Itinerari circular pels voltants de Vilobí d´Onyar a la Selva

Ruta circular de gairebé 10 km de longitud que, des de l'església de Sant Esteve, al bell mig de Vilobí d'Onyar, travessa la ribera d'Onyar, s'endinsa als camps de conreus de Can Salamanya, Can Bosquets, Can Valls, Can Xifra, Can Toni i Can Coll, i arriba al rec de Banyacans. Seguidament entra al nucli de Sant Dalmai i assoleix la carena del Bosc d'en Tries, just al límit del volcà de la Crosa. Continua bosc endins i baixa novament a la plana per trobar-se amb l'ermita de la Mare de Déu de les Fonts. Des de l'àrea de lleure de les Fonts de Salitja, envolta els amaradors de Salitja, el molí de les Fonts i, tot seguint el rec de les Fonts, arriba al nucli de Salitja. Surt als camps de Can Passavetes i, en trobar-se de nou amb el rec de Banyacans, reprèn el camí del principi, retornant vora l'Onyar, tot travessant el pont sobre el riu i acabant finalment al davant de Sant Esteve de Vilobí d'Onyar.

Aquesta és una bonica ruta per fer en família i conèixer i entendre la fertilitat de la plana al·luvial del riu Onyar, enriquida durant mil·lennis pels sediments aportats per l'antic volcà de la Crosa. Una fertilitat aprofitada des de fa segles mitjançant l'ús dels recs, com el de Banyacans o el de les Fonts, que aporten l'aigua necessària per alimentar els conreus. Mentre caminem caldrà que despertem els sentits, gaudint així dels petits detalls que ens esperen al marge del camí: les flors a la primavera, els esplugabous darrere els tractors quan aquests remouen la terra, l'onatge del blat, els estornells, tudons i bitxacs als cables elèctrics mirant-nos des de dalt. El vol circumspecte de l'àguila marcenca, l'inconfusible xoriguer quan fa l'aleta cercant algun ratolí. També és una ruta per entendre la importància que té el paisatge agro-forestal, tan desconegut i eclipsat per rutes de més volada i exigència física. I no tant sols això, a l'encant de caminar pel mig dels camps hi hem d'afegir les vistes panoràmiques del Bosc d'en Tries i, especialment, el fenomen hidrològic de les Fonts de Salitja, curioses surgències i dolls d'aigua connectats amb la base del volcà de la Crosa i que han acabat formant la riera de Riudevila. Si obrim bé els ulls, segur que gaudirem com mai d'aquest itinerari de coneixença del nostre entorn més proper, el que ens alimenta i necessitem conservar més saludable que mai.

Track de la ruta

En alguns casos RUTES PIRINEUS ha manipulat els tracks per corregir problemes en la recepció de la senyal GPS i la seva posterior gravació. En aquests casos alguns trams de la ruta del track són aproximats i han estat projectats sobre el mapa.

Exchange Format (.gpx) Google Earth (.kmz)

Més informació

El nucli de Vilobí d'Onyar, punt de sortida de la ruta, està situat a pocs quilòmetres de l'aeroport de Girona i de la confluència entre les carreteres C-25 (eix Transversal), la N-II i la AP-7. Seguim les indicacions de "Vilobí d'Onyar" i aparquem el vehicle en un gran pàrquing públic de terra. Caminem fins a la plaça Vella i l'església de Sant Esteve.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Les rutes poden variar molt en funció de l´època de l´any, de la neu i de les condicions meteorològiques. La senyalització (marques, panells, balises) que podem trobar al llarg de la ruta també pot variar amb el temps. RUTES PIRINEUS no es responsabilitza de qualsevol mal ús de les seves guies i recomana que cadascú sigui responsable i prudent a la muntanya. Així mateix, us convidem a documentar-vos amb llibres i guies especialitzades per complementar la informació aquí descrita. Tots els temps són efectius i prenen un caràcter orientatiu, no s´han tingut en compte les parades per petites que siguin. Per qualsevol suggeriment, RUTES PIRINEUS us convida a enviar un correu a info@rutespirineus.cat.

Què més podem visitar?

• 
  Nucli antic d'Anglès

  A redós de les muralles del castell d'Anglès es va crear la població homònima, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. A les façanes de les cases, grans portals adovellats i elegants finestres gòtiques i renaixentistes ens transporten sense dificultat als segles XV i XVI. No hi ha muralles ni torres, però el llegat del castell d'Anglès continua ben viu.

