Entrevista a Joan Salarich, director del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

Del 15 al 24 de novembre se celebra la 31a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. Aquest festival, un dels més importants del món en el seu gènere, exhibeix i posa en competició durant 10 dies els millors films del món sobre muntanya i natura. A més a més, fora de la secció competitiva del Festival, s’organitzen tot un seguit d’activitats complementàries lligades al món de la muntanya: conferències, convidats especials, retrospectives d’actors destacats, exposicions fotogràfiques,...

Parlem amb en Joan Salarich, director de la 31a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. En Joan, nascut a Torelló i gran aficionant a la muntanya, ha estat el director del Festival en totes les seves edicions, des de l’any 1983. Durant aquestes setmanes, pels organitzadors del festival les més mogudes de l’any, en Joan lidera un equip de més 40 persones, entre col·laboradors directes i voluntaris, que treballen perquè el Festival torni a ser un èxit. 8.000 entrades a la venta, 115 pel·lícules inscrites de 27 països diferents, 30 pel·lícules seleccionades per a les projeccions, 7.800€ en premis,... són algunes de les xifres d’aquest Festival, una gran oportunitat per viure la muntanya d’una manera diferent!

Perquè un festival de cinema de muntanya? Com va néixer la idea d’ajuntar cinema i muntanya?

JS: El Festival neix l’any 1983 en el context del Centre Excursionista de Torelló. Aquí, a Torelló, era habitual convidar els alpinistes que tornaven de les grans expedicions que es començaven a fer a l’Himàlaia o els Andes perquè ens fessin xerrades sobre les seves experiències i aventures. En general, aquestes xerrades s’acompanyaven de projeccions d’imatges en cinema o en diapositives. El Festival va ser un pas més. Aquí a Catalunya hi havia molta producció d’aquest tipus d’audiovisuals i no hi havia cap lloc on mostrar-los en competició. Llavors ens va semblar que podia ser una bona idea organitzar-ho i ho vam tirar endavant. En aquell moment, l’any 1983, a l’Estat hi havia el Festival de Cinema de Muntanya de Sant Sebastià, i un altre a Madrid. El de Madrid va plegar l’any següent, després de tres edicions, i el de Sant Sebastià va aguantar fins a l’onzena edició. I llavors ja vam quedar nosaltres sols. I en aquests moments, després de 31 edicions, em sembla que ja som el 4t més antic del món.

Aquells aficionats a la muntanya que s’animin a visitar Torelló i el Festival, què hi trobaran?

JS: Més enllà de les projeccions de cinema de muntanya, els visitants podran gaudir a Torelló de tot un seguit d’activitats paral·leles, que podríem separar en dos vessants. Per una banda, encara que el Festival se centra en el cinema de muntanya, des del propi Festival s’organitzen una sèrie d’activitats relacionades amb la cultura de muntanya en general; per exemple entrevistes en públic amb els convidats, exposicions, audiovisuals, xerrades, conferències, taules rodones,... Per altra banda, hi ha una sèrie d’activitats que estan organitzades per l’Ajuntament de Torelló, són activitats que la majoria tenen lloc durant el primer cap de setmana del Festival –del 15 al 17 de novembre- i que inclouen jocs de geocaching, jornades de cuina de muntanya, activitats al rocòdrom i competicions d’escalada,... La gent trobarà una àmplia oferta d’activitats que li permetran programar un cap de setmana a Torelló complementant el propi Festival de Cinema, que és el fil conductor d’aquesta setmana a Torelló.

Amb 115 pel·lícules inscrites que provenen de 27 països diferents, aquesta és l’edició més internacional del Festival. És un objectiu que s’ha marcat el Festival o és una conseqüència de la crisis que viu el sector audiovisual català i espanyol?

JS: Que aquest any tinguem pel·lícules de 27 països és destacable, i n’estem molt contents, perquè són molts països, però potser hauríem de parlar de casualitat. Nosaltres ens estem movent ja des de fa anys entre els 20 - 23 països. És a dir, el Festival com a festival internacional està consolidat completament i des de fa anys. El que passa és que en aquesta edició s’han ajuntat pel·lícules de molts països que participen més esporàdicament i que aquest any han decidit participar. No és conseqüència de la crisis, la crisis potser ha afectat una mica la participació estatal, que encara que segueix sent molt nombrosa, no és tant nombrosa com en les darreres edicions. El Festival està ben consolidat, hi ha un prestigi, són molts anys, formem part de l’associació internacional de festivals, de la qual precisament en aquests moments n’ostentem la presidència.

Trenta-una edicions i sempre creixent, tant en participació com en visitants... Per què creus que el Festival és un èxit?

