Per què es produeixen les allaus? (Allaus post 4 de 5)

Article publicat el 07/02/2014 per David Pagès Farré - Centre Excursionista Molins de Rei

Articles Tècnics

Efectes d'una allau a la Vall de la Llosa (març 2010)

En aquest quart post sobre les allaus us explicarem quins són els factors que augmenten el risc d’allaus. També donarem algunes primeres pautes d’actuació que convé seguir quan anem a la muntanya a l’hivern o a la primavera per tal de minimitzar-ne els riscs.

Els factors que intervenen en el desencadenament d'una allau són els següents:

Factor 1: l'estat de la neu:

Per conèixer quin és l’estat de la neu abans de fer una sortida, us recomanem llegir atentament el butlletí d'allaus. El butlletí d'allaus el podeu consultar a les pàgines web dels serveis meteorològics corresponents (veure post anterior: Allaus post 3 de 5), on també hi trobareu una bona explicació sobre com interpretar-lo.

A més a més, sobre el terreny és important anar observant la neu per on trepitgem per tal d'anar avaluant quin és el seu estat i com evoluciona.

1. Si està transformada o no: la neu es va transformant a partir del moment que es diposita a terra, els grans de neu van modificant la seva mida i la pròpia forma que presenten.

2. Si el gruix de neu recent és elevat:

• 30-60 cm de neu recent: risc en pendents molt elevades (més de 50º)

• 60-90 cm de neu recent: risc en pendents mitjanes (30-45º) i elevades

• Més de 90 cm de neu recent: risc molt elevat arreu (fins i tot en pendents inferiors a 30º)

3. Si hi ha plaques de vent: si ha bufat vent els dies anteriors s'hauran creat plaques de vent al vessant de sotavent (el vessant oposat d'on ha bufat el vent).

Factor 2: l'orografia

1. El pendent: la majoria dels accidents es produeixen en pendents d'entre 30º i 45º; per sota no són freqüents i per sobre d'aquests pendents es van produint purgues espontànies. Per saber el pendent aproximat d'un lloc podem emprar els pals tal i com es mostra als gràfics.

Mètode senzill de mesurar el pendent. Si el pal horitzontal és a la meitat del vertical el pendent és de 30º. Si el pal horitzontal és més amunt de l'angle, el pendent és superior. Si el pal horitzontal s'ha de situar al límit del vertical, l'angle és de 45º.)

2. Les trampes: són llocs on, en cas d'allau, no tenim escapatòria possible, o llocs on es pot acumular una gran quantitat de neu. Per exemple, un torrent al fons d'un circ o una pala on al final hi ha un barranc. Cal que evitem passar per aquests llocs.

3. El vessant i la seva orientació: hem de consultar el que indica el butlletí d'allaus i avaluar el vessant pel qual avançarem en els següents aspectes. En primer lloc, hem de tenir en compte la possible presència de plaques de vent; per exemple, si ha bufat vent de nord, les plaques es formaran en vessants sud i caldrà anar alerta amb aquestes orientacions quan siguem a prop de carenes. En segon lloc, cal que tinguem en compte la possibilitat d'allaus de fusió en funció de l’orientació del vessant respecte el Sol; a la primavera és fàcil que haguem d'evitar els vessants est, sud i oest.

4. La forma del terreny: les zones convexes i les pales regulars (pales uniformes, llises, pendents sense obstacles i regulars) afavoreixen la ruptura dels punts de contacte on se sustenta la capa de neu i, per tant, cal evitar-les. Els lloms i les carenes són els “camins” més segurs durant l'hivern i sempre que evitem les cornises.

5. La rugositat del terreny: si el terreny sobre el que està assentada la neu és rugós (per exemple té pedres en comptes d'herba), a la capa de neu li serà més difícil lliscar en cas d’allaus de fons (allaus on el que es desprèn no és una capa que llisca sobre les altres sinó tot el mantell fins al sòl).

6. La vegetació: ens dóna pistes del pas i de la freqüència de les allaus. Un bosc dens és una zona segura, mentre que un corredor pelat i ample indica el contrari. Quan els arbres hi són escassos una zona no es pot considerar segura perquè pot ser indicatiu que de tant en tant es produeixen allaus. Les possibles plaques de vent es trenquen allà on hi ha un arbre o una pedra. Finalment, la inclinació dels troncs també ens pot donar pistes.

Factor 3: el factor humà

Un 73% de les allaus que han provocat accidents han estat provocades pels propis excursionistes. Efectivament, el desencadenant de moltes de les allaus que han provocat accidents és la sobrecàrrega que suposa el pes d'una o diverses persones sobre el mantell nival.

I en la majoria d'accidents, les persones implicades després expliquen que prèviament havien detectat un o diversos signes que indicaven perill. Per tant, estant ben alerta, podem detectar aquests indicis i alhora evitar situacions de risc. Cal seguir quatre directrius:

• Planificar la sortida tot estudiant bé el butlletí d'allaus (cal mirar el text, l'estat del mantell, la seva evolució, el risc que hi ha segons el tipus d'allau,... -no només el nivell de risc general que s’indica-) i la meteorologia. I tot això per la zona i el recorregut concret que volem realitzar. Cal tenir en compte que la major part dels accidents es produeixen quan hi ha un nivell de perill 3. Amb nivell 5 es recomana fortament que ningú surti, mentre que amb nivell 4 cal extremar molt les precaucions (només s’aconsella sortir si s'és molt expert i es coneix bé l’indret on es va), però amb nivell 3 cal llegir bé el butlletí i anar alerta.

• Fer un test abans de la sortida per tal de verificar el bon funcionament dels DVA (Detector de Víctimes per Allau, també anomenat “arva”).

• Un cop sobre el terreny, anar vigilant contínuament l'estat de la neu, l'evolució de la meteorologia (si estem força per sobre dels 0ºC poden produir-se allaus de fusió) i seleccionar el millor recorregut per minimitzar riscos en funció de l'orografia i el que anem observant.

• En cas de detectar-se algun indici de perill, fer-ne cas, comunicar-ho als nostres acompanyants sense vergonya i adoptar mesures com ara canviar de recorregut. Per exemple, un indici seria observar allaus recents (neu remoguda i acumulada procedent d’algun punt més alt de la muntanya) o escoltar un “boum”.

En aquest post, el quart de la sèrie, hem parlat dels factors que fan que es desencadeni una allau i de com podem detectar-los. En el següent post, cinquè i últim, parlarem de les precaucions i pautes que hem de seguir per tal de minimitzar el risc de patir un accident per allaus.