  Coordenades GPS: 41.957326º 2.640013º

• 
  Girona, Temps de Flors

  Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954. Des de llavors, cada mes de maig, se celebra durant una setmana aquesta festa primaveral que atrau a gent d'arreu del món. Els monuments, les cases i els seus patis interiors, els carrers, els jardins i els paratges naturals emergeixen revestits amb l'elegància de sorprenents elements vegetals. Més info a www.gironatempsdeflors.net

  Coordenades GPS: 41.985140º 2.826120º

• 
  Castell de Brunyola

  El castell de Brunyola és una fortificació gòtica declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El castell, molt ben conservat, està situat al cim d'un turó i, al seu voltant, hi ha crescut l'actual poble de Brunyola. El castell apareix documentat per primera cop l'any 1106 i actualment allotja les dependències de l'ajuntament.

  Coordenades GPS: 41.904523 º 2.684194º

• 
  El museu de les galetes Trias

  Dins la mateix fàbrica de les populars galetes Trias, a Santa Coloma de Farners, trobem un interessant museu dedicat a les galetes. S'hi mostren eines i màquines utilitzades per a fer pa, galetes i teules, es recreen diversos espais, s'exhibeix una col·lecció de llaunes antigues i, fins i tot, es projecta un audiovisual on s'explica la història de Trias.

  Coordenades GPS: 41.857123º 2.674522º

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.

Recorregut

Amagar fotos

Iniciem la nostra ruta al nucli antic de Vilobí d'Onyar, tot just al davant de l'església de Sant Esteve (0:00h - 118m). Després de contemplar la seva portalada barroca, construïda l'any 1.772, resseguim el contorn oriental del temple, que hi té adossat el castell de Vilobí -mencionat ja al segle IX-, i continuem pel carrer del Castell fins a una explanada a on hi veiem el pont per a vianants que creua el riu Onyar. 

Campanar de Sant Esteve.

Portalada de Sant Esteve.

Abans de creuar-lo veiem a la dreta un panell explicatiu amb quatre itineraris proposats per l'Ajuntament de Vilobí i la Diputació de Girona. El recorregut que nosaltres realitzarem és una barreja del tercer i el quart, marcats en marró i vermell respectivament. A partir d'aquest moment i fins al final de la nostra ruta caldrà que no badem i ens fixem en les marques de pintura marrons i vermelles als trencalls, interseccions, pals elèctrics i baranes de fusta. Les primeres es superposen amb les de l'itinerari 2, marcat en color blau. Paral·lelament a aquesta senyalització, anirem trobant pals indicadors verticals durant tot el camí. 

Panell informatiu.

Tant bon punt hem creuat l'Onyar, on s'acostuma a veure ànecs collverds (Anas platyrhynchos), algun bernat pescaire (Ardea cinerea) i polles d'aigua (Gallinula chloropus), ens desviem a l'esquerra, deixant enrere a la dreta l'accés a la zona esportiva municipal de Vilobí. La pista ens condueix cap al NO amb el curs d'aigua a la nostra esquerra, on hi creixen bonics arbres de ribera com verns i freixes. 

Camí de la ribera d'Onyar.

Deixem a la dreta la imponent masia de Cal Tet d'Onyar i més endavant veiem l'església de Sant Esteve i el seu airós campanar octagonal. També podem veure les incomptables restauracions que ha sofert el seu castell adossat. 

Campanar de Sant Esteve darrera d'una branca de robínia.

Riu Onyar i bosc riberenc.

El pont sobre l'Onyar i el campanar.

Les marques de pintura: seguim la marró i la vermella.

Esclat primaveral de roselles (Papaver rhoeas) a la riba nord de l'Onyar.

Seguim la pista entre l'Onyar i els camps de conreu.

Sitja per emmagatzemar cereals o farratge pel bestiar.

Aviat trobem un trencall a la dreta que ens endinsa definitivament als camps de cereals. 

Arribem al trencall i deixem la pista.

Avancem entremig d'aquestes grans extensions de conreus -blat, ordi i civada principalment-, que seran erms després de la sega, mentre un exèrcit d'aspersors de reg vertical ens marquen el camí. Som al bell mig dels camps de Can Bosquets i, al fons de tot, si el dia és clar, podem veure part de les Guilleries, el Puigsallança, els cingles de Sant Roc, Rocafesa, la muntanya de Rocacorba i bona part del Pirineu Oriental. 

