Quins tipus d'allaus hi ha i quines són les seves característiques? (Allaus post 3 de 5)

Article publicat el 29/01/2014 per David Pagès Farré - Centre Excursionista Molins de Rei

Articles Tècnics

Per ordenar les diverses situacions en les que ens podem trobar a la muntanya, hem de parlar dels diferents tipus d'allaus. En aquest tercer post sobre les allaus us explicarem quins són els diferents tipus d'allau que ens podem trobar, quines són les seves principals característiques i com es formen. També parlarem de com detectar possibles indicis de perill potencial d'allau i us explicarem que són els butlletins d'allaus.

Parlarem de tres tipus diferents d'allaus:

1. Les allaus de placa: De tots els tipus d'allau aquest és el que provoca més accidents al Pirineu. En aquest tipus d'allau, un estrat de neu dura llisca sobre un estrat de neu feble. La capa de neu dura se sol formar per l'acció del vent: quan la neu és transportada pel vent més enllà d'una carena es formen uns remolins a sotavent (costat cap on va el vent) que la van dipositant, de tal manera que acaben formant aquestes capes.

Les allaus de placa són molt perilloses perquè si els blocs de neu dura són grans trituren tot el que se'ls posa pel davant i pot ser que els elements de seguretat per a l'autorescat (DVA, pala, sonda) no serveixin per a res perquè l'allau ja ha provocat la mort instantània per traumatisme. A més a més, no sempre es desencadenen per sota nostre, sinó que en situacions de gran inestabilitat (nivell 4 i 5) es pot desencadenar una allau que es trenqui per sobre nostre i ens caigui al damunt.

Els indicis que ens indiquen la presència de plaques de vent són:

• Ha fet vent els dies anteriors o les hores anteriors. Per tant, les plaques es trobaran a sotavent. A part d'informar-nos dels llocs on ha bufat el vent (consultar els butlletins d'allaus dels serveis meteorològics), com que a cada vall i a cada coll pot haver variat la direcció del vent de forma imprevisible cal que estiguem atents a les formes que presenta la superfície de la neu (ondulacions, esteles, dunes, zastruguis) i deduir d'on ha bufat el vent just en aquell indret. Això ens ajudarà a saber on es poden localitzar les plaques. Per exemple, si sobre el terreny observem la neu en forma de dunes o d'arrugues (transversals a la direcció del vent), el pendent suau serà el de sobrevent (costat d'on ve el vent) i el pendent fort el de sotavent; si trobem forats, la part més erosionada senyala la direcció del vent que la va formar; si trobem gebre a sobre d'alguns obstacles, aquest es formarà sempre a sobrevent.

• presència de cornises indica presència de plaques. Però, atenció!, si no hi ha cornises també pot ser que hi hagi plaques.

• En passar per sobre, la placa comprimeix la capa de neu feble que té a sota i provoca un soroll sord: "boum". Si escolteu aquest soroll gireu cua!

• El color de les plaques és d'un blanc mat, tenen forma de llentia, i presenten fissures al mantell i grinyolen quan s'hi passa per sobre.

Cornisa a la zona de l'Alta Cerdanya a prop del pic de la Mina

2. Les allaus de neu recent: Són allaus de neu que ha caigut molt recentment. Aquest tipus d'allau depèn de la intensitat d'una nevada recent. Per sobre dels 90cm el perill és molt elevat, tot i que a partir de 30cm ja podem parlar de situació perillosa. La pèrdua de cohesió de la capa superficial per sobrecàrrega o per l'augment de la temperatura són els causants del seu desencadenament. S'acostumen a produir en pendents elevats ja que encara no hi ha hagut temps per tal que les purgues s'enduguin avall la neu sobrera.

A més del pendent, cal considerar que la neu recent pot ser humida o seca. La neu seca es mantindrà així durant molts dies si no augmenta la temperatura; si des de la darrera nevada la temperatura ha estat molt baixa, la neu no s'haurà transformat i tindrà poca cohesió. En canvi la neu humida presenta un alt grau de cohesió.

Aquest tipus d'allaus tenen un gran poder destructiu i solen agafar grans velocitats de desplaçament.

3. Les allaus de fusió: Són allaus de neu en estat de fusió. Quan la temperatura ambiental és força elevada, per sobre dels 0ºC, la neu comença a fondre's. Normalment això succeeix a la primavera i en vessants est, sud i oest. Cal que parem atenció al termòmetre. Se solen produir a partir de mig matí (vessants E i S) i a la tarda (vessants O). Si fem esquí de muntanya, un indici de perill detectable és si ens enfonsem fins a mitja canya. És més probable prop de parets i roques nues perquè la pedra s'escalfa més i més ràpid que la neu.

El butlletí d'allaus i les escales de perill

Les allaus no es poden evitar si no és amb un correcte coneixement del medi i una avaluació contínua del terreny. Són un dels perills objectius en la pràctica de l'alpinisme i singular de l'esquí de muntanya. Per això als llocs on es practiquen esports de muntanya, els serveis meteorològics corresponents publiquen uns butlletins d'allaus (o butlletins de neu) on es valora el risc d'allaus a una zona determinada, d'acord a una escala de perill. Aquests butlletins són elaborats a partir de dades obtingudes diàriament a través de mesures sobre el terreny. Aquests butlletins, a part de la classificació de perill, també proporcionen informació detallada -i fins i tot encara més rellevant que el de perill general- sobre els vents, l'evolució prevista del mantell de neu, les orientacions, etc.

L'escala europea de perill d'allaus consta de cinc graus en funció de l'estabilitat del mantell de neu i de la probabilitat de desencadenament d'allaus (1-Feble, 2-Moderat, 3-Marcat, 4-Fort, 5-Molt Fort; el 0 significa que no hi ha risc d'allaus).

Podeu consultar més informació sobre les escales de perill a la següent pàgina de l'IGC (Escala europea de risc d'allaus). El butlletí d'allaus el podeu consultar a les pàgines web dels serveis meteorològics:

· Catalunya: IGC

· Andorra: SMPA

· Espanya: AEMET

· França: METEOFRANCE

En aquest tercer post hem parlat dels tipus d'allaus i dels butlletins d'allaus. En el següent parlarem dels factors que fan que es desencadeni una allau i de com podem detectar-los i evitar-los.