Aventura acrobàtica pels cingles granítics del massís d´Ardenya

Ruta circular de poc més de 6 km de longitud que s'enfila als Carcaixells i al cim del Montclar tot sortint de la masia de Can Llaurador, a la Vall d'Aro. Aquest itinerari ens permet descobrir un indret d'elevat interès geomorfològic, amb predomini de les formes granítiques arrodonides envoltades per frondosos boscos de suro. Durant la ruta descobrirem el menhir de Can Llaurador i gaudirem d'extenses vistes des del cim del Montclar. Tot i tractar-se d'un itinerari de curta distància i poc desnivell, és aeri i amb trams equipats amb cadenes i cordes, no recomanable per a persones amb por a les altures. El recorregut coincideix parcialment amb el sender de petit recorregut PR-C 102.

El massís de l'Ardenya és un sistema muntanyós de substrat granític i alçades modestes pertanyent a la part gironina de la serralada Litoral Catalana. La vall del Ridaura, també coneguda com la Vall d'Aro, la separa del massís de les Gavarres. La combinació de diferents processos geològics ha donat lloc a un paisatge constituït per un conjunt de formes característiques del modelat granític. Els doms de Solius, les torres rocalloses o les crestes dels Carcaixells conformen un relleu característic que contrasta notablement amb els vessants coberts de vegetació, principalment suredes i pinedes, d'aquest sector de l'Ardenya, dins de l'Espai Natural de Cadiretes-Ardenya, a la comarca del Baix Empordà.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

Arribem a Can Llaurador per la carretera C-65 des de Llagostera en direcció a Santa Cristina d'Aro. Prenem la sortida 5 en direcció a Santa Cristina/Solius/Romanyà. Ens incorporem a la C-250z i arribem a una rotonda, on prenem la GIV-6611 en direcció a Santa Maria de Solius. Passat 1 km, davant d'un restaurant, prenem el trencall de l'esquerra i seguim per pista, primer asfaltada i després de terra, fins a Can Llaurador. Just passada la casa, en una cruïlla, hi ha un petit espai on podem aparcar.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Què més podem visitar?

• 
  El monestir de Santa Maria de Solius

  El Monestir Cistercenc de Santa Maria de Solius va ser fundat el dia 21 de gener de 1967, després del Concili Vaticà II, per un petit grup de monjos provinents del Monestir de Poblet. El seu esvelt campanar és visible des de gairebé tota la Vall d'Aro.

  Coordenades GPS: 41.814443º 2.962211º

• 
  Monestir Arran de Mar i col·lecció Thyssen-Bornemissa

  El conjunt arquitectònic del monestir benedictí és el màxim exponent patrimonial de la vila. Conserva elements tan importants com la seva part més antiga, la romànica Porta Ferrada (segle X), que ha esdevingut tot un símbol. Actualment acull el Museu d'Història de la Ciutat i és la seu de l'Exposició Carmen Thyssen-Bornemissa.

  Coordenades GPS: 41.780309º 3.026708º

• 
  Ermita de Sant Elm

  L'ermita de Sant Elm, construïda el segle XIII dalt d'un turó, té unes vistes esplèndides sobre Sant Feliu de Guíxols. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular i força senzilla.

  Coordenades GPS: 41.774653º 3.027513º

• 
  Casino Llagosterenc

  El Casino Llagosterenc és una entitat de Llagostera fundada el 1856 en el marc del moviment associatiu que va viure la població al segle XIX, vinculat a l'expansió de la indústria surotapera. La seu actual de l'entitat, inaugurada el 1891 i reformada el 1929, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i respon als postulats academicistes del Noucentisme. La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.

  Coordenades GPS: 41.825633º 2.89362º

• 
  Festival Porta Ferrada

  El Festival de Porta Ferrada, nascut el 1958 a Sant Feliu de Guíxols, és el festival d'estiu amb més tradició d'Espanya. Únic a la Costa Brava per la seva proposta oberta a totes les disciplines artístiques, compta amb la participació de noms consolidats i talents emergents de l'escena internacional i nacional. Més info a www.festivalportaferrada.cat

  Coordenades GPS: 41.779461º 3.038714º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Comencem la ruta als Carcaixells d'en Cama i el Montclar a la bifurcació del GR 92-1 i el PR-C 102, a Can Llaurador (0:00h - 67m). 

Punt d'inici del sender local (SL) i del PR-C 102.

Seguim les marques grogues i blanques del PR-C 102 en direcció als Carcaixells. El camí és ample i passa pel mig d'un bosc de suros. Al cap de pocs minuts arribem al menhir de Can Llaurador (0:05h - 81m). 

Menhir de Can Llaurador.

Continuem pel camí ample, per una zona d'altius eucaliptus, fins que trobem un pal indicatiu i un cartell. Som a la cruïlla del pas de la Miloca (0:15h - 89m). 

Cruïlla del pas de la Miloca.

En aquest punt deixem el PR C-102, que continua recte (per on tornarem), i girem a la dreta. Travessem la riera de Panyella per una passera de fusta i enfilem per un corriol cap als Carcaixells. Seguim ara les marques blanques i verdes del sender local (SL), que ens porten pel mig del bosc cap als primers esqueis granítics dels Carcaixells. 

La vall de Ridaura pujant als Carcaixells.