Blat i bosc de ribera en segon terme.

Les marques de pintura indiquen el camí.

Camps de blat de Can Bosquets.

Detall d'espigues de blat.

El camí s'embosca una mica i deixem a la dreta l'accés a Can Vidal, masia mig abandonada i molt pintoresca. 

Accés al Mas Vidal.

El camí de carro pel que transitem ens recorda temps pretèrits. Freguem les cases de Can Salamanya i una mica més endavant arribem al rec de Banyacans (0:30h - 125m), bonic canal de rec que és clau pels conreus de la zona. 

Parament de teules a Can Salamanya.

Camps de blat de Can Salamanya.

Arribem al rec de Banyacans i girem a l'esquerra.

Deixem aquí el camí principal (de tornada arribarem per aquest camí en sentit contrari) i ens desviem cap a l'esquerra, avançant al costat del rec i tenint bones vistes del Montseny i el Matagalls. Arribem a un punt on deixem el rec i passem a tocar de Can Garriga. 

El corriol discorre vora el rec de Banyacans.

Girem a l'esquerra.

Bitxac comú (Saxicola torquata) guaitant des d'un cable.

Típic mosaic agro-forestal.

Més endavant passem pels camps de Can Valls i creuem un vial asfaltat que connecta Salitja amb la carretera GI-533. 

Arribem a la pista asfaltada i seguim recte.

Passem ara pels camps de Can Xifra, deixant a la dreta una bassa de rec i tot seguit travessem els camps de Can Toni. Al fons ja veiem el nucli de Sant Dalmai. 

La bassa de Can Xifra. Al fons, Sant Dalmai.

Deixem enrere un bosquet i la masia de Can Coll i arribem a la plaça dels Països Catalans (1:00h - 150m), al centre de Sant Dalmai. 

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris) sobre un cable.

Bosquet de Can Coll abans d'arribar a Sant Dalmai.

Avancem cap a la bonica església de Sant Dalmai creuant els carrers principals del poble. Passada l'església, que destaca pel seu bonic campanar amb 16 finestres d'arc de mig punt, deixem l'asfalt i enfilem pel camí que mena al volcà de la Crosa. Uns metres més amunt assolim la carena i ens trobem una cruïlla de camins (1:25h - 150m). 

Dins de Sant Dalmai també seguim les marques.

Garatge vintage.

Campanar de l'església de Sant Dalmai.

Enfilem cap al volcà de la Crosa.

Roselles (Papaver rhoeas) al marge del camí.

Sant Dalmai amb més perspectiva.

La ginesta (Spartium junceum) alegra el camí. Finals d'abril.

Deixem l'accés al cràter del volcà de la Crosa i ens desviem a la dreta cap al bonic Bosc d'en Tries. Abans d'entrar a la floresta tenim grans vistes panoràmiques cap al S-SO, veiem la plana al·luvial per la que hem transitat i, al fons, el massís de Cadiretes, el Montnegre-Corredor i part del Montseny. 

Vistes a la plana al·luvial de l'Onyar des de la carena.

Un pal indicador ens assenyala l'itinerari de les Fonts de Salitja. El seguim cap a la dreta, passant pel costat de boniques alzines sureres amb sotabosc de matollar mediterrani. 

Escorces d'alzina surera (Quercus suber).

Vistes al N des del Bosc d'en Tries.

Bonica flor de sotabosc mediterrani.

El bosc es fa més tupit, gairebé selvàtic, amb pins pinyers i alzines. El corriol davalla novament cap a la plana, creuant una pista i resseguint el perfil del Bosc d'en Boada. 

Sortim del bosc i seguim recte avall creuant la pista.

Desemboquem a una pista asfaltada que ens porta directament a l'ermita de la Mare de Déu de les Fonts (1:40h - 139m). 

Les fonts de Salitja.

Eixida de la font.

Mare de Déu de les Fonts.

