camí que remunta la vall tot seguint el torrent de Vénéon, que tenim a la nostra esquerra. El camí va pujant suaument i ens anem endinsant a la vall, allunyant-nos de La Bérarde.
Al començament el camí és suau i agradable.
Aquest camí, que està molt ben senyalitzat, ens portarà fins al refugi de Carrelet en aproximadament 1h.
Les senyals també ens indiquen quins refugis estan oberts i quins estan tancats.
Al cap de poca estona, trobem una font (0:20h) al costat del camí, aquesta font disposa d’un cassó penjat, per si volem agafar aigua i hidratar-nos una mica.
El missatge de "LAISSER MOI SUR PLACE, MERCI" ens convida a beure amb el pot i tornar-lo a deixar perquè qualsevol altra persona també pugui utilitzar-lo.
Seguim el camí en direcció S-SE i deixem a mà dreta la

Pont que hi ha per passar a l'altre costat del riu i anar cap a la vall de Chardon. Nosaltres continuem recte.
Aviat, a la llunyania, ja es pot veure el refugi de Carrelet i el pic de la Temple (3.389m) al fons.
Al fons, ben visibles, veiem el refugi de Carrelet i el pic de la Temple (3.389m).


Refugi de Carrelet.
Seguim endavant i en pocs minuts entrem en un bonic bosc on el camí es bifurca. Nosaltres agafem el camí de l'esquerra (1:10h). Poc després creuem un torrent que baixa de la vall de la Pilatte i arribem a un altre desviament (1:25h). Tornem a agafar el camí que puja cap a l'esquerra, en direcció al refugi de Temple Écrins, i deixem enrere el camí de la dreta que va cap a la vall de Vénéon i cap al refugi de Pilatte.
Creuem el torrent que baixa de la vall de la Pilatte.
Estem, ara, davant de la part més dura del primer dia de ruta. El camí guanya alçada ràpidament fent curtes ziga-zagues mentre ens ofereix unes vistes espectaculars del circ de la Pilatte i del pic de Les Bans.
Al fons: el circ de la Pilatte, el seu refugi, el pic de Les Bans (3.369m) i el Mont Gioberney (3.352m).
Anem pujant i veiem una petita bandera que ens indica la ubicació del refugi de Temple Écrins, que no podrem veure fins a ser-hi ja ben a prop.
Arribant al refugi de Temple Écrins veiem el contrafort que ve de l'aresta SO del Coolidge en primer pla i, al seu darrere, el pic de la Temple.


Refugi de Temple Écrins, situat a 2.410m d'altitud.
Recorregut 2n dia



Superat l'esperó de roca, es fa molt evident, en direcció E cap al fons de la vall, el coll de la Temple.
Continuem pujant per aquest vessant. El camí és evident.
El camí talla el vessant de la muntanya.
Travessem un petit barranc i seguim les fites. Arribem a un

A l'altiplà el pendent es suavitza, cosa que s'agraeix abans d'afrontar la pujada al coll de la Temple, que ens queda just a davant nostre.

Pujant per l'altiplà, amb el pic Coolidge i el seu fals cim a la nostra esquerra. Veiem tota la cresta que haurem de superar per arribar al cim.
Seguim pujant pel camí, que avança obliquament cap a la dreta (S) tot a guanyant metres. Estem ja a prop del coll de la Temple.
Tenim el pic de la Temple (3.389m) cada vegada més a prop.
El camí gira bruscament cap a l'esquerra (NE). Seguim guanyant metres, el pendent cada vegada és més fort (35º).
Queda molt poc per arribar al coll.


Zona de bivacs al coll de la Temple (3.321m), amb el pic de la Temple al fons (S).
A la llunyania, també en direcció N, veiem el massís de Soreiller amb l'Aiguille Centrale du Soreiller (3.338m) destacant-hi.
Aiguille Centrale du Soreiller (3.338m).

Des del coll de la Temple veiem l'itinerari de grimpada a seguir.
Deixem el punt més elevat de l’aresta (3.440m) a la nostra esquerra. Comencem a grimpar per unes diagonals ascendents de roca que ens porten fins a la base d'un primer corredor.
Tram de grimpada en diagonal per arribar al primer corredor.
Deixem aquest corredor enrere a l’esquerra i continuem grimpant cap a la dreta, fent diagonals ascendents. Arribem als peus d'un segon corredor.
Diagonal que ens porta al peu del segon corredor, pel que pujarem.
Pugem per aquest segon corredor, on anem trobant algunes fites. Veiem les roques molt marcades pels grampons dels excursionistes.
Pujant pel segon corredor.
A la part final del segon corredor, hi ha una roca molt gran que sobresurt. Aquesta roca ja era ben visible des del coll de la Temple i ens pot servir com a referència.
Roca que sobresurt al segon corredor.

Grimpant per la roca amb el Pelvoux al fons.
Després de superar aquest corredor, arribem a una

Bretxa que hi ha sobre la mateixa aresta (3.410m).

Grimpant després de superar la bretxa.

La grimpada és fàcil però sustinguda.

