Precaucions i pautes per reduir el risc d'accidents per allaus (Allaus post 5 de 5)

Article publicat el 14/02/2014 per David Pagès Farré - Centre Excursionista Molins de Rei

Articles Tècnics

Progressant per la carena de la muntanya, prop del pic Tarbésou

En aquest cinquè post sobre les allaus, el darrer, parlarem de quines precaucions hem de prendre per reduir el risc d'allaus, quins testos podem fer sobre el terreny per avaluar les condicions de la neu i el risc d'allaus, com hem d'actuar en cas d'emergència, què és un autorrescat i com es fa... Som-hi!

La importància de seleccionar i preparar adequadament l'itinerari

A l'hora de prevenir riscos d'allau el millor que podem fer és triar bé l'itinerari per tal d'evitar els llocs i les situacions que poden comportar més perill. Abans de sortir, i en funció del que ens diu el butlletí d'allaus, ja podem tenir una idea de quines orientacions caldrà evitar a la muntanya. Tot i així, un cop sobre el terreny podem anar ajustant el recorregut en funció del que anem veient. Per exemple, si observem que per les ondulacions de la neu, i per la situació de les cornises, les plaques poden haver-se format en altres orientacions de les que indicava el butlletí, també ho tindrem en compte i ajustarem l'itinerari.

Com a regla general: cal triar recorreguts que evolucionin pel llom, no tallar plaques en horitzontal (atacar-les sempre en vertical), progressar per bosc dens i evitar zones amb arbres escassos, zones convexes, trampes i pales a sotavent.

Tests per avaluar el risc d'allaus sobre el terreny

Una de les maneres que tenim per avaluar el risc que hi ha en un tram concret és realitzar algun test. A continuació n'expliquem els més importants. Volem deixar clar, però, que per aprendre a realitzar-los correctament cal fer un curs i que, en qualsevol cas, no són mai 100% fiables.

1. Test del bastó: consisteix en clavar el bastó per comprovar la duresa i el gruix de cada capa. És un test qualitatiu.

• Si la primera capa és tova i després trobem una capa dura, probablement ens trobem amb neu recent o de fusió. Per tant, cal considerar el gruix d'aquesta capa tova en funció del pendent que presenta muntanya.

• Si la primera capa és dura i a sota hi ha una capa feble, ens trobem davant d'una possible placa, i per tant estem davant d'una situació inestable.

• Si la duresa augmenta a mesura que anem clavant el bastó, ens trobem en el cas més estable. Si utilitzem la sonda, podrem comprovar el gruix total del mantell nival i notarem millor les diferents dureses de cada capa.

2. Test del vessant: consisteix en situar-nos en un petit vessant, amb pendents d'entre 30-45º, similar al lloc que volem avaluar, però en un indret que no estigui exposat i des del que no puguem provocar una allau. Aleshores farem pressió amb els esquís o les raquetes per comprovar si el mantell és estable al nostre pas. Després també podem saltar per forçar una mica l'estabilitat. En cas que es desprengui algun bloc, la situació serà de gran inestabilitat.

Test del vessant

3. Test de la volta maria: anant amb esquís, consisteix en observar si, quan fem el gir obrint traça, s'obren esquerdes al triangle de neu que aïllem per dos dels seus tres costats. Fins i tot podem fer una flexió o un petit salt poc després de completar la volta i observar si hi ha moviment.

4. Test de la doble traça: obrint traça, podem obrir-ne una segona un o dos metres per sobre de la primera. La neu quedarà descalçada i és possible que llisqui quan passem per sobre o en fer un petit salt.

5. Test de la columna estesa: es tracta de retallar perpendicularment al pendent un rectangle de 30 cm d'alt per 90 cm de llarg. I amb una profunditat màxima de 120 cm. Cal aïllar el bloc i treure la neu dels dos costats de 30 cm i del costat de 90 cm que queda a la part inferior (del pendent de la muntanya). Posem la pala sobre el rectangle, en contacte amb la neu, en un dels costats del bloc. Cal observar a partir de quan el bloc llisca. Primer donarem 10 cops amb la mà fent el moviment només amb el canell, picant només amb el pes de la mà. Després 10 cops movent-lo des del colze. Finalment donarem els cops movent tot el braç des de l'espatlla, deixant caure tot el pes del braç. En cas que aparegui una fractura i es propagui mentre retallem el bloc o quan donem els primers 2 cops, estem davant d'un mantell molt inestable. Si no apareix fractura o no es propaga després de donar 30 cops, estem davant d'un mantell molt estable. És el test més fiable, però en qualsevol cas no és fiable al 100% tampoc.