L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES FONTS

Aquest temple rep aquest nom perquè a sota hi té una font a la que s'accedeix baixant unes escales. En realitat no és només una font sinó un conjunt de vàries surgències i dolls d'aigua que són fruït d'un curiós fenomen hidrològic: els materials volcànics porosos del proper volcà de la Crosa acumulen aigua de pluja que es filtra fàcilment cap al subsòl. En indrets concrets de la base del volcà aquesta aigua pot sortir a l'exterior en forma de surgència o font. La Mare de Déu de les Fonts forma part del paratge on es troben aquesta sèrie de surgències que alimenten la riera de Riudevila, tributària del riu Onyar abans que aquest arribi a Girona. Pel que fa a l'ermita, l'actual edifici pertany al segle XVII però, com passa amb tants temples cristians arreu de món, és molt possible que en temps primitius se celebressin en aquest indret rituals pagans relacionats amb el culte a l'aigua com a element diví. A partir del segle VII dC, aquestes litúrgies paganes que existien des de la Prehistòria van ser combatudes pel cristianisme i incorporades sovint al culte marià. Si fa no fa, tant uns com altres li demanaven el mateix als seus déus: que s'acabessin les inundacions o les sequeres i que es guarissin certes malalties.

Seguint el curs de la riera de Riudevila, que neix al costat de l'ermita, continuem fins a la propera àrea de lleure de les Fonts de Salitja, envoltada de bonics àlbers, salzes, pollancres, gespa i taules per fer-hi un pícnic. L'entorn és molt agradable i sembla un oasi enmig de camps de conreu. 

Arbreda a l'àrea de lleure de les Fonts de Salitja.

El nostre itinerari travessa el camp de gespa i, tot seguint el rec de les Fonts, rodeja els amaradors de Salitja, camps semi inundats on tradicionalment es remullaven els vímets i el cànem per fabricar cistells i cordes. El paisatge riberenc, humit, contrasta moltíssim amb el que hem vist anteriorment, i és molt plaent caminar al costat de bonics salzes, freixes, oms, verns i gatells que arrelen poderosament i fixen els cursos d'aigua, protegint-los de l'erosió. 

El rec de les Fonts i els amaradors.

Paisatge humit dels amaradors de Salitja.

Detall del rec de les Fonts.

Detall del rec de les Fonts.

El paisatge humit ens acompanya una estona i aviat fan acte de presència els horts del veïnat de les Fonts, que veiem des del mateix camí. Passem pel costat del molí de les Fonts, recentment restaurat i reconvertit en centre d'interpretació, museu i explicació del paratge de les Fonts, que inclou el volcà de la Crosa. Aquest molí funcionava amb la força motriu de l'aigua de la riera de Riudevila i del rec de les Fonts. Els pagesos hi venien a moldre el blat per obtenir farina. Si anem a l'altra banda del molí hi veurem una gran bassa que també capta i emmagatzema l'aigua de les fonts de Salitja. 

Avancem cap al molí de les Fonts.

Saüc (Sambucus nigra) i el molí de les Fonts.

Tres antigues moles del molí.

Rec de les Fonts, molí i Bosc d'en Tries.

Seguim caminant per aquest camí tan agradable, delimitat per baranes de fusta, seguint el rec de les Fonts. A l'altra riba, darrera les bardisses, hi veiem horts esponerosos molt cuidats pels seus hortolans. 

Horts del veïnat de les Fonts.

Darrers metres abans de deixar el rec de les Fonts.

Ens desviem a la dreta i després de passar al costat de Ca l'Isern, aviat arribem al centre del poblet de Salitja i a la bonica església de Santa Maria (1:55h - 142m). Hi ha una font d'aigua potable a la mateixa plaça. 

Arribem a Salitja.

Detall de Santa Maria de Salitja.

Santa Maria de Salitja.

Seguim ara les marques vermelles que ens ajuden a sortir de Salitja. Aviat l'asfalt torna a donar pas a la sorra i les cases es disseminen a mesura que tornem als camps. 

Tornem als camps.

Passada la masia de Can Passavetes arribem novament al rec de Banyacans (2:10h). 

Retrobem el rec de Banyacans.

Des d'aquest punt desfem el camí que ja hem fet a l'anada, passant novament vora l'Onyar, creuant el pont sobre aquest curs d'aigua i arribant a l'església de Sant Esteve (2:40h - 118m), on donem per acabada aquesta interessant ruta pels voltants de Vilobí d'Onyar. 

Una darrera mirada a Sant Esteve de Vilobí d'Onyar.

Consulta els allotjaments, restaurants, museus, petits artesans,... recomanats propers a aquesta ruta: establiments propers.