Com es forma i es transforma el mantell de neu? (Allaus post 2 de 5)

Article publicat el 22/01/2014 per David Pagès Farré - Centre Excursionista Molins de Rei

Articles Tècnics

Si fem un forat ben profund a la neu veurem que el mantell de neu està format per diferents estrats o capes. L'estabilitat del mantell depèn bàsicament de les característiques d'aquestes capes... En aquest segon post sobre les allaus parlarem del mantell de neu, de com es forma i de com es transforma.

Què és el mantell de neu?

El mantell de neu -o mantell nival- és una superposició de capes de neu corresponent a les diverses nevades que s'han produït al llarg de la temporada. Cada vegada que neva es forma una capa que pot ser molt diferent de la resta i presenta unes característiques morfològiques, termodinàmiques i mecàniques concretes. Per exemple, si cau una nevada quan s'assoleixen temperatures properes als 0ºC la neu serà humida. En canvi si fa molt més fred la neu serà molt seca. Ja avancem que la neu humida té un alt grau de cohesió, mentre que la neu seca presenta poca cohesió i, per tant, fa augmentar la probabilitat d'allaus. Un altre element rellevant és si la neu és dipositada per una nevada o pel vent (neu ja caiguda en un altre indret però que el vent enlaira i diposita de nou en un altre lloc). Aquesta neu dipositada pel vent és un dels ingredients de les anomenades "allaus de placa" que explicarem en detall en el següent post.

D'altra banda, cada capa pot ser més o menys compacta i estar més o menys "enganxada" a les capes que té immediatament per sota i per sobre. Si una capa està ben enganxada a la que té per sota, vol dir que quan hi passem per sobre no tendirà a lliscar -com si fos un plàtan-, i per tant diem que és una capa estable. Si totes les capes que formen el mantell estan ben enganxades entre sí (tenen un bon ancoratge) vol dir que el mantell és estable. Igualment passa amb la capa inferior i el seu ancoratge amb el terra; si una capa de neu es troba sobre una superfície d'herba, i per tant molt lliscant, és més fàcil que es desprengui que si es troba sobre un llit de roques.

Anomenem capa feble a la capa de neu que no està cohesionada, és a dir, que no presenta els grans units entre ells i, per tant, possibilita que una capa de neu que estigui al damunt pugui lliscar per sobre seu. En canvi, si els grans s'enganxen entre sí aguantaran bé el pes de la placa que tenen per sobre i no es desprendran.

Com i per què la neu evoluciona i es transforma?

Per entendre bé els mecanismes que intervenen en les allaus, cal conèixer com és la neu però també com evoluciona, ja que el tipus de neu no sempre és el mateix però, a més a més, tan bon punt es diposita sobre el terra comença a transformar-se en funció de les condicions del seu entorn.

La neu recent pot ser de diversos tipus: plaquetes, estrelles, neu granulada... El tipus de neu més habitual són les típiques estrelles. La neu recent acostuma a presentar un grau de cohesió baix i poc grau de transformació.

Es diu que la neu es transforma o que pateix metamorfisme quan aquesta neu és modificada per l'acció de tres factors: el vent (trenca els cristalls que forma la neu en d'altres de més petits i els transporta), la pressió de les capes que té per sobre i la temperatura ambiental. Però una vegada la neu s'ha dipositat i forma un estrat de neu el que més hem de tenir en compte quan ens referim a la seva evolució és el factor de la temperatura ambiental. Si fa molt de fred, la neu que cau té poca cohesió i per tant la capa que formarà tot seguit no s'enganxarà gaire a la de sota. D'altra banda, si continua fent fred aquesta neu no es transformarà, tot i que quedi colgada per una altra capa de neu més recent. Per tant, després de dies de molt de fred amb nevades importants és millor evitar les orientacions nord perquè la neu hi tindrà poca cohesió: s'hi haurà format una capa feble. Podrem observar-ho, per exemple, quan provem de fer boles de neu amb aquest tipus de neu, difícil! Si, a més a més torna a nevar, aquestes capes febles quedaran enterrades i el terreny serà perillós perquè les capes de sobre no tindran un bon ancoratge on enganxar-se.

Un dels casos més clars de tipus de neu que pot formar una capa feble és la neu granulada, que sembla sal grossa o porexpan. Un altre exemple són les capes de gebre perquè els cristalls de gel no s'enganxen i quan posem un pes a sobre de la capa superior els cristalls es trenquen i passen a formar una capa molt feble sobre la qual el mantell nival es desprèn i llisca cap avall. Aquests són els ingredients de la perillosa allau de placa: placa + capa de neu feble a menys d'1 metre de profunditat (una placa és una superfície de neu que es desprèn de la resta del mantell i llisca).

En aquest segon post hem parlat del mantell de neu i hem explorat una mica els tipus de neu que hi ha i la seva evolució. En el següent descriurem els tipus d'allaus que trobem i en repassarem les seves principals característiques.