Mesures d'emergència... Què hem de fer si ens trobem en una situació d'alt risc d'allau?

Com a darrer recurs, en cas de no poder evitar trobar-nos en una situació d'alt risc d'allau (per exemple perquè hem acampat i ha nevat molt durant la nit o perquè hem de travessar una zona perillosa i no existeix cap alternativa), es recomana:

• Respectar una distància de seguretat entre nosaltres (com a mínim de 10m durant l'ascens).

• En cas de pujar o baixar fer-ho per la línia de màxim pendent i si cal i en el cas que anem amb esquís treure’ns-els.

• Travessar les àrees perilloses per la zona més alta possible i d'un en un, mentre el grup espera en un lloc segur. Si anem amb esquís de muntanya ens descordarem les corretges dels esquís (millor encara si portem frens en comptes de corretges), ens traurem les corretges dels pals i un tirant de la motxilla, i ens taparem el nas i la boca amb un mocador.

En cas de quedar atrapats per una allau, recordeu: PAS (Protegir-Avisar-Socórrer):

• Protegir-se un mateix per poder actuar amb seguretat. Si nosaltres també resultem accidentats ningú podrà socórrer els nostres companys atrapats anteriorment.

• Avisar de l'accident amb el mòbil o una balisa.

• Socórrer les víctimes. Recordeu que aquí el temps és crucial. Cal saber molt bé el que hem de fer i per això és molt recomanable fer pràctiques.

Què és un DVA (Detector de Víctimes per Allau)? Com es fa un autorrescat amb DVA?

El DVA és un dispositiu d'emergència que porta l'excursionista i que avisa de la posició exacte on es troba l'excursionista sota la neu en cas d'haver quedat sepultat per una allau mitjançant l'emissió d'una senyal de ràdio. Aquest dispositiu també rep el nom d'ARVA, que prové del francès “Appareil de Recherche de Victimes d'Avalanches”.

Les probabilitats de supervivència en cas de ser colgat per una allau es redueixen molt ràpidament a mesura que passa el temps. Per tant, no podem esperar a que arribi un rescat i hem d'iniciar la cerca immediatament. Tothom que surt a la muntanya quan hi ha neu hauria de portar un equip d'autorrescat -DVA (també anomenat “arva”) + pala + sonda-, haver fet un curs i practicar de tant en tant tot el procediment.

A continuació fem un resum esquemàtic dels passos a seguir:

1. Escollir un líder: un de nosaltres (qui tingui més experiència) liderarà la cerca.

2. Selecció de la víctima (en cas que n'hi hagi més d'una): alguns DVA's permeten seleccionar el senyal d'una sola víctima per tal d'evitar interferències amb la resta. La recerca de diverses víctimes amb un DVA que no disposi d'aquesta possibilitat pot ser molt complexa.

3. Cerca primària: es tracta de trobar el primer senyal del DVA.

4. Cerca secundària: una vegada detectem el primer senyal cal seguir-lo per tal d'aproximar-nos el màxim a la zona més propera a la víctima.

5. Cerca fina: es tracta de delimitar una àrea on es detecta la màxima intensitat de senyal amb el DVA i, per tant, poder saber on és la víctima amb la màxima precisió possible.

6. Sondatge: amb la sonda es punxa la neu dins d'aquesta àrea fins que trobem a la víctima per tacte.

7. Palejat: es tracta de cavar amb la pala fins que arribem a les vies respiratòries de la víctima. Això s'hauria de fer d'una manera determinada (palejat estratègic).

Algunes de les pàgines web on podeu trobar més informació sobre les allaus o les tècniques de recerca i cavat són les següents:

• Associació pel Coneixement de la Neu i les Allaus: ACNA

• Institut d'Estudis Andorrans: IEA

• Centre de predicció de lauegi dera Val d'Aran: Lauegi d'Aran

Nota de l'autor: Espero que aquest sèrie d'articles sobre les allaus us serveixi per augmentar la vostra seguretat a la muntanya això com per augmentar el vostre grau de consciència sobre els riscos que representen les allaus, i que us permeti gaudir encara més de la muntanya, sabent on us poseu i quins riscos esteu assumint. En qualsevol cas, no vull deixar d'insistir en la conveniència de fer un curs per entendre bé aquests conceptes i poder-los posar en pràctica.