Barcelona Pirineu 2022. Tenen sentit uns Jocs Olímpics d'Hivern a Catalunya?

Quan va sortir la iniciativa d'organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern a casa nostra em vaig quedar parat, certament estranyat. La meva primera reacció va ser crítica: no som un país amb les infraestructures orientades a acollir un esdeveniment d’aquesta magnitud, un esdeveniment centrat en els esports d’hivern, de poca tradició a casa nostra. Difícilment, un esdeveniment similar pot acabar sent sostenible.

A poc a poc, però, van anar passant les setmanes i els mesos i donant-hi moltes voltes, volent extreure de la idea i del projecte tot allò que tenia de repte, vaig pensar que, si ens ho proposàvem, segur que podíem assolir aquesta fita i repetir en gran mesura l’èxit dels Jocs del 92. Vaig anar reafirmant-me: som un país de gent amb empenta, de gent que treballa dur i amb qualitat quan de veritat s’ho proposa. Vaig pensar que, a més, aquest podia ser un gran impuls per moltes comarques, per millorar en equipaments i posteriorment poder gaudir d’una millor economia gràcies a l’explotació de les instal·lacions i a la imatge de reconeixement i atracció que un esdeveniment com aquest comporta.

I vet-ho aquí que aviat vaig adonar-me que aquest sentiment contradictori que m’aclaparava no era només patrimoni particular meu sinó que era una manifestació força generalitzada.

Una primera consideració a posar sobre la taula és com afrontar un esdeveniment d’un pressupost que ronda els 3.000 milions d’euros quan encara estem submergits en una crisi econòmica i social brutal. Serem capaços de rendibilitzar el projecte de manera que el retorn de la inversió guanyi a d’altres projectes o inversions necessàries pel país en un moment de crisi com aquest?

Segona consideració. Després de l’abrupta negativa dels membres del COI a Madrid 2020 cal pensar en els arguments reals de la derrota d’aquest projecte i si en aquest moment la candidatura Barcelona Pirineu 2022 seria ben rebuda pels organismes espanyols que l’han d’aprovar i donar-hi suport. Obtindria tot el recolzament necessari per part del COE i de la resta d’autoritats espanyoles?

La tercera consideració és si som un país amb prou afecció de base als esports d’hivern per a tirar endavant aquest gran projecte. Catalunya ha demostrat repetidament i en la majoria d’esports la qualitat dels seus esportistes i dels seus directius. Però no sembla que el nostre punt fort siguin precisament els esports d’hivern. Al món empresarial hi ha una màxima que aconsella que una empresa es dediqui fonamentalment al que millor sap fer, al seu “core business”; creiem que això es dóna realment en aquest cas? El “core business” de Barcelona, i de Catalunya, són els esports d’hivern?

I, per últim, fins on és possible dur a terme aquest projecte respectant el medi ambient? És possible tirar-lo endavant de forma lògica i naturalment sostenible? De quines instal·lacions i infraestructures estem parlant a la pràctica i quin impacte mediambiental tenen els Jocs?

Em reitero: aquest és un tema complex i obert al debat des de molts punts de vista. Per alguna d’aquestes raons, suposo, ja s’ha comentat la possibilitat de refredar la candidatura i esperar temps millors, com el 2026 o el 2030, i l’alcalde Trias ja ha plantejat la realització d’una consulta ciutadana que s’hauria de fer abans del juliol del 2014, que és quan el COI confirma les ciutats candidates.

I jo em pregunto: qui té dret a opinar en aquesta consulta? És evident que l’alcalde Trias l’està plantejant per als ciutadans de Barcelona. Però, només ha de votar Barcelona? La meva opinió és que també haurien de votar els habitants de les comarques pirinenques afectades, els municipis de l’eix Barcelona-Pirineus, i segurament tots els ciutadans de Catalunya, ja que la Generalitat s’haurà de fer càrrec d’un percentatge significatiu d’aquests 3.000M€... I, en qualsevol cas, la consulta s’ha d’organitzar bé i amb tota la informació necessària perquè els ciutadans puguin manifestar la seva voluntat lliurament i des del coneixement.

De tot l’esforç constructiu i inversor del 92 s’han aprofitat molt bé totes les infraestructures de transport, la nova vialitat, el front marítim. També la gran majoria d’instal•lacions esportives han estat força amortitzades, reciclades per a utilitzacions més casolanes o per altres esdeveniments importants com, recentment, els Mundials de Natació. En definitiva, els Jocs del 92 van ser la palanca que va permetre situar la ciutat de Barcelona on ara la tenim, a primera línia, i com a destí admirat i envejat arreu del món. Deixeu-me dir que uns Jocs Olímpics d’Hivern al nostre país només podrien tenir sentit amb un projecte molt ben pensat, que més que buscar l’èxit en la immediatesa de l’organització dels Jocs, arrelés a tot el territori i busqués l’aprofitament de les inversions que s’haurien de fer en unes comarques a les que fins ara no se’ls ha dedicat tots els recursos que necessiten.

Feliçment ara la paraula la té la gent amb el seu vot, i això no podeu imaginar la tranquil·litat que em dóna.