JS: Bé, és difícil de dir... Nosaltres, des de sempre, el que ens hem proposat és organitzar un festival de forma seriosa i intentant que el públic se’l fes seu. A nivell tecnològic ens hem hagut d’anar adaptant, perquè les coses han canviat; en les primeres edicions totes les pel·lícules eren en 16mm, més endavant va entrar el vídeo, després el DVD,... i ara moltes pel·lícules ja es poden veure per internet gairebé al mateix temps que s’estrenen... En aquest context, hem intentat donar al Festival un estil propi i especial, de tal manera que el públic que ens visita se’l faci seu i que per a ell esdevingui una experiència. No és el mateix veure una pel·lícula en una pantalla a casa, per gran que sigui, que veure-la al cinema, amb amics i envoltat d’un ambient que nosaltres intentem que sigui el més atractiu possible. I aquesta és la clau que penso que ha fet que el festival hagi anat endavant. Aquests anys de crisis, però, sí que s’han notat, coses com l’increment de l’IVA ens van en contra. Però sempre hem intentant que la gent que ve al festival s’ho passi bé i que, repeteixo, sigui una experiència positiva per ells.

Ens podries dir algun dels films més destacats que, al teu parer, han passat pel Festival al llarg de la seva història?

JS: Per aquí han passat grans pel·lícules. Però estem molt orgullosos de les pel·lícules que pràcticament podem dir que es van estrenar aquí, a Torelló, i després han tingut un recorregut i una influència molt important arreu del món. Això vol dir que les bones pel·lícules opten i volen ser presentades aquí. I en aquest sentit destacaria: “Everest: from Sea to Summit” (Austràlia, 1992), que a part de ser una pel·lícula que va marcar un punt d’inflexió important dins de la història del cinema de muntanya, és una pel·lícula que personalment sempre m’ha agradat molt i l’he vist força vegades. També podria destacar “Base Climb” (Regne Unit, 1992), una pel·lícula molt espectacular; o “Fatal Game” (Nova Zelanda, 1997), una pel·lícula que tracta un tema que malauradament segueix estant d’actualitat: aquestes expedicions comercials que van a l’Everest i que pugen al cim del món a qualsevol preu, provocant accidents cada cop amb més freqüència. Una altra pel·lícula que s’allunya una mica de la temàtica esportiva i que va fer una gran carrera per varis festivals del món és “L’echo du Tien Shan” (Suïssa, 1997).

I alguna situació, algun moment especialment emocionant al llarg de la història del Festival?

JS: Per una banda hi ha els grans aniversaris, el 10è Festival, el 20è, el 25è, i el 30è, l’any passat. Aquests aniversaris sempre han tingut un punt de record, de mirada enrere a tot el que hem fet, i quan s’han celebrat hem intentat donar-los un punt d’emoció, recordar el bonic però difícil camí que hem fet per arribar fins aquí. I per altra banda, un altre punt important que destacaria és els moments que hem viscut amb alguns dels grans personatges que han passat per aquí Torelló. Ara penso en Sir Edmund Hillary, el primer home que va pujar a l’Everest, a qui vam fer un homenatge l’any 1992 –l’única vegada que ha visitat l’estat espanyol-. També altres escaladors i alpinistes històrics, en Walter Bonatti, que és un personatge clau en el món de la muntanya, i en Riccardo Cassin. Són persones que han deixat una empremta molt important dintre de la història de l’alpinisme i poder-los tenir aquí ha estat una gran satisfacció. I haver-los conegut personalment encara més.

Què destacaries de l’edició 2013? Què creus que no ens podem perdre?

JS: En general parlaria d’una edició amb una selecció de pel·lícules molt potent. Hi ha molt bones pel·lícules, sobretot d’alpinisme, que és un dels temes que més agrada al nostre públic, i moltes d’elles són d’estrena, encara no estan a internet. També mencionaria la sessió inaugural, que és un tipus d’inauguració que vam començar a fer l’any passat i on la música agafa un paper protagonista. Aquest any tindrem la presència dels germans Favresse, els dos grans escaladors belgues, que ens interpretaran ells mateixos la música que componen mentre escalen les grans parets del món. Crec que és un punt de vista de la muntanya força diferent del que estem acostumats a veure i que, a més a més, anirà acompanyat d’un audiovisual amb les seves grans escalades, que han merescut alguns premis importants de categoria mundial.

Com serà el Festival del futur? Quins reptes haurà d’afrontar el Festival en els propers anys?

JS: Bé, això és difícil de dir. A nivell tecnològic tot és molt indecís, tothom fa teories sobre cap a on anirem però ningú ho sap del cert. El nostre repte és intentar treure la gent de casa i fer que vinguin a veure pel·lícules al cinema. És el que us comentava abans, hem d’intentar oferir una experiència única al nostre públic, el festival és únic i s’ha de viure en el lloc on és fa. I aquesta és la idea amb la que estem treballant en aquests moments, intentar que la gent vingui per això. El que ha vingut repeteix, i hem de treballar perquè aquell que no ha vingut mai al Festival vingui a Torelló i pugui gaudir d’aquesta experiència, i que en el futur visiti assíduament el certamen.