Plana nevada a uns 3.450m d'altitud.
Des d’aquest punt hi ha dues opcions per abordar el cim. Es pot optar per pujar a través de la pala de neu fins al coll que hi ha a l'aresta E (3.682m) del Coolidge. Si s’opta per aquesta opció cal vigilar, un cop a l’aresta, amb la cornisa de neu que es forma habitualment. O bé, es pot optar per pujar directament al fals cim avançant pel tram de roca que hi ha a l'esquerra de la llengua de neu. Nosaltres seguim aquest segon itinerari. Avancem per l’aresta en direcció N-NO.
Pugem directe cap al fals cim.
La roca està molt descomposta, cal vigilar de no llançar pedres i anar pujant sempre pels trams de roca estable i fixa.
Tram de roca descomposta.

Pujant cap al fals cim del Coolidge tenim l'Ailefroide al darrere.

El coll de la Temple ja ens queda molt avall.

Pocs metres abans d'assolir el fals cim del Coolidge.
Arribem al fals cim del Coolidge (3:50h).
Vista del cim del Coolidge des del seu fals cim.
Des del fals cim desgrimpem cap a la bretxa que separa els dos cims. Aquests són els passos de grimpada més aeris de tota la ruta. A la nostra dreta, tenim més de 1.000m de caiguda fins a la glacera Noir.
Vista de la desgrimpada del fals cim del Coolidge (foto feta des del cim). Al fons hi ha el Mont Pelvoux (3.946m) i el pic Sans Nom (3.699m).

Anant des del fals cim fins al cim del Coolidge.


Cim del pic Coolidge (3.775m).

Barre des Écrins (4.102m) i Dôme de Neige des Écrins (4.015m).

El pic Ailefroide (3.954m) i la glacera Noir.
En direcció O podem veure la bonica glacera de Rouies, el pic de Les Rouies (3.589m) i la Pointe du Vallon des Étages (3.564m).
Les Rouies (3.589m) i la Pointe du Vallon des Étages (3.564m).

De tornada del pic Coolidge cap al fals cim, en un dels passos més delicats, exposats i aeris.

Baixada del fals cim cap al pla nevat.

Les Rouies al fons.
Desgrimpem les diagonals cap al coll de la Temple (5:15h - 3.321m). Cal parar més atenció de baixada que no pas de pujada.
Desgrimpada pel segon corredor.
Des del coll de la Temple, baixem cap a l'altiplà inclinat (5:45h - 3.000m) una altra vegada, i després cap al refugi de Temple Écrins (6:45h - 2.410m).
Barre des Écrins des del refugi de Temple Écrins.
Ara hem de baixar els 500m de desnivell que separen el refugi de Temple Écrins i el pla de Carrelet.
Veiem les ziga-zagues que fa el camí i tota la vall de Vénéon al fons.
Passem pel refugi de Carrelet (7:40h) i finalment arribem al pàrquing de La Bérarde (8:30h - 1.713m), on el dia anterior vam iniciar aquesta ruta de dos dies a l’espectacular pic Coolidge.
De tornada, passant altre cop pel refugi de Carrelet.

Si has realitzat aquesta ruta, dóna´ns la teva opinió!! Si tens dubtes de la ruta, escriu-nos un comentari!
Coneixes alternatives per aquest itinerari? Has fet aquesta ruta d´alguna altra manera? Opina!
Bonica ascensió. A l'agost del 2022 no hi ha neu de camí al coll de la Temple. De l'avant-cim al cim ho vaig fer pel costat esquerre del cordal, així s'eviten les vistes al buit.
(Comentari introduït originàriament en castellà)
Què hauria fet jo sense els meus dos homes??? Vam estar una estona al fals cim decidint si passàvem i fèiem cim o si ens donàvem la volta... sort que vam decidir provar i intentar-ho. Si que és cert que fa una mica de por veure la caiguda tan espectacular, però potser això també ho fa apassionant. Després un cop t'hi poses, és anar fent.
Crec que si es va amb gent que no està acostumada a grimpar o moure's amb certa soltura és més que recomanable un cordino.
Brutals les vistes des del Col de la Temple, m'hagués quedat més estona contemplant el Glacier Noir.
La família que guardava el refugi Temple dels Écrins van ser d'allò més atents i cordials. Una forta salutació a monsieur Kappa.
Hola Nens! Aquesta ruta és de p .... mare! Una passada. Al refugi hi ha ressenyes que posen èmfasi en els trams diagonals i el segon corredor: fals! Cal anar amb molt de compte però és fàcil. Per a mi el tram en què vaig haver de posar els pocs ous que tinc, va ser en passar de l'avantcim al cim. A la foto es veu perfectament que hi ha 1.000 metres de caiguda, per la qual cosa recomano portar un cordino per aquest tros. També es pot pujar a l'avantcim per la pala de neu de la dreta, evitant la roca podrida. Un últim consell és que just abans d'arribar al Col de la Temple pot haver gel a uns metres que hi ha roca llisa i una caiguda pot fotre't el dia.
Els Écrins és una zona espectacular, plena de bones rutes i sense les aglomeracions ni el perill d'altres zones dels Alps.
Volem que la web de RUTES PIRINEUS sigui una web participativa, per això t´animem a que deixis els teus comentaris sobre les nostres rutes. No es toleraran insults, llenguatge abusiu, faltes de respecte, ni comentaris ofensius en contra de les més elementals normes d´educació. Tampoc s´acceptaran missatges comercials, o que incloguin números de telèfon o adreces personals i també s´eliminaran els missatges que anunciïn algun producte.
Tots els comentaris són revisats per garantir que compleixin les normes anteriors. RUTES PIRINEUS, en cap cas, es farà responsable del contingut de les opinions publicades pels internautes a la nostra web.