Més amunt deixem un trencall a mà esquerra que ens portaria a la via ferrada de les Agulles Rodones, en aquest moment tancada per motius de seguretat. Continuem pel sender local fins a la capella dels Carcaixells (0:30h - 224m). Des d'aquest punt gaudim d'una vista magnífica cap a la vall de Ridaura. 

Capella dels Carcaixells.

Santa Cristina d'Aro i la vall d'Aro.

Roca Ponça, a Solius.

A partir d'aquí comença la grimpada pels Carcaixells. 

Els Carcaixells.

Comencem pujant per un tram força dret i equipat amb cadenes que, tot i no comportar dificultat, és aeri i cal anar amb atenció. A continuació tenim una petita canaleta força dreta, també equipada amb una cadena i amb bones preses. 

Primer tram equipat dels Carcaixells.

Vistes aèries des dels Carcaixells.

Canaleta equipada als Carcaixells.

Carenegem, gaudint de bones vistes a banda i banda del massís de l'Ardenya i del mar Mediterrani, fins que arribem a un punt on el camí es bifurca. Si continuem recte per la carena arribem al pont penjant, actualment tancat (març 2017). Nosaltres, però, davallem pel sender local de la dreta, pel vessant de ponent, i travessem el pas dels Arítjols (0:45h - 273m) per sota del pont. Pugem per un tram força dret equipat amb una cadena i graons, i atenyem de nou la carena. Seguim amunt pel fil de la carena i arribem al cim de la cresta. 

Pont penjant.

Tram equipat al pas de l'Arítjol.

El pont penjant vist des del pas de l'Arítjol.

El pont del pas de l'Arítjol.

Continuem carenejant en direcció S, passem pel cim de la Roca Llisa, i baixem per la roca seguint un tram de cadenes fins a una cruïlla amb un senyal indicatiu. A l'esquerra, un corriol ens portaria cap al pas de la Miloca passant per les Carboneres. El deixem de banda i seguim recte per la carena en direcció al Montclar. 

Sabina a la carena dels Carcaixells.

Santa Cristina des dels Carcaixells.

Instal·lació de ràpel al cim de l'Agulla de la Roca Llisa.

Els Carcaixells d'en Dalmau.

Davallant de l'Agulla de la Roca Llisa.

Més endavant trobem una grimpada equipada amb una corda que superem sense dificultats i, seguint les marques del sender local, davallem de nou per arribar al pas de la Canaleta (1:05h - 312m). Després haurem de retornar fins a aquest punt, però ara continuem resseguint la carena. Passem un tram on la cresta s'estreny, és força aeri però sense dificultats, i baixem de nou cap al bosc. 

Grimpada abans del pas de la Canaleta.

Esqueis dels Carcaixells d'en Dalmau.

Cruïlla de camins al pas de la Canaleta.

Deixant enrere la cresta dels Carcaixells.

Pugem i anem a trobar un pal indicatiu al costat d'una torre de la línia elèctrica. Seguim ara a l'esquerra, pujant per una pista forestal que ens condueix al collet del Montclar (1:15h - 364m). 

Collet del Montclar.

En aquesta cruïlla de camins retrobem les marques del PR-C 102. Girem en direcció O i ens enfilem cap al cim del Montclar tot seguint unes marques de pintura blava. Arribem finalment al punt més alt de l'excursió, el cim del Montclar (1:25h - 401m). 

Pujant cap al Montclar.

Vistes al cim del Montclar.

El cim està coronat per un enorme munt de pedres i una senyera. A sota hi ha una petita capelleta dedicada al patró dels excursionistes, Sant Bernat Menthon. Ens trobem en el quart cim més alt del massís de l'Ardenya, des d'on s'albira una extensa panoràmica de 360º sobre el massís, amb vistes a la vall de Ridaura i al mar Mediterrani. 

Cim del Montclar.

Vistes des del cim del Montclar.

Reprenem l'excursió davallant cap al collet del Montclar i desfem el camí fins a la cruïlla del pas de la Canaleta (1:45h). 

Pas aeri a la cresta dels Carcaixells.

A partir d'aquí deixem la carena dels Carcaixells i descendim pel vessant E, seguint un corriol que baixa fent zigazagues, en fort pendent, entremig de l'alzinar, i que ens condueix a un enorme pilot de pedres. 

Pas de la Canaleta.

Girem a l'esquerra i, en pocs minuts, atenyem un petit collet amb vistes al vessant E dels Carcaixells. Som a la cruïlla del Pla de la Figuereta (1:55h - 230m). En aquest punt, a mà dreta i en direcció E, surt un sender local que ens conduiria a la roca Rodona d'en Cama o la Roca del Sol. Nosaltres però, anem avall, tot seguint les marques verdes i blanques que davallen entremig del frondós alzinar. 

Els Carcaixells des del vessant E.

Pla de la Figuereta, camí a la Roca Rodona per la carena.

Passem una casa en runes i, finalment, arribem a la cruïlla amb el PR-C 102 (2:05h - 106m). 

Cim de la Roca Rodona o Roca del Sol.

Vistes a la vall de Ridaura.

Enllaç amb el PR-C 102.

Seguim el PR en direcció a Sant Feliu de Guíxols i enllacem amb el camí d'anada a la cruïlla del pas de la Miloca (2:10h). A partir d'aquí ja només ens queda desfer el camí d'anada i retornar a la cruïlla de Can Llaurador (3:25h - 67m), punt d'inici i final d'aquest bonic recorregut pels esqueis granítics del massís de l'Ardenya. 

Can Llaurador.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.